Enlaces accesibilidad

Òmnium Cultural, 60 anys en acció

  • Òmnium Cultural fa 60 anys treballat pel foment del català, la cultura i la cohesió social i ja té més de 185.000 socis
  • TVE Catalunya va seguir d'Òmnium des dels inicis al palau Dalmasses i en el lliurament anual del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
  • Repassem diversos reportatges on participen personatges històrics de la creació i la primera trajectòria d'Òmnium

Per
Arxiu TVE Catalunya - Giravolt - Òmnium Cultural

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre creada, aquest més de juliol, fa 60 anys. Durant tot aquest temps ha crescut en suport popular. El nombre de socis és ja de més de 185.350Més que els grans equips de futbol d'Europa

Anomenada popularment Òmnium, la van formar un grup d'empresaris i mecenes per enfortir el català i difondre la cultura pròpia de Catalunya en ple franquisme, quan a l'ensenyament, el comerç, l'administració i tot els àmbits que no fossin estrictament privats, s'utiltzava només el castellà. 

Amb el pas del temps, Òmnium Cultural ha ampliat les seves finalitats, com ara la cohesió social. Promou l’educació i programa activitats per aconseguir una societat 'activa, integradora i cívica', amb campanyes de denúncia i sensibilització..

TVE Catalunya va seguir els passos de l'entitat des de mitjans dels anys 60. Les personalitats que en formaven part eren veus destacades del moment en diversos camps. El reportatge de Mercè Remolí, que oferim damunt d'aquestes línies, inclou imatges històriques. Des de la primera seu d'Òmnium Cultural, al palau Dalmases del carrer Montcada de Barcelona, fa un recorregut per l'activitat i inclou les les primeres persones que en van formar part. Entre els.entrevistats, Joan Triadú, escriptor i pedagog de qui aquest mes fa 100 anys del naixement.

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El 1977, TVE Catalunya va estrenar un reportatge amb veus tan destacades de la literatura i la lingüística com Joan Triadú, Josep Faulí, Joan Fuster, Alexandre Cirici Pellicer, Joaquim Molas, Josep Maria Castellet, Ramon Pinyol, Montserrat Roig i Josep Maria Benet i Jornet.

Emès al programa Mirador, el reportatge explica que el premi, instituït per Òmnium Cultural el 1969, va ser una idea de la junta consultiva de l'entitat, formada per unes 50 personalitats de les lletres i les ciències.

Aquest reconeixement s'atorga a les persones amb obra literària o científica escrita en català o que per la importància de la seva tasca hagin contribuït de forma notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Enguany, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha recaigut en l'escriptora Maria Barbal. Es un premi que per les seves característiques, prestigia qui el rep i també l'entitat, en reconèixer els mèrits del guardonat.

Arxiu TVE Catalunya - Mirador - El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El curs de català a televisió amb actors populars 

No va ser el primer curs de català a TVE Catalunya, però sí el primer creat per Òmnium. L'any 1982 es va estrenar a l'espai 'Català de primera mà', una sèrie per aprendre i millorar l'idioma amb la participació d'actors molt coneguts: Mercè BuquetasCarme SansaRafael Anglada i Joan BorràsLa seva participació en escenes parlades en català feia més fàcil assimilar el vocabulari. 

En el primer capítol de 'Català de primera mà', el director del programa, Josep Maria Muntaner i Pascual, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans, va ser l'encarregat de fer-ne la presentació. 

Arxiu TVE Catalunya - Català de primera mà - Presentació

La normalització, sempre al punt de mira

El 1989Debat 2, programa sobre diferents aspectes de l'actualitat, compta amb la participació de diferents lingüistes implicats en la normalització del català. Des de la seu d'Òmnium, pren la paraula Josep Millàs, que n'és el president. També escoltem Ernest Sabater, en aquell moment responsable d'ensenyament de l'entitat. 

Arxiu TVE Catalunya - Debat 2 - El català, entre els marges i la normalització

Cinc anys en clandestinitat

Quan després de l'1 d'Octubre del 2017 la policia va entrar a la seu actual del carrer Diputació de Barcelona, no era la primera vegada que n'escorcollaven les oficines. El 1963, l'abat Aureli Maria Escarré  va concedir una entrevista al dia francès Le Monde parlant de la falta de democràcia a Espanya. Es va escorcollar la seu d'Òmnium i en van prohibir tota activitat. Pero la feina no es va aturar, va seguir en clandestinitat, fins el 1967.

Òmnium ha tingut, des de la seva creació el 1961, una mateixa trajectòria. La seva gran impantació al territori l'ha convertit en un actor imprescindible en la societat catalana de les darreres sis dècades.