Mil·lenari de Montserrat: 10 curiositats de Montserrat
- El Mil·lenari de Montserrat ens convida a descobrir encara més aquest punt de la comarca del Bages, tan conegut dels catalans i fins i tot molts estrangers
- Des de l'Arxiu de TVE Catalunya us volem parlar de curiositats, i n'hi ha algunes que segur que les sabeu, però m'hi jugo un pèsol que d'altres no!
El Mil·lenari de Montserrat és un esdeveniment que omplirà tot 2025 d'actes, celebracions i festejos. Ben segur que tots n'aprendrem aspectes que desconeixíem. Des de l'Arxiu de TVE Catalunya us proposem deu singularitats de la muntanya, del monestir o del que hi podeu veure o menjar.
1. Montserrat també és nom d'home
Sí, també li pots posar al teu fill Montserrat! Fins al segle XIX, a Catalunya, també era habitual que fos un nom d’home. La raó és que l’origen etimològic de la paraula, 'mont', és una paraula masculina. Montserrat prové del llatí “Mons serratus” que vol dir 'muntanya serrada' o 'muntanya tallada'.
Ara mateix, a Catalunya, hi ha 74.798 dones que es diuen Montserrat a Catalunya i també 17 homes amb aquest nom. Quina diferència, oi? A Mallorca els homes també se'n diuen i, en canvi, a les dones se les anomena Montserrada. De cognom, es diuen Montserrat 2.449 catalans.
2. Un empedrat per llepar-se els dits
En cinquanta anys s'han perdut molts horts a la serra de Montserrat, ens falten cada cop més pagesos i la globalització ho canvia tot. Per mirar de revertir-ho, des del 2017 setze municipis de l'entorn van impulsar, amb la Diputació de Barcelona, el Parc Rural del Montserrat, per promocionar el sector agrari els seus productes.
Ara, aquest espai rural és ric en oliveres i cereals, vinyes i ramats que pasturen a prats i boscos. I ens proporciona dos dels ingredients principals per preparar un bon empedrat: la mongeta i el tomàquet. La Sílvia Abril es llepa els dits amb aquest plat i, per cert, els magnífics tomàquets de Montserrat, buits, dolços i rodons, els mengen farcits de mató. Quina delícia!
3. L'únic Caravaggio que pots veure a Catalunya
Michelangelo Merisi da Caravaggio (1571-1610), l'italià mestre del clarobscur, l'artista més important de la pintura barroca, gran innovador i expert a mostrar els sentiments dels personatges, com cap altre, també és a Montserrat. El llenç Sant Jeroni Penitent és un dels únics quatre caravaggios que hi ha a l'estat i l'únic que podem admirar a Catalunya.
És a la muntanya des del 22 d'abril del 1917, i l'únic que s'ha estudiat conjuntament amb vint-i-dos més que són als museus de Roma, i els altres disset de la resta d'Itàlia, Anglaterra i els Estats Units.
4. Una cistella groga que vola
Així l'anomena la canalla i és un dels símbols de Montserrat. A moltes muntanyes d'arreu del món s'hi arriba en funicular, com a Montjuïc, o a peu, o en cotxe o autocar. En aquest cas, hi podem fer cap amb l'aeri, una cistella d'un color groc ben llampant.
Aquest recurs excel·lent per no haver de buscar aparcament a dalt, veure el paisatge i arribar de seguida a poques passes del monestir, va començar a funcionar el del 17 de maig de 1930, i en realitat dues cabines. Per a més seguretat, són independents, amb motors elèctrics, i a cadascuna hi caben 35 persones. Els excursionistes l'agafen molt, això sí, de baixada!
... I una 'cremallera' que no és a la roba
Un altre transport per arribar a Montserrat és el cremallera, que puja des de Monistrol de Montserrat. No va amb rodes, com la majoria dels trens, perquè així pot sí que pot pujar i baixar pujar pel desnivell entre el poble i el monestir. La cremallera són uns grans engranatges de ferro clavats a terra per on es va agafant el tren a mesura que circula.
El cremallera de Montserrat és va inaugurar el 6 d'octubre de 1892, i es va tancar el 1957. Per sort, FGC el va tornar a posar en marxa l'any 2003. Curiosament, aquest cremallera i el de Núria, són trens turístics i sostenibles gestionats per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
El 'germà petit' del cremallera és el funicular que baixa fins a la Santa Cova, on la llegenda diu que el 880 es va trobar la imatge de la marededeu de Montserrat.
5. Montserrat també té un llibre vermell
Molts recorden el llibre vermell de Mao Zedong, però pels que coneixen Montserrat, el seu Llibre vermell és un dels més destacats còdexs medievals que es guarden a la Biblioteca de l'abadia, i un dels seus tresors més preuats. És del segle XIV, escrit a mà i amb il·lustracions molt acurades. Es tracta d'un compendi de normes per a rebre els peregrins que arribaven a la muntanya i donar-los atenció religiosa.
