Els pobles blancs de Cadis a la serra de Grazalema
Turisme rural al món
- Coneix els pobles gaditans de Grazalema, Benamahoma i Arcos de la Frontera
- 'Turisme rural al món' mostra els Meteors, els monestirs penjants sobre muntanyes a Grècia
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Cadis és una regió històrica per la qual han passat fenicis, romans i àrabs, i cadascun d’ells ha deixat la seva empremta d’una manera o altra. La serra de Cadis, o serra de Grazalema, és una comarca andalusa situada a la part més elevada de tot el territori gadità. ‘Turisme rural al món’ explora aquestes 53.000 hectàrees, recorre tots els pobles blancs que s’estenen per damunt d’aquestes muntanyes i en mostra els principals punts d’interès.
Grazalema
La zona on es troba el parc natural de la Serra de Grazalema es caracteritza per tenir un microclima que la converteix en el lloc més plujós d’Espanya. Aquesta abundància d’aigua alimenta un ecosistema ple de vegetació i vida. Al peu de la serralada hi ha el poble que dona nom al parc. Situat a 823 metres d’altitud, les seves cases blanques s’alcen entre carrers estrets i contrasten amb el verd intens del paisatge. També blanc és el conegut formatge del municipi, un imprescindible que s'ha de tastar si es passa per aquí.
Una vista panoràmica del poble de Grazalema Getty Images
De la Ben-salama dels musulmans només en queda la torre de l’església de San Juan de Letrán, antic minaret. La ciutat va ser reconquerida pel duc d’Arcos al segle XV, després d’expulsar jueus i musulmans, i s’hi va imposar el cristianisme com a religió majoritària. A partir d’aleshores es van construir molts temples catòlics com l’església de l’Encarnación, la de Nuestra Señora de l’Aurora o la de San José.
Benamahoma
Benamahoma és un petit poble que depèn de l’Ajuntament de Grazalema. Antic assentament àrab, es caracteritza per les aigües cristal·lines de rierols i fonts que brollen directament de la terra. Un indret exemplar per connectar amb la natura.
Per aquells que no vulguin només relaxar-se, hi ha l’opció de fer escalada a les parets del poble, que arriben als 20 metres. A més, hi ha més de 30 rutes de senderisme per a qui vulgui fer exercici a l’aire lliure. Una d'elles, coneguda com la calçada romana es remunta al segle I dC i antigament connectava Corduba, Còrdova, amb Carteia, Algesires.
Un carrer del poblet de Benamahoma Getty Images
Arcos de la Frontera
A mitja hora de Benamahoma es troba un dels enclavaments més impressionants d’Espanya: Arcos de la Frontera. Aquest municipi també presenta carrers estrets i cases emblanquinades. Té una herència romana notable, amb restes que van des del segle II aC fins al VI dC. Allà hi havia un gran sistema hidràulic que captava, depurava i transportava l’aigua fins a Gades, l’actual Cadis.
La ciutat d'Arcos de la Frontera amb les seves cases blanques i el castell a dalt de tot Getty Images
Tot i això, la influència més determinant a Arcos va ser la morisca, que va traçar el disseny urbanístic que encara avui es conserva. Les modestes façanes blanques amaguen patis interiors plens de llum, colors i frescor. Entre els edificis més emblemàtics del poble destaquen el castell, que abans va ser un alcàsser, el palau del Mayorazgo, la basílica menor de Santa María de l’Asunción i l’església de San Pedro.
Els pobles blancs de Cadis són molt més que façanes pintades a calç. Són memòria viva, paisatge que respira història i racons que captiven qui els visita. T'animes a visitar-los?
