Torna 'Pel davant i pel darrera' al Teatre Borràs amb Octavi Pujades i Mònica Macfer al cartell
PUNTS DE VISTA
- Els intèrprets Octavi Pujades i Mònica Macfer presenten a Punts de Vista l’obra Pel davant i pel darrera
- L’espectacle és la sisena versió catalana del clàssic de Michael Frayn
Actors que obliden el text, portes que no tanquen, relacions sentimentals complicades… El que havia de ser una funció normal, acaba convertint-se a Pel davant i pel darrera en un caos absolut. Això sí: un caos divertidíssim. Estrenada el 1982 al Lyric Theatre de Londres i representada a més de 50 països, l’obra ha estat traduïda a 28 idiomes i adaptada per als escenaris de Broadway, el West End i, fins i tot, per al cinema. Ara, en el marc del seu 40è aniversari, torna per quarta vegada al Teatre Borràs amb l’actor Octavi Pujades interpretant a ‘El Galán’ i l’actriu Mònica Macfer, a l’ajudant de direcció, entre d’altres.
Entre caigudes i rialles a l’escenari
A Punts de Vista, programa disponible a RTVE Play Catalunya, Octavi Pujades i Mònica Macfer comparteixen algunes experiències que han viscut damunt -i darrera- de l’escenari. Per exemple, en cada funció, l’actor ha de caure per unes escales. “Tinc molt blaus, tinc molts blaus… I mira que em poso colzeres”, assenyala Pujades. “La primera setmana vaig caure de costella i, si la toca res més, es trencarà”, continua. A l’altra banda de les taules, però, les rialles són inevitables al llarg de tota l’obra. “Seré sincera, no puc aguantar-me el riure. Intento dissimular, però és que no soc l’única”, exclama Macfer.
““
De fet, l’actriu recorda riure molt també a la platea, quan, el 2002, va anar a veure l’espectacle amb els seus pares: “Era la primera obra així com de grans que anava a veure, va ser un regal d’aniversari. Recordo, justament, una broma que feia la Mireia Villanueva i que, durant molt de temps, el meu pare ens la repetia per fer-nos riure al meu germà i a mi. I ara estic fent jo aquest personatge…”.
“Tots els actors també tenim aquesta mena de síndrome de l’impostor“
En aquesta línia, Pujades manifesta que tots els intèrprets comparteixen trets amb els papers que donen vida. “Sobretot, a l’hora de crear-los, busques les parts teves que podrien actuar com aquell personatge”, afirma. “‘El Galán’ en realitat és superinsegur i jo crec que tots els actors també tenim aquesta mena de síndrome de l’impostor”, segueix.
Una coreografia mil·limetrada
L'obra, que proposa un joc teatral de tres actes des del davant i el darrera d’un escenari fictici, exigeix un nivell de precisió gairebé coreogràfic. “El que no pot fallar mai és la ‘coreo’ de les portes i els moviments, perquè això és bàsic i és el batec del cor de Pel davant i pel darrera, sosté Pujades. “Només per muntar el segon acte, que és tota la part de darrera, vam estar set dies. És complicat posar d’acord a nou actors”, afegeix Macfer.
““
“És una obra que està tan ben escrita que continua funcionant“
Amb aquesta nova escenografia i un repartiment totalment renovat, és la sisena versió catalana del clàssic de Michael Frayn. Després de Londres, Barcelona és la ciutat que ha acollit més produccions de l’obra, des que el 1985 s’estrenés al Teatre Condal. Quatre muntatges posteriors —als teatres Victòria i Goya (1996) i al Teatre Borràs (2002, 2010 i 2018)— han consolidat aquesta comèdia com una de les més estimades pel públic barceloní. “S’han modernitzat certes coses per apropar-les més al context actual i sintetitzar-lo una miqueta més”, explica Pujades. “És una obra que està tan ben escrita que continua funcionant. És una paròdia en si mateixa del món del teatre”, continua l’actriu.
Per acabar, Tània Sarrias planteja a Punts de Vista un joc de preguntes per conèixer una mica més sobre el passat d’Octavi Pujades i Mònica Macfer, que fins a l’11 de gener representen al Teatre Borràs l’obra Pel davant i pel darrera.
