El referèndum de Franco de 1966: votar en una democràcia fictícia
L'any que vas néixer
- Franco converteix les eleccions de 1966 en un intent de "rentat de cara" de la dictadura
- L'escriptora Empar Moliner explica a L'any que vas néixer com va començar a escriure contes en una màquina d'escriure groga
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L'any 1966, en plena dictadura franquista, Francisco Franco impulsa un referèndum per sotmetre a votació la Llei Orgànica de l'Estat, un text que el règim presenta com la base d'una suposada "democràcia orgànica". La consulta, difosa a través del NO-DO, s'escenifica com un exercici de participació massiva i lliure, amb llargues cues als col·legis electorals i un relat d'adhesió gairebé unànime. Tanmateix, la votació es duu a terme en un context sense llibertats polítiques ni pluralisme, fet que en desvirtua el caràcter democràtic i evidencia l'ús del referèndum com a instrument de legitimació formal del poder.
Un canvi institucional només aparent
Amb aquesta votació es vol imposar una constitució amb unes lleus modernitzacions dels poders de Franco. La reforma proposada pel règim introdueix una nova estructura: estableix que els càrrecs del president del govern i del cap de l'Estat queden separats, creant així dues figures de poder independents. Amb el nou text, el cap de l'Estat ha d'elegir el president del govern per un període de cinc anys, i la persona escollida ha de ser acceptada per les Corts Generals.
Però tot i que a la teoria és així, es tracta d'una separació formal. Franco acabarà ocupant simultàniament ambdós càrrecs fins al 1973, moment en què Luis Carrero Blanco es convertirà en president del govern. D'aquesta manera, el referèndum no altera la naturalesa del règim, sinó que no fa altra cosa que reforçar la seva aparença de legalitat.
Cartell franquista per publicitar el referèndum de 1966: els ciutadans acaben votant "Franco sí", més que no pas sobre la Llei Orgànica de l'Estat. Arxiu del NO-DO
Una votació condicionada pel règim
El reportatge que publica el NO-DO explica que "els espanyols han respost en massa a la crida de Franco" i destaca una "mobilització general de votants" a primera hora del matí, remarcant que "mai hi havia hagut tanta afluència de públic als col·legis electorals". La imatge que s'hi projecta és la d'una societat entregada a les urnes i alineada amb el règim, malgrat que no existeix llibertat política, ni oposició organitzada, ni control democràtic del procés. El vot es presenta com a "lliure", però la consulta se situa en un context dictatorial, sense veritable possibilitat de debat ni campanyes alternatives. El discurs del noticiari busca reforçar la percepció d'un país que avança i es modernitza, intentant fer una "rentada de cara" de la dictadura franquista de cara a l'exterior.
Ciutadans espanyols fent cua als col·legis electorals per votar al referèndum de 1966 i decidir sobre la Llei Orgànica de l'Estat. Arxiu del NO-DO
Propaganda i unanimitat: el missatge del 95%
Tal com descriu el NO-DO, el resultat és aclaparador: "un percentatge superior al 95% ha votat que sí a la Llei Orgànica de l'Estat". Les imatges del noticiari mostren grans panells amb els resultats obtinguts de la votació, acompanyades d'un discurs que defensa que el país decideix el seu futur amb normalitat i entusiasme. En plena dictadura, el referèndum —emmascarat en una democràcia a la teoria, però no a la pràctica— acaba convertint-se en una afirmació a "Franco sí", més que en una consulta democràtica per decidir sobre la llei proposada.
El NO-DO defineix la campanya prèvia com a "extraordinària" i completament mancada d'oposició. Tanmateix, a Catalunya s'havien produït intents de promoure l'abstenció, amb consignes com "no voteu", que el règim acabaria neutralitzant.
Un cop celebrat el referèndum es fa el recompte de vots, amb un resultat que acabarà sent del 95% a favor de la Llei Orgànica de l'Estat. Arxiu del NO-DO
Vols saber-ne més?
En definitiva, el referèndum del 1966 es presenta com un exercici democràtic, però, en realitat, es tracta d'un procés estrictament dirigit, sotmès a un règim dictatorial que utilitza els mecanismes de votació com a eina de legitimació. El NO-DO construeix una narrativa d'unitat, entusiasme i participació que contrasta amb l'abscència de llibertats i l'autèntica naturalesa política del moment. Si vols saber què més va passar el 1966, pots veure a RTVE Play Catalunya L'any que vas néixer, presentat pel periodista i locutor de ràdio Xavi Bundó, amb l'escriptora Empar Moliner i l'actor Marc Martínez.
Participa!
Creus que saps tot el que va passar aquest any 1966? Demostra-ho responent aquest qüestionari!
