Nil Moliner, addicte a generar emocions
Gran Tonino
- El cantant i compositor Nil Moliner confessa la necessitat de connectar amb la gent a través de la música
- L’artista inicia una nova etapa amb el seu projecte ‘NEXO’
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El cantant Nil Moliner reconeix haver-se tornat addicte a transmetre emocions, a connectar a través de la música. Aquesta necessitat neix molt aviat a la seva vida, influenciat per un entorn familiar on les cançons eren part del dia a dia. “A casa sempre hi havia molta música”, recorda a Gran Tonino i recorda que la seva germana hi tenia un paper clau. A més, els pares els ho posaven fàcil. “Els nostres pares sempre ens animaven molt a fer música”, afegeix.
De petit ja buscava l’escenari, encara que fos improvisat. En trobades familiars com el dia de Reis, acabava muntant un espectacle final només per fer riure i sorprendre. “Era un liante”, confessa. Però el moment que li va encendre definitivament alguna cosa a dins va arribar quan el seu pare li va ensenyar alguns acords amb la guitarra. Va ser el primer pas cap a voler provocar en els altres el mateix que ell sentia.
Rosana, l’empenta cap a la composició
Els primers anys de trajectòria també van estar marcats per la constància i la intuïció. El català es dedicava a versionar cançons d’altres artistes i a enviar-los els seus vídeos, sense esperar gaire resposta. Per això es va quedar de pedra quan la cantautora Rosana li va contestar. “Pensava que no era ella, que li havien hackejat el compte”, explica.
“Rosana em va donar una cosa molt valiosa: l’empenta“
Però sí que era ella, i el va convidar al seu estudi per compartir música. “Rosana em va donar una cosa molt valuosa: l’empenta”, diu. També recorda la frase que el va acabar de convèncer per apostar per les seves pròpies cançons. “Escolta el teu cor i fes la música que sentis”, va dir-li la canària.
Una nova etapa
Anys més tard, va arribar un altre punt d’inflexió vital per a Nil Moliner. El 2023, després d’acabar una gira intensa, es va adonar que estava cremat i va decidir aturar-se durant un any i mig. Fins que el 20 d’abril de 2024, el retorn als escenaris al Palau Sant Jordi va ser gairebé catàrtic. “En pujar a l’escenari, va marxar tota la pena”, explica, encara sorprès pel poder que tenen els concerts en la seva vida.
La sensació el va fer reflexionar: “Que fort i que perillós que els concerts signifiquin tant per mi!”. Des d’aquell moment va començar a escriure molt sobre com la música en directe l’havia fet renéixer, sobre la connexió amb el públic i sobre el paper que hi juga ell dalt de l’escenari. “Als concerts em sento un conductor d’emocions, no soc el protagonista”, afirma. D’aquest procés personal i creatiu neix Nexo, un treball que posa al centre el vincle amb la gent de la seva vida i que representa l’inici d’una nova etapa.
