L'escriptor Ildefonso García-Serena, a 'Noms propis'
- Conversem amb l'escriptor sobre la seva trajectòria professional i sobre la seva faceta com a escriptor
- "La creativitat et dona molts recursos en tots els camps de la vida"
'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La 2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.
Ildefonso García-Serena visita 'Noms propis', programa dirigit i presentat per l'Anna Cler amb qui parlarà de la seva trajectòria professional i sobre la seva faceta com a escriptor. “El que passa és que, a la ficció, els personatges són absolutament reals. I això és la màgia que té la literatura, que transforma alguna cosa imaginada en una realitat, o que reflecteix una realitat. Són personatges vistos pels ulls d'un nen molt petit però amb el cervell d'un home absolutament adult. I potser algunes coses que jo no entenia aleshores, s'expliquen en aquests contes. És una barreja estranya, són històries que recullen una realitat reinventada per un cervell que fa dues funcions a la vegada, de filtre i de novel·la”.
García-Serena és un publicista i escriptor nascut a l'exili espanyol de l'Amèrica Llatina. Els seus pares havien fugit de la dictadura i quan va retornar a Espanya va haver de treballar molt abans de ser acceptat en el selecte club dels publicitaris. Amb el temps, va esdevenir el seu degà. I ara que ja no pateix la imposició dels vint segons per explicar una història, ha decidit explorar el món de la novel·la. El seu segon llibre: 'El hijo del doctor' té alguns elements de la seva infància però és, sobretot, un repàs històric de 120 anys, des de la ficció. “Jo crec que seria impossible fer un tipus de novel·la d'aquesta manera i d'aquesta durada i explicant la vida de tants personatges, si no sents el que ells d'alguna manera sentien. L'única cosa a la qual aspiro, literàriament parlant, és que persones que no conec, molt allunyades en la geografia o en el temps de mi, sentin les mateixes coses que jo vaig sentir quan les vaig escriure. Aquesta novel·la no es pot simplificar gaire perquè són 420 pàgines i perquè hi ha molts personatges, molts països i moltes situacions. És impossible simplificar-la, però diria que si d'alguna cosa realment va, a part dels temes evidents de la història que són l'emigració i l'exili i el patiment d'aquesta gent, és la lleialtat. Perquè tots els personatges estan lligats, no solament per vincles familiars o de sang sinó per les emocions, pels sentiments”.
Ildefonso va néixer a l'Argentina l'any 1949, però té nacionalitat espanyola. De la seva professió com a publicista destaca que la creativitat “és absolutament normal, és com la sensibilitat. Tothom té imaginació i no cal ser molt imaginatiu per fer creativitat... Pensar diferent, canviar les preguntes... La creativitat et dona molts recursos en tots els camps de la vida i no únicament fent llibres o pel·lícules o fent publicitat. És una condició bàsicament humana i per això progressem. Has de tenir la sort que trobis aquesta clau de la creativitat i t'acostumis a trobar en tot el que fas, una vena creativa”.
