Cancel·lació: s'ha de separar l'autor de l'obra o censurar-lo?
I tu què faries?
- La cultura de la cancel·lació ha canviat la manera com consumim cultura, jutgem el passat i ens relacionem amb els creadors
- Segregació escolar a Catalunya: racisme o classisme a l'hora d'escollir centre educatiu?
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La cultura de la cancel·lació té tants defensors com crítics i ha canviat la manera com consumim cultura, jutgem el passat i ens relacionem amb els creadors. Una opinió, una broma o una acusació poden desencadenar una condemna pública immediata.
Això ha obert un debat intens: hem de deixar de consumir l’obra d’un artista si rebutgem les seves idees o la seva vida privada? És possible separar l’autor de l’obra o qualsevol intent de fer-ho amaga privilegis i violències estructurals? Aquestes preguntes són les que es debaten a I tu, què faries?, el programa presentat per Patrick Urbano.
L’obra com a entitat separada
Per a la professora de filosofia Jahel Queralt, el primer pas és distingir. No és el mateix discrepar del contingut d’una obra que de la vida privada del seu autor. Si el desacord és ideològic o intel·lectual, defensa continuar consumint-la: “Si és incorrecte s’ha de combatre; si és correcte, s’ha d’aprendre.” Quan el conflicte és biogràfic, aposta per marcar distàncies i assegura que cal fer “una separació molt gran entre l’obra i l’autor.”
Per il·lustrar-ho, la docent cita el cas del pintor Paul Gauguin. Malgrat unes relacions que avui poden considerar-se “criticables”, recorda que les seves obres continuen exposant-se i apreciant-se. “Els hem de treure? Jo crec que no”, planteja. Des d’aquesta perspectiva, l’obra adquireix una autonomia que no pot quedar anul·lada per la conducta del creador.
“Separar l’obra de l’autor és separar també totes les violències“
Per a la periodista Marta Roqueta, aquesta separació pot invisibilitzar abusos i relacions de poder i creu que moltes institucions culturals han omès contextos incòmodes. Per això, defensa que cancel·lar és un boicot i una estrategia de lluita política legítima. Roqueta posa l’exemple del director de cinema Woody Allen: “No vull veure ni en pintura una pel·lícula seva. Separar l’autor de l’obra implica també separar totes les violències que es poden exercir durant la creació.”
“Aquesta demonització de la cancel·lació ve justament perquè hi ha una sèrie de gent que ha tingut el privilegi de fer el que ha volgut amb la cultura i ara se li està dient que el seu privilegi no passa per sobre de la meva vida”, afegeix la periodista.
La periodista Marta Roqueta al plató de 'I tu, què faries?' sobre cancel·lació
El “perill” de la cancel·lació
I què passa si ens equivoquem quan cance·lem algu? Segons Queralt, la cancel·lació pot esdevenir un mecanismes desproporcionat que anticipa condemnes socials: “Moltes vegades actua prèviament al sistema judicial i, per tant, contamina el que després pot passar al judici.” Per a la filòsofa, aquest tipus de sanció pública pot vulnerar garanties bàsiques i generar un clima de sospita permanent que dificulta el debat.
En aquesta línia, la professora alerta que la pressió social immediata —amplificada per les xarxes socials— pot convertir-se en una forma de càstig sense procés ni matisos. Tanmateix, Roqueta defensa que el qüestionament públic és una resposta a desequilibris previs dins del món cultural.
Dues maneres d’entendre el mateix fenomen: per a uns, un excés punitiu; per a d’altres, un mecanisme de correcció. Alguns consideren que separar autor i obra protegeix davant de reaccions desmesurades, mentre que d’altres opinen que no fer-ho és una manera de reconèixer i assumir les responsabilitats culturals.
