Som els humans com som per haver menjat carn durant segles?
I tu què faries?
- El debat sobre el consum de carn va més enllà d’una dieta i entra de ple en qüestions antropològiques i ètiques
- Quotes de gènere: una eina necessària per corregir desigualtats?
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Des de les primeres comunitats caçadores fins a les societats industrialitzades actuals, la relació amb els animals ha evolucionat al mateix ritme que ho ha fet la nostra pròpia espècie. Des d’una perspectiva paleoantropològica, el paper de la carn en l’evolució humana sembla indiscutible. L’arqueòleg Eudald Carbonell ho expressa al programa I tu, què faries? de manera clara: “Menjar carn ens va fer humans.”
Segons explica l'expert, l’aportació proteica de la carn va afavorir l’augment de la capacitat cranial i el desenvolupament del cervell, però no només es tracta d’un canvi biològic. El consum de carn també va implicar una transformació cultural profunda. “T’has d’organitzar per ser un caçador, has de treballar col·lectivament”, apunta Carbonell. La caça, doncs, va exigir cooperació, estratègia i comunicació, elements clau en la construcció de les primeres societats humanes.
Hem de deixar de matar animals per menjar?
El filòsof Ferran Sáez assenyala que la nostra evolució ens ha portat a consumir aquest tipus de proteïna. Tot i això, adverteix que el dilema, sobre si menjar o no menjar carn, no es pot simplificar i el situa en el terreny de la responsabilitat: “El dilema està en si hem de ser el suficientment responsables perquè el patiment que pot causar la nostra activitat sigui l’adequat.”
Amb tot, el mateix Carbonell introdueix un matís rellevant: avui, a diferència del passat, abandonar la carn és possible. Aquesta idea és la que obre la porta a una nova pregunta: si ja no és imprescindible, és ètic continuar menjant animals?
“Tenim l’obligació ètica de deixar de menjar animals“
L’actriu Núria Gago ho planteja de manera contundent: “Hem de deixar de matar animals per menjar-los.” Segons argumenta l'activista, actualment disposem d’alternatives suficients per alimentar-nos sense generar “ni violència ni assassinats”. En la mateixa línia, el filòsof Eze Paez defensa que, en societats amb accés a informació i recursos hi ha aquesta obligació: “Tenim l’obligació ètica de deixar de menjar animals, ja que són éssers sentens.”
L'actriu i activista Núria Gago al plató del 'I tu, què faries?'
Què és el terme "sentent"?
Però, què vol dir exactament aquest terme? Segons explica Paez, un individu és sentent quan té la capacitat d’experimentar patiment o gaudi, una condició que la comunitat científica atribueix no només a tots els vertebrats, sinó també a molts invertebrats. Aquesta idea és clau perquè desplaça el debat de la intel·ligència o la consciència, tradicionalment associades als humans, cap a la capacitat de sentir. En aquest marc, el patiment animal deixa de ser una qüestió secundària i es converteix en un element central per avaluar la legitimitat moral de consumir-los.
El debat posa en evidència un dilema difícil de resoldre: d’una banda, la història evolutiva ens recorda que la carn ha estat clau per arribar fins aquí, però alhora el desenvolupament moral i tecnològic actual ens permet replantejar-nos aquesta herència. Potser, doncs, la pregunta no és només si la carn ens ha fet humans, sinó si deixar-la enrere pot ser part del següent pas evolutiu.
