Augusto Ferrer-Dalmau visita aquesta setmana 'Noms propis'

• Conversem amb el pintor especialitzat en batalles sobre la seva feina i la seva evolució dins la pintura

'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimecres a La 2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.

TVE Catalunya emet aquest dimecres la visita d'Augusto Ferrer-Dalmau a 'Noms propis, programa dirigit i presentat per l'Anna Cler. Ferrer-Dalmau parla amb l'Anna sobre la seva pintura, tenint en compte que es tracta d'un dels millors pintors de batalles del món. "Hi ha gent que diu que faig una pintura violenta, una apologia. Però no és apologia, és història. Em sento més historiador que pintor. Faig una fotografia de la història i intento fer-ho el millor possible, no analitzo si aquell moment era així o aixà. Jo no jutjo el passat". El pintor diu que pinta persones, no ideologies. Aquesta entrevista d'Anna Cler al pintor es va gravar poc abans del confinament i no es va poder emetre.

Ferrer-Dalmau va néixer a Barcelona i ara viu a Madrid. Té 56 anys. De família dedicada al món del tèxtil a Catalunya, fa de dissenyador tèxtil en una empresa de Barcelona. Quan tenia 27 anys va decidir dedicar-se a la pintura. Començà pintant paisatges, pintura molt comercial; però sempre li havien agradat les aventures, les batalles, les històries i aquestes aficions el van portar a pintar el que l'apassiona: batalles. Ha exposat a Madrid, Londres, París, Nova York,... A més, la seva obra es pot veure també en ajuntaments i institucions. Actualment fa pintura militar que també es pot veure en llibres d'història.

Ha estat a l'Afganistan, Síria, Iraq, Mali, etc. En definitiva, a zones de guerra on poder pintar els soldats en el mateix camp de batalla. "Intento reflectir-ho tot. No busco la imatge del general, de l'oficial, sinó la del soldat. La seva sensació, el que viu, el que va passar fa 200 anys; gaudeixo veient-ho; hi poso por, valor, coratge, ràbia, una mica de tot". Manifesta que no n'és conscient del perill. "És una sensació estranya. Em sento més viu, tot és més intens, és com una aventura. Soc una persona molt irresponsable, no veig el perill. Gaudeixo del que veig perquè és una experiència única". A més, explica que la gent a la qual li agrada la història busca el mínim defecte a les seves pintures: "haig d'afinar molt perquè hi ha gent que en sap molt. Si són 5 botons els que ha de portar l'uniforme, la gent t'ho diu. Això també és bonic perquè t'enriqueix" . Casa seva és el seu estudi, però també és un lloc de trobada: "venen amics de totes les tendències polítiques, ideològiques, a xerrar, a prendre una copa. S'ha convertit en un punt de reunió".