Adeu a les residències tradicionals: així són les noves opcions d'habitatge per a gent gran
El segon cafè
- El cohabitatge sènior ofereix convivència compartida amb serveis i suport comunitari
- La hipoteca inversa permet a la gent gran obtenir ingressos usant l'habitatge com a garantia
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Segons dades de l’INE, el 2021 hi havia més de dos milions de llars on vivia sola una persona de 65 anys o més. La soledat no desitjada és un fenomen creixent que afecta la salut física i emocional de moltes persones i que està esdevenint un repte social de primer ordre.
Davant aquesta realitat, cada vegada neixen més iniciatives i models residencials pensats per oferir companyia, suport i una millor qualitat de vida a la gent gran: des del cohousing fins a les comunitats intergeneracionals, passant per residències flexibles o habitatges amb serveis.
“Poden ser una bona resposta per garantir l’autonomia de la gent gran“
Si vols conèixer quines són aquestes alternatives i entendre com poden transformar la manera d’envellir, descobreix totes les claus a El segon cafè amb Cristina Villanueva.
Residències públiques i privades
Una de les opcions més comunes per a les persones grans són les residències. Les privades solen destacar per una atenció més personalitzada i per oferir instal·lacions modernes i acollidores, però el seu cost elevat les converteix en una alternativa fora de l’abast de moltes famílies.
Les residències públiques, en canvi, són una opció econòmicament més accessible i garanteixen l’atenció per a tothom, però la manca de places disponibles fa que les llistes d’espera siguin llargues.
Residències privades
Cohabitatge sènior
El model que està triomfant en molts països d’Europa és el cohabitatge sènior. Es tracta d’una fórmula que combina convivència compartida amb serveis i suport comunitari, afavorint una vida activa, segura i socialment connectada. Aquestes iniciatives són més sostenibles i flexibles que els models tradicionals, tot i que requereixen una gestió més complexa i una forta implicació dels seus residents.
“Poden ser una bona resposta per garantir l’autonomia de la gent gran”, sosté el professor de la UPF, Jordi Mir.
Un exemple d’aquest model és el projecte Adela Barquín, que té com a objectiu fomentar l’autonomia personal i l’autogestió de les activitats comunitàries entre els residents. Tal com explica Laura Parrado, directora de l’edifici, la clau és “poder viure cadascú en el seu espai propi, però disposar també d’espais comuns on crear vincles”. D’aquesta manera, assenyala, “es treballa la soledat no desitjada” i es promou una convivència activa i significativa.
Inaugurat l’any 2022, el projecte és fruit d’una col·laboració publicoprivada i compta amb finançament europeu. Consta de 90 habitatges socials d'entre 40 i 50 metres quadrats, una habitació i balcó.
Què és la hipoteca inversa?
En aquest context d’envelliment i de noves formes d’habitar, també emergeixen opcions financeres orientades a donar resposta a les necessitats econòmiques de les persones grans. Una d’aquestes és la hipoteca inversa, que permet transformar part del valor de l’habitatge en una font d’ingressos periòdics sense renunciar-ne a la propietat ni haver de deixar-hi de viure. En aquest model, l’immoble actua com a garantia davant l’entitat financera, però continua sent del titular fins al seu traspàs o fins que es decideixi liquidar el deute.
Jordi Mir i Cristina Villanueva
Segons els experts, pot ser una solució útil per a persones grans que disposem d’un habitatge en propietat, però que necessiten complementar la pensió o afrontar despeses associades a la darrera etapa de la vida. Tot i això, es recomana analitzar amb deteniment les condicions, els costos i l’impacte sobre l’herència, així com comptar amb assessorament especialitzat.