En destaca el contingut musical, ja que és un testimoni únic de dansa religiosa de l'Europa de l'època, i el document més ben conservat de música medieval hispànica.
El Llibre Vermell de Montserrat és una obra feta a mà el segles XIV i XV: aquesta miniatura representa 'L'Univers i el Creador' PHAS/Getty
6. La muntanya amb un formatge
Milers de muntanyes d'arreu del món compten amb un formatge que s'hi elabora o que du el seu nom. Montserrat també: el producte estrella dels formatges del Bages, fins i tot dels catalans, si em permeteu la llicencià, és el mató. Per aquest producte fi, hi ha qui matina molt més que per esmorzar o entrar al monestir a saludar la Moreneta. Es ven cada dia a les parades a l'aire lliure, a la zona comercial fora del recinte del monestir, i s'acaba en una revolada.
El mató és fet de llet d’ovella, de cabra o de vaca, es pren per postres, sovint amb mel, fruits secs o potser una mica de sucre, i ve dels recuits que feien els pagesos per no llençar la llet que els sobrava. Les pageses van començar a pujar a Montserrat per vendre'l al segle XIX, però és un aliment molt antic, ric en vitamina B1, B2 i àcid fòlic. En trobareu totes les dades ci com elaborar-lo al capítol de La recepta perduda.
7. Subirachs també és aquí
Caminar per Montserrat és una molt bona opció, no calen grampons ni piulets per fer excursions. I admirar el paisatge i l'art que hi ha per totes bandes, és un bon motiu per pujar-hi. Josep Maria Subirachs (1927-2014) mundialment conegut per la façana de la Passió de la Sagrada Família, té Subirachs va deixar part del seu llegat dins i fora de la basílica.
Hi podem veure les primeres, la Creu de Sant Miquel i l’efígie de Sant Domènec de Guzmán, el 1970. El 1976 va fer el monument a Ramon Llull, la famosa Escala de l'enteniment, que tothom veu en arribar a Montserrat, amb què l'intel·lectual mallorquí del segle XIII va representar amb diferents estadis, i que Subirachs va transformar en graons ascendents: pedra, flama, planta, bèstia, home, cel, àngel i Déu.
Posteriorment, l'escultor va fer la capella del Santíssim, Sant Jordi i una imatge de Nostra Senyora de Montserrat, que és al Museu. En parets exteriors, vora el monestir, podem admirar els relleus de Subirachs, amb els que va expressar el seu concepte de l'home, amb mites clàssics.
Un dels relleus de Josep M. Subirachs amb els que explica el seu concepte de l’home: Ariadna i Hermes, de 1985
8. Un instrument excepcional
Sabíeu que l'orgue que hi ha dins l'església de l'abadia de Montserrat és el més gran de Catalunya i un dels més grans d'Europa? Es va inaugurar l'any 2010, perquè l'anterior era fet de trossos dels orgues que es van poder recuperar després de la crema d'esglésies de la guerra civil. Encara es pot veure al darrere de la basílica.
L'orgue nou té quatre teclats manuals i 4.242 tubs. Els constructors en destaquen la sonoritat àmplia, de gran profunditat. Com que la Basílica de Montserrat compta amb moltes celebracions i una litúrgia elaborada, els monjos són músics i compositors, i el seu nou orgue és excepcional, a la basílica és on es fan més concerts d'orgue de tot Catalunya.
10. Ballar dalt d'un cim: compte no rellisquis!
Per rodar el documental 'Aires al cim' va caldre aconseguir una fita significativa: que uns quants escaladors aprenguessin a ballar sardanes, i que uns quants sardanistes aprenguessin a escalar! No va ser bufar i fer ampolles, però ho van aconseguir.
La iniciativa va sorgir del Club Excursionista Tiana i a l’Agrupació d’Amics de la Sardana de Tiana. Van triar la sardana 'Tiana' del compositor Francesc Mas, i una de les agulles de Montserrat, la Gorra Marinera. El projecte uneix esport i cultura, dansa i tradició en un dels cims de la serralada més característica de Catalunya.
10. Molt, molt més que la mòmia
Ja veieu que el Museu de Montserrat és molt més que la famosa mòmia egípcia. La va portar d'Egipte el monjo de Montserrat, explorador i orientalista Bonaventura Ubach (1879-1960), i és la peça que desvetlla més atracció. Però hi ha tant per veure, tantes peces d'arqueologia, pintures antigues, modernes, d'avantguarda, escultures i altres objectes d'art, que mereix no passar de llarg i si es pot, dedicar-hi hores.
Enguany, en ocasió del Mil·lenari, entre les col·leccions permanents i les temporals, aquest centre d'art presenta l'exposició Montserrat, mil anys d'art i d'història, oberta fins al 8 de desembre de 2025.
Montserrat, com veieu, és un indret on podem trobar milers d'històries, llegendes i tresors d'art i cultura, moments de repòs, calma, pregària o senzillament, uns temps per gaudir fora de la nostra quotidianitat.
