Comuns i Podem denuncien Albiol a la Fiscalia per odi i discriminació en el desallotjament de l'antic institut B9

Una ordre judicial condicionada

El jutjat contenciós administratiu que va autoritzar el desallotjament havia condicionat expressament l'actuació a la garantia simultània d'una alternativa on poder viure, d’acord amb el protocol municipal d'atenció a persones sense llar. La denúncia sosté que aquesta condició no es va complir ni abans ni després del desallotjament.

Asens afirma que, tot i conèixer aquesta obligació, l'alcalde va reiterar públicament que l’Ajuntament no oferiria allotjament ni recursos habitacionals a les persones desallotjades, vinculant aquesta negativa a la seva situació administrativa i atribuint-los problemes de convivència i seguretat.

Albiol insta als defensors dels drets universals a acollir els desallotjats del B9

Pressió veïnal i manca d'intervenció municipal

El document denuncia també episodis de bloqueig i pressió veïnal que van dificultar o impedir l'accés dels desallotjats a recursos gestionats per entitats socials com la Creu Roja o Càritas. Segons el relat, no consta una actuació clara i efectiva del consistori per garantir aquest accés, sinó una "tolerància institucional" davant aquestes accions.

La denúncia recull que el 23 de desembre l’alcalde va convocar personalment reunions amb veïns dels barris de Sant Crist i Montigalà amb l'objectiu d’impedir que els desallotjats accedissin a recursos públics d'allotjament, com la parròquia del barri o l'antic alberg de Can Bofí Vell.

En una d’aquestes trobades, amb unes 200 persones, es van proferir expressions xenòfobes i estigmatitzadores, amb vinculacions dels migrants amb delictes greus. Segons la denúncia, aquestes manifestacions no van ser desautoritzades de manera clara i immediata per part de l’alcalde.

A més, segons l'escrit presentat, es van produir crides explícites a assaltar i cremar l’alberg, davant les quals Albiol es va limitar a advertir sobre les conseqüències penals de ser enregistrats, sense condemnar-ne el contingut.

Quatre possibles delictes

Els Comuns atribueixen a l’alcalde indicis de denegació discriminatòria de servei públic, delicte d’odi, desobediència a l’autoritat judicial i prevaricació administrativa. La denúncia demana a la Fiscalia l’obertura de diligències, la recopilació de material audiovisual gravat pel mitjà La Directa i la citació de testimonis, entre altres actuacions.

Podem Catalunya també interposa denúncia

També ha presentat denúncia Podem Catalunya, que considera que no es va organitzar un dispositiu "real i suficient" d'acollida residencial.

La formació opina que "després de l'actuació municipal", algunes de les persones que s'aixoplugaven al B9 van quedar en una situació de "desemparament material" i es van veure obligades a "romandre a la via pública, a la intempèrie en ple hivern, sense accés suficient a allotjament ni a recursos bàsics de subsidència, descans o higiene".

La denúncia davant la Fiscalia sol·licita l'obertura de diligències d'investigació per "aclarir els fets, depurar responsabilitats i, si escau, exercir les accions penals que corresponguin", ja asseguren, s'ha jugat amb els drets fonamentals de les persones.

Ple municipal urgent

Encara que la sessió del ple municipal urgent estava convocada per tractar diversos temes, la situació i l'actuació del consistori els darrers dies per la macrodesokupació s'ha colat al ple.

01.14 min

Albiol, al centre de les critiques l'endemà del reallotjament parcial dels acampats expulsts del B9

D'una banda, el regidor de Badalona Christian Carneado ha destacat l'acció de la Generalitat que ha actuat de manera subsidiaria i ha retet Albiol de fer el problema cada vegada més gran: "Allò que era un problema d'unes 20 persones ho han convertit en una crisi de ciutat i de convivència més gran. Han atiat el foc i la situació se li ha anat de les mans. (...) Això no és Badalonisme".

Per la seva banda, Aïda Llauradó, portaveu de Badalona En Comú, ha denunciat en el ple municipal l’actitud del govern de Badalona i de l’alcalde Albiol, a qui acusa de negar-se a proporcionar atenció i una alternativa habitacional a un grup de persones en situació de vulnerabilitat. Llauradó ha afirmat que no es tracta de "demanar luxes", sinó de "defensar drets humans bàsics", i ha criticat la manca de mesures per solucionar la situació d’aquestes famílies.

A més, ha confirmat que, mitjançant advocats i amb el suport de Jaume Asens, han enviat una denúncia a la Fiscalia per tractar de fer front a la manca de resposta institucional davant d'aquest problema.

ERC també ha criticat l'actitud municipal vers la resolució del conflicte i ha agraït la feina a totes les entitats socials que han treballat per oferir una alternativa als desallotjats.

“Les coses s'han començat a resoldre bé quan hi ha hagut col·laboració institucional“

Per tancar el tema que ha sortit durant la sessió plenària, Albiol ha respost a les crítiques de l'oposició durant el ple municipal i s'ha dirigit al regidor socialista. "Les coses s'han començat a resoldre bé quan hi ha hagut col·laboració institucional, i ho deixo aquí", ha afirmat l'alcalde, deixant clara la seva postura sobre la importància de treballar conjuntament entre les administracions per afrontar els reptes de la ciutat, i aplaudint la implicació final de la Generalitat per buscar resolucions.

Operatiu de reallotjament en marxa

Paral·lelament, continuen els esforços per reubicar les persones desallotjades. El portaveu de l'entitat social Badalona Acull, Carles Sagués, ha expressat la seva preocupació davant la situació actual i ha fet una crida perquè l'operatiu iniciat pel govern es continuï.

01.23 min

Reallotgen una part dels acampats sota el pont de la C-31 a Badalona

En declaracions a mitjans, Sagués ha explicat que la seva reivindicació més concreta és que l'operatiu no s'aturi, ja que considera que encara queden persones que necessiten atenció.

“La nostra reivindicació més concreta és que aquest operatiu no ha acabat, ha de continuar. Reclamem drets socials i demanem que la Generalitat segueixi i posi tota la força possible per poder reprendre el que es va començar ahir, parlar amb la gent més calma, sabent quina és la proposta i veure quines persones volen participar. Les que no vulguin, que no vulguin, i si algú té dubtes, es pugui aclarir”. Sagués ha insistit en la necessitat de continuar amb les accions per garantir els drets socials i la seguretat de les persones afectades.

Creu Roja no té previst actuar a la zona després que aquest dimarts van posar en marxa un dispositiu especial i es va intentar convèncer a més de 100 persones, però que només en van acceptar 40. Per tant, asseguren a partir d'ara qui necessiti ajuda, s'haurà de dirigir als Serveis Socials de l'Ajuntament de Badalona.

Segons ha confirmat la Generalitat aquest dimecres, una cinquantena ja han estat acollides en albergs, hotels i domicilis particulars gràcies a la coordinació amb entitats socials. En total, segons el govern català unes 120 persones han estat reubicades.

Reallotgen els ocupants de Can Bofí i activen dispositiu al pont de la C-31 a Badalona

El Govern ha ofert centres d’acollida durant dos mesos a Malgrat, el Prat, Calella i Barcelona a una vuitantena de persones, mentre que més d'un centenar de persones continuen encara sota el pont de la C-31, a l’espera d’acceptar l’ajuda.