5 coses que han canviat de Nadal des del franquisme
L'any que vas néixer
- Canvis en el pessebre, el tió i els rols familiars reflecteixen l’evolució social del país
- Descobreix com ha canviat el masclisme al món de la cuina amb la xef Carme Ruscalleda
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El Nadal és una celebració que cada any porta caliu a les cases durant el fred mes de desembre. Tot i semblar que el període que va des del sorteig de la loteria fins a la nit de Reis sempre s’ha viscut de la mateixa manera, al llarg dels darrers segles s’hi han produït alguns canvis. Aquests detalls evidencien que, malgrat que les tradicions es considerin inamovibles, també evolucionen. Al programa especial de L’Any que vas néixer, el presentador Xavi Bundó i els convidats recorden, a través d’imatges del NO-DO, com eren els Nadals de la seva infantesa.
1. Les figures del pessebre
Un dels pilars del Nadal a moltes llars és muntar el pessebre entre petits i grans. Cada generació hi aporta un element propi per recrear l’escena del naixement de Jesús. El canvi més rellevant que destaca el periodista i director de La 2Cat, Oriol Nolis, és la substitució de les figures de fang per les de plàstic. Li agrada incorporar un personatge nou cada any, però aquesta pràctica és cada cop més difícil: “Costa trobar-ne, perquè se’n fan menys i es trenquen amb facilitat”.
2. L’ús de la molsa
Un altre aspecte que ha evolucionat en els pessebres és l’ús de la molsa per decorar-los. Avui aquesta pràctica està totalment prohibida perquè perjudica greument els ecosistemes d’on s’extreu. En aquest cas, la presentadora de Va de Verd, Maria Gómez, recorda aquestes sortides familiars: “Jo tenia una cosa molt maca d’un dia, d’anar sempre amb el meu pare i la meva germana a buscar-ne”. La Gemma Nierga, del Cafè d’idees, també en collia amb la família: “En aquella època es podia fer de tot”, explica la periodista.
La periodista Maria Gómez, explicant com recollia molsa pel pessebre RTVE Catalunya
3. Com fer cagar el tió
Cada família segueix uns passos concrets perquè el tió de Nadal faci cagar els regals. Durant el franquisme era habitual anar a la cuina a resar perquè aquest fes la seva màgia. Gemma Nierga ho recorda mentre observa una escena d’un reportatge del 1955, on uns infants fan exactament el mateix. La presentadora d'El Segon Cafè, Cristina Villanueva, explica que avui les seves filles no resen, sinó que canten nadales. Un canvi que mostra l’adaptació de la tradició per incloure tan creients com no-creients.
4. Les tasques i el gènere
El règim franquista difonia idees masclistes a través d’organismes com la Sección Femenina i també mitjançant el discurs del NO-DO. Aquests valors es reflectien en celebracions com el Nadal, quan les famílies es reunien i cada gènere assumia un rol determinat.
“Lamentablement, d’això encara patim aquesta societat“
Que els homes s’aixequessin de taula es considerava una ofensa, explica el periodista esportiu Ernest Riveras. La presentadora del Cafè d’idees recorda que, tot i tenir tres germans, era ella qui ajudava la mare a ordenar la cuina: “Ho trobava normal. Per sort, les coses han canviat, però, lamentablement, d’això encara patim aquesta societat”, comenta.
Cristina Villanueva, tot i haver nascut després de la dictadura, també recorda haver viscut aquesta desigualtat. Fins que un any va decidir plantar-s’hi: “Jo també m’aixecava. Però va arribar un moment que vaig dir que no ho faria si els homes no s’aixecaven. Prou”.
Gemma Nierga i Cristina Villanueva parlant amb en Xavi Bundó a 'L'any que vas néixer' RTVE Catalunya
5. Les campanades de Barcelona
Cada any, les campanades esdevenen un punt d'unió de famílies en què totes les generacions se situen davant de la televisió per menjar el raïm i donar la benvinguda al nou any. Tradicionalment, sempre s'han retransmès des de la Porta del Sol de Madrid. Tot i això, encara en ple franquisme, l’any 1973, es van emetre des del centre de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume. Un fet que, avui dia, sembla difícil que es torni a repetir.
