Emma Vilarasau, actriu: "No ho he dit mai, però em peso cada dia"
Pla seqüència
- L’actriu Emma Vilarasau repassa amb Jordi Basté la seva trajectòria personal i professional
- Sílvia Abril explica per què es va canviar el seu cognom
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La mala relació amb el seu cos ha acompanyat Emma Vilarasau al llarg de tota la seva vida. L’actriu explica, en una entrevista a Pla seqüència, que encara es “mata de gana” i que mai ha estat capaç de desfer-se completament de la imatge de “dona grassa”. Per primer cop públicament, reconeix que avui en dia encara es controla: “No ho he dit mai, però em peso cada dia”.
A la protagonista de La Casa en Flames, els complexes li van arribar de molt jove. Durant l’adolescència no s’agradava gens, i accepta que fins i tot es va fer hippie per poder tapar-se el cos. Vilarasau somiava en poder fer-se gran i que la imatge personal deixés d’importar-li, en poder ser una “velleta rodoneta”. Tanmateix, encara avui dia està pendent de la seva imatge.
L'actriu Emma Vilarasau amb Jordi Basté
Salvar-se a través del teatre
Però, malgrat la relació amb el seu cos, sempre hi ha hagut una cosa que ha ajudat a Emma Vilarasau reconciliar-se amb sí mateixa: el teatre. Apuntar-se al Teatre de la Unió, a un grup amateur a Sant Cugat, la va “salvar durant aquesta adolescència difícil”. Tot i que també és un referent en cine i televisió per pel·lícules com la mateixa La Casa en Flames, dirigida per Dani de la Orden, o Els Sense Nom, l’òpera prima de Jaume Balagueró, on sempre s’ha sentit més còmoda és al teatre.
“Apuntar-me a teatre em salvava d’una adolescència molt difícil“
Els seus primers passos van ser a l’obra Món, Dimoni i Carn, al Teatre Lliure. Una obra dirigida, precisament, per Carme Portaceli, actual directora del Teatre Nacional de Catalunya, la primera dona a assumir el càrrec i la primera persona a donar confiança a Vilarasau. Més de 40 anys després d’aquesta obra i dels seus estudis a l’Institut del Teatre, hi ha un teatre que porta el seu nom: l’Auditori Emma Vilarasau, a Sant Cugat del Vallès.
També ha estat el teatre el que li ha brindat l’amor. Concretament, als assajos de L'hèroe, on va conèixer Jordi Bosch, també actor i la seva parella des de fa 35 anys. Els dos fills de la parella, casualitat o no, també han optat per professions creatives: el gran és productor musical i el petit és actor, com els seus pares.
Fer-se gran davant d’un focus
Ara, amb 66 anys i una exitosa carrera com a actriu a la motxilla, Emma Vilarasau reconeix que els complexes encara li pesen i que sent la pressió per “estar estupenda als 70”. Destaca, també, que l’edat, en cine i televisió, molt sovint marca: “No s’entén que els homes i les dones tenen moltes coses a dir”. Actualment, prepara un paper on no fa de “mare, ni d’àvia ni de dona de ningú, sinó de professional”, cosa que la satisfà com a actriu.
“No s’entén que els homes i les dones de la meva edat tenen moltes coses a dir“
Avui en dia, a Emma Vilarasau li queden molts personatges per interpretar. No para d’acceptar projectes i afirma que té feina, almenys, fins a principis de l’any 2029. Tot i ser una de les grans dames del teatre català, diu que per dins encara se sent molt jove i que li queda “molt per a ser una de les grans”.
