La màquina d'escriure que va despertar la vocació de l'escriptora d'Empar Moliner
L'any que vas néixer
- L’escriptora Empar Moliner repassa els seus inicis literaris al programa L’any que vas néixer, marcats per una Olivetti i les feines al camp
- Descobreix com va ser el referèndum de l'any 1966 en plena l'època franquista
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Una màquina d’escriure Olivetti Lettera groga. És l’únic que li va fer falta a l’escriptora Empar Moliner per despertar la passió per relatar històries. El primer cop que la va tenir a les mans tenia només deu anys i la va comprar amb els diners guanyats collint avellanes durant l’estiu. Així ho explica al programa de La 2Cat L’any que vas néixer, presentat per Xavi Bundó.
El soroll de les tecles
Amb la Lettera, Moliner va començar a explorar el món dels contes, copiant el dibuixant Joan Junceda en les il·lustracions, un autor que li agradava especialment. Recorda com, després d’acabar les seves petites obres, les grapava i hi escrivia al darrere el nom de la seva pròpia editorial: Moliner. En aquella etapa, exercia alhora d’escriptora, dibuixant i editora.
Al programa, el periodista li mostra una edició exacta de la màquina que tenia de petita. En veure-la, l’artista s’emociona i se li omplen els ulls de llàgrimes. Pregunta al presentador d’on l’han tret i si la pot comprar. El soroll de les tecles li evoca les redaccions de diaris d’abans i explica com va crear les primeres històries amb l’Olivetti reposant sobre les cames.
““A l’hora del pati, prou”“
La passió d’Empar Moliner per la literatura ve d’encara més petita. Quan anava a l’escola, passava el dia llegint, fins al punt que els professors de l’EGB li ho van prohibir. “A l’hora del pati, prou”, li van dir.
Empar Moliner amb Xavi Bundó a 'L'any que vas néixer' RTVE Catalunya
La primera feina de Moliner
L’escriptora es va criar al municipi de Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental, i recorda que, mentre estudiava, molts joves del poble treballaven collint avellanes. Assegura que no ho va viure com una experiència especialment difícil: “quan fas una feina pensada per a estudiants, la duresa és molt relativa”. Els pagesos s’havien de col·locar sota els arbres i collir els fruits que havien caigut a terra.
Moliner també recorda com alguns visitants de Barcelona agafaven les ametlles del terra pensant que eren sobrants. Els pagesos, ajupits recollint-les, s’enfadaven en veure com els prenien els fruits.
L’escriptora defensa les feines del camp, així com vocacions com les d’enòleg, sommelier o pagès, perquè són els qui saben cuidar la terra. Moliner explica que cada vegada més li fascina veure com el nombre de gent jove que es vol dedicar a aquests oficis creix.
Al capdavall, la carrera llarga literària de l’escriptora de Santa Eulàlia s’ha construït, en part, gràcies a aquestes experiències. De l'Olivetti a l'ordinador, a Moliner encara li queden històries per explicar.
