Enlaces accesibilidad

El malestar pel caos a Rodalies es manifesta al carrer

  • Plataformes d'usuaris i partits apleguen a Barcelona milers de persones per exigir millores immediates en el servei ferroviari que presten Adif i Renfe
  • Catalunya és la comunitat on més diners es pressuposten per a la xarxa de ferrocarril, però sistemàticament el grau d'execució no es compleix
Capçalera de la manifestació d'usuaris de Rodalies i Regionals en el moment d'arribar a la plaça Sant Jaume de Barcelona
Capçalera de la manifestació d'usuaris de Rodalies i Regionals en el moment d'arribar a la plaça Sant Jaume de Barcelona Marta Peeez Marta Pérez (EFE)
Roger Franco

Aquest dissabte s'han fet dues manifestacions a Barcelona per denunciar el mal servei de la xarxa ferroviària a Catalunya que gestionen Adif i Renfe i exigir responsabilitats. Una vintena d'entitats i plataformes d'usuaris han aplegat prop de 3.000 persones, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, sota el lema 'Sense trens no hi ha futur'.

Amb aquesta marxa els participants han volgut fer palès el seu malestar per la "pèssima" gestió d'un servei que, tot i fer anys que acumula problemes, s'han fet evidents com mai les últimes 3 setmanes. En aquest sentit, Adrià Ramíres, de l'Associació Promoció del Transport Públic, i Anna Gómez, de Dignitat a les Vies, han denunciat retards constants, manca de seguretat a causa de la "desinversió sistemàtica" en infraestructures i una mala gestió d'Adif, Renfe i els governs de l'Estat i Catalunya.

El manifest que han elaborat els convocants ha rebut més d'un centenar d'adhesions i la marxa ha acabat a la plaça Sant Jaume, el mateix punt on hores abans unes 8.000 persones, també segons la Guàrdia Urbana, s'han manifestat pel mateix motiu, convocades per entitats independentistes com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell de la República (CdR), amb el suport explícit d'Òmnium Cultural (OC) i amb el lema 'Prou! Única via, independència'.

Pel president de l'ANC, Lluís Llach, la protesta ha de servir per "dir prou a les humiliacions" que l'Estat imposa, de manera "contínua", a les infraestructures catalanes. "Tenim un tracte colonial, no hi ha una altra manera dir-ho", ha reivindicat. Per la seva banda, el president del CdR, Jordi Domingo, ha destacat que la independència és "l'única via" per posar fi a la desinversió a la xarxa ferroviària catalana, culpable dels darrers episodis d'incidències a Rodalies.

Dirigents de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP han assistit a les dues manifestacions, mentre que els Comuns només han participat en la convocada per les plataformes d'usuaris, i altres partits com el PSC, el PP i Vox han renunciat a ser-hi per diferents motius.

Mentrestant, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, assegura que el Govern "entén i respecta" les dues manifestacions, però ha defensat la importància de situar-se ara en el camí de les "solucions" i no pas deixar-se endur per la "frustració".

La consellera de Territori ha anunciat aquest dissabte el restabliment del servei de les línies R13, R14 i RT1 de Rodalies de Catalunya. Es tracta de línies regionals que connecten el Camp de Tarragona i Lleida i on fins ara s'oferia part del recorregut per carretera.

Segons Sílvia Paneque, reobrir l'R13 (Barcelona-Valls-Lleida) afavorirà 1.200 passatgers, mentre que l'R14 (Barcelona-Reus-Lleida) donarà servei a 2.400 viatgers diaris. L'RT1, que circula entre Tarragona i l'estació de La Plana-Picamoixons, dona servei a unes 450 persones al dia.

Més complicacions a l'horitzó

El que els usuaris de Rodalies i Regionals tenen coll avall és que el problema no s'arreglarà a curt termini i s'haurà d'esperar com a mínim fins a l'abril per recuperar certa normalitat. De fet, segons el Document Setmanal de Limitacions Temporals de Velocitat elaborat per Adif que entrarà en vigor dilluns, la setmana vinent la xarxa ferroviària catalana tindrà encara més restriccions de velocitat. Unes limitacions que afectaran la circulació en 191 quilòmetres, és a dir, 61 quilòmetres més dels que hi ha hagut aquesta setmana.

Els 191 quilòmetres es reparteixen en 183 trams arreu del país, quatre més dels que hi ha hagut aquesta setmana. Tot i això, 72 quilòmetres fan referència a un únic tram, el que uneix Riba-roja d'Ebre i Reus i on els maquinistes poden circular com a màxim a 30 km/h a causa de l'estat de la via i de les obres que hi fa Adif. En aquest recorregut, que pertany a l'R15, ja fa dies que Renfe ha fixat el transport de viatgers per carretera.

Tot i que en el còmput total hi figuren només 4 trams més amb comparació als de la setmana anterior (de 179 a 183), Adif ha afegit 29 trams nous amb Limitació Temporal de Velocitat (LTV) a la llista.

