Enlaces accesibilidad

Ramon Gener, actor: "Hauria donat la mà esquerra per ser cantant"

  • L'actor, divulgador i escriptor Ramon Gener presenta a Punts de Vista, l'obra de teatre Glorious!, l’obra de teatre sobre la vida de Florence Foster Jenkins
  • El muntatge segueix la vida de Florence Foster Jenkins, la pitjor cantant del món
Punts de Vista - Entrevista a Ramon Gener
Helena Simón Mercader

De vegades, els millors intèrprets no són els que no fallen una sola nota. Florence Foster Jenkins va ser una cantant lírica nascuda al final del segle XIX que, tot i no afinar, va aconseguir omplir el prestigiós auditori Carnegie Hall de Nova York. L’obra de teatre Glorious! explica la seva història i fa debutar com a actor l’escriptor i divulgador Ramon Gener.

A Punts de Vista, programa disponible a RTVE Play Catalunya, Gener explica que, com Florence Foster Jenkins, un dels seus grans somnis sempre ha estat cantar. “Soc esquerrà i hauria donat la mà esquerra per tenir la veu de baríton que imaginava quan era petit”, confessa l’actor que, de fet, va arribar a actuar al Liceu. “Vaig desistir perquè volia fer-ho molt bé i vaig adonar-me que allò no passaria”, admet.

El seu debut com a actor

Ramon Gener s’estrena com a actor després d’haver guanyat el Premi Ramon Llull de novel·la el 2024 amb el seu debut literari com a autor de ficció amb Història d’un piano. El divulgador dona vida al pianista que acompanya Foster Jenkins, Cosmé McMoon. “L’evolució del meu personatge és com la que té el públic: vaig aprenent a estimar la Florence durant l’obra”, explica.

Gener reconeix que la història de vida de Foster Jenkins és molt trista i que és precisament per això que el públic connecta amb ella. “Era una pianista molt virtuosa i va haver de deixar de tocar perquè la sífilis li va deixar els dits engarrotats”, apunta l’actor. “Es va posar a cantar i tothom reia d’ella, però, al mateix temps, també l’estimaven i admiraven la seva valentia”, comenta.

Aprendre a cantar malament

És la primera vegada que pujo a l'escenari amb el nom d'un altre

El muntatge és dirigit i adaptat per Paco Mir, que va ser qui va anar a buscar a Ramon Gener i el va convèncer perquè fes de McMoon. “Vaig advertir-lo que no era actor i em va dir que no patís i em va donar molta confiança”, confessa l’escriptor. “M’he passat la vida a sobre de l’escenari fent classes i conferències, però és la primera vegada que hi pujo amb el nom d’un altre”, admet.

A l’obra, comparteix escena amb l’actriu Marta Ribera, que ha hagut d’aprendre a cantar malament. “Repassem nota per nota perquè, per algú que afina, és molt més difícil desafinar que entonar”, riu Gener. “Ens pregunten per què no hem agafat directament algú que canti malament, però imagina fer sis funcions a la setmana sense saber cantar... Aquella persona en una setmana estaria sense veu i no podríem continuar”, explica.

Amor per la música

Ramon Gener assegura que l’amor per la música és universal i que, sense ella, no existeix la vida. Segons l’actor, les melodies formen part dels nostres records i ens transporten a moments, persones o olors. Per aquest motiu busca dessacralitzar-la i acostar-la al públic amb xerrades, programes de televisió, llibres o obres com Glorious! que serà al Teatre Poliorama fins a l’1 de febrer.