Segregació escolar a Catalunya: racisme o classisme a l'hora d'escollir centre educatiu?
I tu què faries?
- A vegades, el criteri principal per triar escola no és el projecte educatiu sinó la composició social del centre
- Triatge a la covid: com decideix la sanitat qui rep tractament quan falten recursos
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Triar escola és una de les decisions més importants per a qualsevol família. Segons una investigació de Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, l’element que més pesa és la presència d’immigrants al centre, per davant del projecte educatiu o el professorat.
Aquesta realitat mostra com la segregació escolar és encara un dels problemes socials i educatius més greus i persistents. El fet que moltes escoltes i instituts no reflecteixin la diversitat social del seu entorn condiciona les oportunitats educatives de milers d’infants, debilita la cohesió social i compromets els resultats globals del sistema educatiu.
Però, a l’hora d’explicar-ne les causes, sorgeix una pregunta clara: estem davant d’un problema de classe social o d’un problema de racisme estructural? Aquest és precisament la pregunta que es debat a I tu, què faries?, el programa presentat per Patrick Urbano.
Tothom té les mateixes oportunitats?
L’advocat Josep Manuel Prats defensa que les famílies, en general, no prenen decisions amb voluntat discriminatòria, sinó pensant en el futur dels seus fills: “No és racisme. Els pares prioritzen altres idees, com el projecte, el caràcter del centre i l’èxit educatiu que pugui tenir el seu fill al final de l’etapa educativa.”
El presentador Patrick Urbano al I tu, què faries? sobre segregació escolar
El problema, segons apunta la filòsofa Sira Abenoza, és quan no tothom pot triar, ja que la llibertat d’elecció no és igual per a tothom. “Formalment, tots podem triar, però no tenim la mateixa capacitat real de fer-ho”, explica. La informació disponible, el capital cultural o la possibilitat de desplaçar-se fora del barri condicionen les opcions. El resultat, segons Abenzoa, és que la tria acaba reforçant desigualtats prèvies.
“No és el mateix algú que ve de Noruega que algú que ve del Marroc“
Un punt en què també coincideix l’escriptora, Juana Dolores, qui apunta que la línia entre classisme i racisme és molt fina: “Ets racista i ets classista perquè hi ha una direcció directa entre la immigració i la pobresa. No només no vols que el teu fill no comparteixi classe amb gent d’altres llocs, sinó que també vols que el teu fill no es barregi amb pobres.” L’escriptora també fa un matís important quan diu que no ens comportem igual davant de tots els immigrants: “No és el mateix algú que ve de Noruega que algú que ve del Marroc.”
La importància d’erradicar la segregació escolar
Les dades contextualitzen el debat. A Catalunya, la segregació escolar és superior a la residencial. Maria Segurola, experta en la matèria, recorda que “tenim aproximadament un 24% de centres d’alta o màxima complexitat”, amb una concentració elevada d’alumnat vulnerable.
“La lluita contra la segregació és la lluita més revolucionària“
Segurola insisteix que reduir la segregació no és només una qüestió moral, sinó també d’eficiència educativa. “Els sistemes més equitatius són els que obtenen millors resultats globals”, afirma. A més, defensa que l’escola és un espai clau de cohesió social: “La lluita contra la segregació és la lluita més revolucionària que hi ha avui dia. Va d’una cosa molt senzilla: que nens i nenes que viuen al mateix barri es puguin fer amics a l’escola.”
El debat sobre la segregació escolar i les decisions de les famílies continua sent, doncs, una qüestió central en l’anàlisi del sistema educatiu català.