Les raons que expliquen aquest fet són diverses. Un dels motius és que algunes incidències que hi havia en trams consecutius o quasi consecutius s'han unit en una única limitació, però que abasta més quilòmetres. És el cas del tram entre Riba-roja d'Ebre i Reus o el que discorre per l'R1 i RG1 entre Maçanet-Massanes i Blanes.

Tres setmanes que resumeixen anys de patiment a Rodalies

Un altre factor que justificaria que s'hagin afegit nous trams amb LTV al document és que s'estan fent obres de millora. És el que passa a l'R4 entre l'Arboç i Sant Sadurní d'Anoia. Entre aquestes estacions, a la llista de la setmana que ve hi apareixen quatre trams més, tot i que hi són per indicar que dilluns s'hi començaran a fer treballs. En concret, se substituiran carrils en més de 7 quilòmetres de traçat.

Això no suposarà un nou greuge per als usuaris, ja que la velocitat continuarà estant limitada com fins ara als 60 km/h. Això sí, dels 35 quilòmetres que hi ha entre Sant Vicenç de Calders i Sant Sadurní d'Anoia, 20,3 s'han de fer a un màxim de 60 km/h. Entre Sant Sadurní d'Anoia i Martorell la situació és molt similar. I a partir de Martorell en sentit Barcelona, ja sigui a través de l'R4 o l'R8, Renfe ha establert que el trajecte s'ha de fer per carretera amb serveis alternatius amb autobús.

També apareix com a novetat al document el túnel de Rubí, que afecta l'R8 però sobretot les mercaderies, i que ha estat tancat a la circulació des del 26 de gener fins aquest dijous. Amb la reobertura s'ha establert una LTV a 50 km/h, mentre s'hi segueix fent manteniment.

De la llista s'han eliminat alguns trams on Adif ja ha solucionat la incidència que obligava els maquinistes a circular més a poc a poc. Un exemple són dues restriccions que hi havia entre Cunit i Vilanova i la Geltrú on els darrers dies s'han reparat dos passos inferiors. També s'han solucionat problemes en un terraplè entre Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar, o en una corba entre Cerdanyola del Vallès i Fabra i Puig, entre altres.

Un problema que ve de lluny

Tant els partits polítics com les entitats que s'han manifestat aquest dissabte per denunciar l'abandonament del servei de Rodalies coincideixen que l'origen del problema està en la poca inversió que s'ha fet com a mínim durant una dècada per mantenir la infraestructura i la xarxa en condicions.

Segons xifres d'Adif, des del 2017 s'han fet actuacions per un import de gairebé 7.000 milions d'euros a Catalunya. Ara bé, això inclou tant inversions fetes a la xarxa convencional com a la d'alta velocitat, que en els primers anys d'aquest període es van endur el gran gruix dels diners. A més a més, la xifra és força inferior al que, en principi s'havia previst invertir i que superava els 10.000 milions d'euros.

Això fa que de cada 100 euros pressupostats, a l'hora de la veritat només se n'hagin acabat invertint 65. Catalunya és la comunitat autònoma on més milions s'han abocat, però, en canvi, és l'onzena pel que fa a l'execució, molt per sota per exemple de la Comunitat de Madrid on s'han executat obres per un import superior al pressupostat (106,46).

La situació de baixa execució sobre l'obra panificada s'ha cronificat des de fa més d'una dècada i afecta períodes amb governs de l'Estat de diferent color polític. Des del 2013 mai s'han complert les inversions previstes i pressupostades per Adif a la xarxa ferroviària catalana, i només en dos anys (2016 i 2020) la xifra ha superat el 50%.

Si es tenen en compte les dades que Adif té identificades com a inversions directes a la xarxa de Rodalies de Catalunya i de Cercanías a Madrid, la diferència també és força significativa. Malgrat que a Catalunya s'han pressupostat més obres i diners, el grau de compliment és sistemàticament més elevat a la capital espanyola.

Una altra de les situacions que ha posat de manifest l'actual crisi a Rodalies i que els sindicats fa temps que denuncien és la davallada de personal a l'empresa que s'encarrega de gestionar les infraestructures ferroviàries del país i l'externalització de molts serveis que presta.

Des de l'any 2009, la xifra de treballadors no ha parat de baixar, malgrat que amb el creixement de la xarxa d'alta velocitat s'han incrementat els quilòmetres de via i les instal·lacions a mantenir. Aquesta situació només s'ha començat a revertir des de l'any 2022, i a hores d'ara tan sols el personal destinat a la Comunitat de Madrid és superior al que hi havia fa 15 anys.

En el cas de Catalunya, la plantilla pròpia d'Adif a Catalunya s'ha aprimat en 15 anys un 22%. El 2009 hi havia 1.764 treballadors, es va tocar fons el 2021, amb 1.214, i des d'aleshores la xifra de personal ha repuntat fins als 1.381 empleats de l'any 2024, l'últim amb dades oficials disponibles.