Ha mort Jose Maria Benet i Jornet, renovador de teatre i televisió, als 79 anys
- Reconegudíssim i molt premiat, el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet ha mort aquest 6 d'abril de 2020
- Des del 1976 va treballar a TVE Catalunya: va adaptar ua obra de teatre i a més hi sortia d'actor
- Ha estat vinculat a TVE professionalment fins al 2011
Josep Maria Benet i Jornet ens ha deixat. Després d'anys de patir Alzheimer, tal com va comunicar la seva família el 2015, el dramaturg també ha sofert el contagi de Covid-19. Nascut a Barcelona, tenia 79 anys. És un dels principals renovadors del teatre català i havia donat el seu fons a la Biblioteca de Catalunya.
Benet i Jornet és considerat un dels pioners i mestres de l'anomenada "Escola de Miramar", per l'edifici on es va inaugurar el centre de TVE el 1959, juntament amb grans noms de la televisió com Sergi Schaaf, Mercè Vilaret, Lluís Maria Güell...
Començà a treballar a TVE Catalunya el 1976 en l'adaptació de l'obra de teatre a la televisió Josafat, de Prudenci Bertrana, on a més hi apareixia com a actor. Va fer de "l'home de la brusa".
Benet i Jornet va sortir per primer cop a la televisió, com actor a Josapfat, amb Joan Borràs TVE
Com a escriptor, les seves obres es comencen a adaptar per al teatre a televisió amb la seva estreta col·aoració des del 1971, quan es representa al programa Teatro catalán l'obra De Nadal a Sant Esteve.
També el 1971 apareix també a una edició de la revista d'arts a la TVE en català Tot Art. Però és el 1975 quan s'adona de les grans possibitats dels professionals de TVE per a la producció de dramàtics: amb la representació dvant les càmeres de la seva obra de teatre Una bella coneguda olor. Josep Maria Benet i Jornet
també participa a la creació i enregistrament de la primera obra de teatre en color de la televisió: Un somni, mil enganyifes. Ell n'escriu el guió, basat en l'obra Les mil i una nits.
Uns anys més tard posen en escena Baralla entre Olors, el 1980. I a TVE també li fan encàrrecs. Com la creació d'una serie infantil. D'aqui en va nèixer un superheroi de l'època, Supertot.
Benet i Jornet ja era tan imprescindible als escenaris i per a la posta en escena de teatre als platós de televisió que el 1982 passa pel programa Terenci a la fresca.
Com a director, a la sèrie Una història particular, de 34 episodis. Tambe va dirigir els anys 90 el concurs El tiempo es oro i el programa La lluna, el 1989.
L'obra de Benet i Jornet, a TVE Catalunya
Del 45è premi d'Honor de les Lletres Catalanes podeu trobar a l'Arxiu de TVE Catalunya les sèries Vídua però no gaire y també Recordar, perill de mort.
Pel que fa a obres de teatre, són aquestes.
Berenàveu a les fosques
Revolta de bruixes
La senyora Llopis declara la guerra
Com no pot ser d'altra manera, a TVE Catalunya se n'ha parlat a programes com al Memòries de la Tele.
Una altre espai en el que es va tenir molt present Josep Maria Benet i Jornet va ser el malauradament desaparegut programa Contiuarà.
Com quan es representava el 2011 l'obra Una vella, coneguda olor a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) sota la direcció de Sergi Belbel. És l'obra amb la que debutà als escenaris catalans com a dramaturg l'any 1963, amb només 23 anys, una peça llavors trencadora pel seu to realista, que acostava el teatre a la Barcelona del moment i que li va fer merèixer el Premi Josep Maria de Sagarra.
També, Continuarà es va fer ressó de l'obra Dues dones ballen, el mateix any 2011.
En castellà, a TVE
Per a TVE, Benet i Jornet treballà com a dramaturg reconegudíssim en guions de les sèries Amar en tiempos revueltos, emesa entre 2008 i 2012 a La 1.
A més, es va traduir l'obra de teatre realitzada als estudis de Sant Cugat del Vallès Recordar perill de mort, i es va emetre a Espanya com Recordar, peligro de muerte.
Va ser present al programa Atención Obras, de La 2, en l'estrena de l'obra de teatre Com dir-ho.
La seva vàlua ha estat impagable per al teatre i la televisió. Josep Maria Benet i Jornet ha rebut entre d'altres el Premi Nacional de Literatura Catalana de teatre (1991), Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d'Honor (2010) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2013).
