Setmana decisiva per desencallar el conflicte laboral al sector educatiu

Condicions del preacord

L’acord que es va assolir divendres amb la USTEC i Professors de Secundària (Aspepc) després de moltes hores de negociació preveu incorporar 50 euros més per al complement de nova creació per a tots els docents. L'increment salarial serà progressiu en un període de 4 anys. Així doncs, el 2029 els docents rebran 173 euros més, que s'han de sumar a l'increment del 30% del complement específic acordat amb CCOO i UGT al març i els increments estatals, cosa que permetria a mestres i professors cobrar uns 600 euros bruts mensuals.

La concreció del nou complement lineal per a tots els docents serà de 50 euros mensuals per al 2026, 52,25 per al 2027, 103,30 per al 2028 i 173,30 per al 2029. D'aquesta manera, d'aquí a 4 anys els docents percebrien una quantiats de 2.426,20 euros anuals més del que estan cobrant ara.

Preacord entre Educació i sindicats majoritaris: 170 euros més al mes per a tots els docents

A aquest complement, cal sumar-hi l'increment del 30% del complement específic, ja pactat al març, i aquesta suma suposaria un increment de 384 euros per als mestres de primària i de 389,50 euros per als professors de secundària si es té en compte només la part d'increment que aporta la Generalitat (uns 450 si s'hi inclouen els imports afectats pels increments estatals). Si s'hi afegeixen els increments salarials pactats a escala estatal per a tots els funcionaris, les quanties són de 599,50 i 633,58 mensuals a quatre anys, respectivament.

El preacord també inclou millores en altres àmbits. Per exemple, es preveu la recuperació del deute dels sexennis, és a dir, les quantitats que cobren els professionals de l'educació per antiguitat, en un termini, en un termini de 5 anys. Fins al 2012 aquests imports es cobraven a 6 anys, però amb les retallades es van passar a cobrar a 9 anys. Des del 2024 aquesta retallada ja no existeix, però els sindicats exigien percebre allò que no es va cobrar durant els últims 12 anys.

D'altra banda, Educació ha acceptat convocar 5.000 càtedres per a professors de secundària en dos anys, o sigui 2.500 l'any vinent i 2.500 addicionals el següent. Pel que fa a les dotacions de suport a l’escola inclusiva, la proposta inclou 1.088 dotacions per al curs vinent, 1.651 per al 2027-2028, i 2.023 per al 2029-2030, fins a assolir una previsió global de 6.413.

Tot plegat suposa, segons Educació, un increment de la despesa de 726 milions d'euros, que s'han de sumar als 2.000 milions d'inversió pactats al març amb Comissions Obreres i la UGT.

Pacte històric o insuficient

Després de moltes setmanes de conflicte obert en canal al sector educatiu, el Govern respira més tranquil i considera que el principi d'acord assolit amb els representants d'una majoria de la plantilla docent és un "pas de gegant" per al reconeixement de les condicions laborals dels docents i també per a la millora de la qualitat educativa.

El mateix president de la Generalitat deia dissabte que es tracta d'un "preacord històric". Salvador Illa està convençut que "és un primer pas per remuntar en l'àmbit educatiu i per posar a partir d'ara tots els esforços a assolir l'excel·lència en aquest àmbit educatiu".

El president manté la confiança en la consellera d'Educació, Esther Niubó, i agraeix "la feina i l'actitud de diàleg" dels sindicats i dels representants del departament.

En canvi, els sindicats que divendres es van aixecar de la taula de negociació perquè entenien que no s'estaven atenent les seves demandes, com són la CGT, la Intersindical i la COS, ja han anunciat que demanaran als docents que rebutgin el preacord. Malgrat admetre que el pacte inclou algunes millores, creuen que deixa fora bona part de les reivindicacions del col·lectiu per les quals s'han fet les vagues i que s'ha perdut una "oportunitat històrica" per aconseguir avenços estructurals per a l'educació pública.

Entre els aspectes que troben a faltar, hi ha més reducció de ràtios, millores per a més col·lectius més enllà dels docents, recuperació de més poder adquisitiu perdut, clàusules de revisió salarial, derogació dels decrets que limiten la democràcia als centres, canvis en el currículum o el blindatge del català.