Jordi Basté sobre la seva paternitat: "M’he sentit culpable durant molts anys"
Gran Tonino
- El presentador Jordi Basté parla sobre la dificultat d’estar present com a pare mentre treballa a la ràdio
- El comunicador està al capdavant de Pla seqüència, el nou programa de La 2Cat
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
No és la primera vegada que el presentador Jordi Basté parla sobre la seva paternitat. Al Gran Tonino, el nou programa de La 2Cat, es qüestiona si ha estat un bon pare per a les seves filles. “M’he sentit culpable durant molts anys”, admet en una conversa íntima i carregada d’emoció en què la música actua com a fil conductor dels records familiars, les absències i els dubtes que encara avui l’acompanyen.
A Gran Tonino, tot i estar acostumat a ser ell qui fa les preguntes, el referent de la ràdio matinal canvia de rol i es deixa portar per la música de Laura Andrés i la veu de Nina. El resultat és una conversa propera i emotiva, construïda a partir de melodies que han acompanyat moments clau de la seva vida. L’entrevista arrenca amb ritme de soul i, de seguida, transporta a Basté a una infantesa marcada pel cinema de barri i els primers vinils de Chicago i Culture Club. Aviat, però, la conversa s’endinsa en un dels eixos centrals del programa: la família.
Nina, Laura Andrés i Jordi Basté
Les seves filles
Basté confessa la seva devoció absoluta per James Taylor i explica com la cançó 'Bona nit', d’Els Pets, s’ha convertit en el vincle musical amb les seves filles. A partir d’aquesta cançó, verbalitza un dubte que l’ha perseguit durant anys. La seva dedicació plena a la feina, matinant cada dia i treballant caps de setmana, li ha generat una pregunta recurrent: ha estat un bon pare?
El presentador reconeix que s'ha sentit culpable per no poder portar les filles a l'escola al matí, ja que a aquella hora està presentant El món a RAC1. Una culpa que va acabar compartint amb la seva filla gran durant un viatge en cotxe. La resposta d’ella, però, el va alleujar: “Per no portar-nos al col·le no passa res, ja ens venies a buscar”. Tot i aquest alleujament, Basté admet que encara avui es planteja si ho hauria pogut fer d’una altra manera: “Segurament, si pogués tirar enrere, això ho canviaria”.
Els seus pares
La música també obre la porta als records més profunds de la seva infància i a la relació amb els seus pares. Basté parla amb emoció, especialment, de la seva mare i del procés de pèrdua viscut després de la mort del seu pare i durant els anys en què ella va començar a patir demència. “Quan el meu pare va morir, la meva mare es va quedar vídua i, al cap d’uns anys, quan ella anava perdent perquè tenia la demència d’una persona gran, el que més il·lusió li feia era que li cantessis això de tant en tant i que cantés 'El Rosó'”, explica.
El relat culmina amb Basté cantant la tornada d'aquesta cançó juntament amb Nina, en una escena carregada de tendresa que sintetitza l’esperit de la conversa: la música com a refugi emocional i com a pont amb els records més íntims.
Gran Tonino es presenta com un espai que descobreix la faceta més humana dels seus convidats, on les cançons no només sonen, sinó que expliquen vides. En aquesta conversa, Jordi Basté es mostra vulnerable i honest, revisitant el seu paper com a fill i com a pare al ritme de música disco i grans èxits dels anys vuitanta, en una proposta que aposta per emocionar i revelar històries personals a través de la música.
