Sor Lucía Caram i la reinserció de Miguel Ricart: "Ha d'haver-hi un espai per poder-se refer"
- Miguel Ricart va ser l’únic condemnat pel crim d’Alcasser
- Justícia fiscal: és lícit pagar menys si no uses els serveis públics?
Miguel Ricart va ser condemnat a 170 anys de presó pels delictes que va cometre contra Miriam, Deireé i Toñi, el conegut crim d’Alcasser que va tenir lloc el 1992 i que va commoure tota la societat. Ricart, però, va quedar en llibertat el 2013, en comptes del 2023, després que la justícia anul·lés la doctrina Parot.
Des de llavors la seva situació sembla la d’una reinserció impossible i així ho explica la religiosa Sor Lucía Caram al programa I tu què faries presentat per Patrick Urbano.
Un lloc d’acollida, després de la presó
Ricart va fugir a Catalunya i va ser llavors quan els Mossos van demanar a Caram que li trobés un lloc d’acollida per tenir-lo controlat: “Quan surt de la presó, em truca el Major Trapero i em diu que ha sortit una persona de la presó, que tenen ordre de tenir-lo controlat, però és una persona que ja ha complert condemna”.
“No pots anar al metge perquè tothom et coneix“
Fins aquell moment, Ricart havia passat gairebé la meitat de la seva vida a la presó. “Surts amb el document caducat, no tens ni un cèntim, tothom et persegueix, no pots anar al metge perquè tothom et coneix”, recorda la religiosa sobre la seva sortida de centre penitenciari. Miguel Ricart va passar per diferents entitats religioses i centres socials: França, Murcia, València, Madrid i Barcelona.
Moment del debat sobre seguretat del ‘I tu què faries’
Reinserció o càstig perpetu?
Segons Caram, el condemnat pel crim d'Alcàsser, mai no aconseguirà reinserir-se, ja que cada intent topa amb portes tancades. La religiosa defensa que la societat hauria de disposar d’algun espai perquè aquestes persones puguin refer la seva vida. De fet, el mateix afectat li ha reconegut que dins de la presó se sentia molt més segur i tranquil: “Em sentia més protegit dins que fora”, explica Caram fent referència a les seves paraules.
El cas de Miguel Ricart, explicat a través del testimoni de Sor Lucía Caram, exemplifica un dilema recurrent: fins a quin punt una societat disposada a protegir-se pot deixar espai per a la reinserció? La por al delicte, especialment als crims que generen més rebuig social, pot alimentar el desig de control, d’exposició pública i de càstig permanent, fins i tot quan ja s’ha complert la condemna. Però és legítim fer públiques les identitats dels delinqüents per protegir possibles víctimes? Una societat que tanca totes les portes a qui ha delinquit és realment més segura, o només més venjativa? Totes aquestes preguntes es debaten a I tu què faries?.
I tu què faries?