La inflació i les despeses formiga posen a prova l'economia familiar
- Els aliments frescos s’encareixen fins a un 8% en un any i evitar les petites despeses pot suposar un estalvi de 1.000 euros
- Els carburants freguen els dos euros per litre i els conductors francesos travessen la frontera per repostar més barat
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El cost de les despeses quotidianes continua pressionant les economies familiars. La compra d'aliments, carburants i fins i tot petites despeses que sovint passen desapercebudes contribueixen a fer més difícil quadrar els comptes, especialment en un mes com setembre, marcat per la tornada a l’escola i la recuperació de la normalitat després de les vacances.
Les dades oficials de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) situen la inflació anual a Catalunya en el 4% a l'agost, 5 dècimes més que al juliol i gairebé el doble que la registrada el mateix mes de l'any passat, quan era del 2,4%.
La compra fresca, cada vegada més cara
Una visita al mercat de Rubí permet comprovar com alguns dels aliments habituals han augmentat de preu durant els últims 12 mesos. En termes generals, els productes frescos s'han encarit entre un 2% i un 8%. El peix ha pujat prop d’un 8%, la fruita un 6,8% i la carn un 2,8%.
Hi ha, però, productes que s'allunyen considerablement d'aquestes xifres. Els ous són gairebé un 13% més cars que fa un any i els cítrics, un 17%. A més a més, l’evolució dels preus pot ser especialment brusca en períodes curts. Només en l'últim mes, les verdures i els llegums verds, com els pèsols o la mongeta tendra, han augmentat gairebé un 20%.
L'encariment afecta també la capacitat de les famílies de mantenir determinats hàbits de consum. Els aliments frescos són la base d'una dieta saludable, però són també alguns dels productes més exposats a les oscil·lacions de preu.
Repostar a Catalunya per estalviar
Si hi ha una despesa que condiciona la vida diària de la ciutadania i els pressupostos familiars és el carburant. A les comarques catalanes de frontera amb França, les diferències de preu han fet augmentar la presència de conductors francesos que travessen la frontera per omplir el dipòsit a l'Alt Empordà. A la Jonquera i a l’entorn de Figueres, la presència de vehicles procedents de França s’ha fet especialment visible aquestes últimes setmanes.
La diferència de preu pot situar-se entre els 20 i els 50 cèntims per litre i, en determinats casos, arribar a ser encara superior. És un fenomen que les estacions de servei de la zona venen observant des del mes d'abril, coincidint amb les primeres conseqüències del tall de subministrament de petroli a través de l'estret d'Ormuz per la guerra entre els Estats Units i l'Iran.
Aquest cap de setmana el preu mitjà dels carburants a Espanya és d'1,928 euros per litre de gasolina i d'1,918 euros en el cas del dièsel. Això vol dir que omplir un dipòsit de 55 litres supera els 100 euros en tots dos casos.
Les petites despeses que acaben sumant
En aquest context, els experts en finances personals i estudi del consum posen també el focus en les anomenades despeses formiga, com ara subscripcions que gairebé no s'utilitzen, compres en línia de poc import, serveis digitals o petits desemborsaments recurrents.
Les estimacions del sector situen en uns 1.000 euros anuals el volum que poden arribar a representar aquestes despeses per a una família quan es mantenen durant tot l’any. No es tracta necessàriament de renunciar a l'oci, sinó d'identificar quins pagaments aporten realment valor i quins es mantenen per inèrcia.
El mes de setembre és especialment sensible perquè coincideixen diverses obligacions: les despeses de la tornada a l’escola, el retorn de les vacances i la represa de les factures habituals. En paral·lel, l’encariment dels aliments i dels carburants redueix el marge disponible.
Els experts recomanen, per això, revisar periòdicament el pressupost familiar, agrupar les despeses recurrents i fixar una quantitat d’estalvi, encara que sigui petita. L'objectiu és trobar l’equilibri entre el consum i l'oci actuals i la necessitat de preservar la capacitat econòmica futura. En aquest sentit, l'estalvi que es pugui generar es pot destinar, segons el perfil de risc i les necessitats de cada família, a productes financers que contribueixin a evitar que els diners perdin poder adquisitiu amb el pas del temps.
