Quotes de gènere: una eina necessària per corregir desigualtats?
I tu què faries?
- Experts analitzen si les quotes de gènere són una eina de justícia o una nova forma injustícia
- OnlyFans: llibertat econòmica o negoci amb el cos de les altres?
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El debat sobre les quotes de gènere continua generant opinions dividides. Per a alguns experts, aquestes polítiques són una eina necessària per corregir desigualtats estructurals que encara persisteixen en molts àmbits professionals. Altres, en canvi, es pregunten si poden acabar generant noves injustícies o si posen en qüestió el principi de meritocràcia.
Compensar desigualtats històriques
Segons María Ángeles Cabré, escriptora i crítica cultural, les quotes no són un privilegi sinó un instrument per compensar desigualtats històriques. “Els privilegiats d'abans ara estan més perjudicats, i és lògic que estigui així, és a dir, estem compensant”, explica al programa I tu, què faries?, presentat per Patrick Urbano.
Tot i això, hi ha qui pensa que les quotes poden acabar generant injustícies quan entren en contradicció amb els mèrits. El filòsof, Norbert Bilbeny, apunta que amb les quotes es poden beneficiar unes persones, però hi ha una altra que surt perjudicada. “Les quotes estan per corregir les desigualtats, però hi ha un altre enemic de la quota que és el mèrit. Mai una finalitat, un objectiu, justifica els mitjans", assegura. Cabré, en canvi, creu que s’han de prendre mesures dràstiques: “Si seguim amb el tema de la meritocràcia, seguiran manant els mateixos. Si tu arribes a casa i t’han fet el sopar, tens moltes més possibilitats de fer un altre màster i tenir una altra línia al teu currículum. Tot el que sigui lluitar per la igualtat serà bo.”
“Hi ha un altre enemic de la quota que és el mèrit“
La psicòloga Mar Gaya, experta en polítiques d’igualtat, posa com a exemple el món universitari per il·lustrar aquest desequilibri: “El 55% que finalitza una carrera universitària són dones, però després les càtedres, per exemple, no arriba al 20%.” Segons Gaya, aquestes dades mostren que la meritocràcia no sempre opera en igualtat de condicions. Per això, defensa que les quotes poden servir com a eina per accelerar els canvis mentre es revisen els processos interns de selecció i promoció professional: “És un accelerador."
El valor simbòlic de les quotes
La catedràtica de Filosofia de la Ciència Anna Estany reconeix que, en alguns moments, pot aparèixer el dubte sobre els motius pels quals rep determinades invitacions o oportunitats. “De vegades no sé si em truquen perquè soc dona o pels meus mèrits”, considera.
L'escriptora Maria Àngels Cabré al programa sobre igualtat
Cabré reflexiona sobre com es perceben les dones que ocupen aquests espais: hi ha qui sap que hi va “com a quota” i entén que és un mitjà per contribuir a una causa més gran, mentre que altres poden sentir que només se les valora pel seu gènere. Per a l'experta, això no ha de ser un obstacle, sinó una etapa necessària per avançar cap a la igualtat.“Estem treballant per un futur una mica millor i hem de passar per la quota”, detalla Cabré.
El debat sobre les quotes de gènere continua estant present en diferents àmbits professionals i acadèmics: són un pas necessari per corregir desigualtats històriques o poden posar a prova la idea de mèrit?
