Màrius Serra, autor de 'Verbàlia': "L'alta cultura i la cultura més popular sovint toquen en el joc"
PUNTS DE VISTA
- Verbàlia’, de Màrius Serra, es reedita 25 anys de la seva primera publicació
- L’escriptor i periodista visita Punts de Vista per parlar sobre les llengües i els jocs lingüístics
Fa 25 anys aterrava a les llibreries una obra que, de seguida, es va convertir en un títol de referència imprescindible sobre el joc lingüístic: Verbàlia del periodista i escriptor Màrius Serra. L’obra, que explora les diferents maneres de jugar amb la llengua, ara presenta una nova reedició de la mà de l’Editorial Empúries.
A Punts de Vista, programa disponible a RTVE Play Catalunya, Màrius Serra assenyala que, en el seu moment, Verbàlia va ser el resultat de fer, durant 10 anys, articles setmanals sobre joc verbal. “Em vaig adonar que l’alta cultura i la cultura més popular sovint toquen en el joc, i se’m va acudir crear un mapa d’un país sense llei d’estrangeria, en el qual les llengües juguen entre elles”, explica. “Verbívor és un ésser viu que s’alimenta de verbs, com els carnívors o els herbívors”, afegeix.
““
“La llengua és com un ésser viu que evoluciona constantment“
A més, l’autor sosté que, després de tants anys, encara ara descobreix noves maneres de jugar amb la llengua: “La llengua és com la selva amazònica, que està plena de racons que es poden explorar i inexplorats. És com un ésser viu que evoluciona constantment, ja que nous significats s’adhereixen a les paraules de sempre, hi ha paraules noves que apareixen, hi ha xocs lingüístics… És un no parar, tendeix a l’infinit”.
Les llengües, en hores baixes
Màrius Serra ha aconseguit que milers de persones s’interessin per la llengua i s’enganxin a jugar-hi diàriament, un fet més que ressenyable en un moment en què el català cada vegada se sent menys al carrer. “No és només el català, les llengües arreu del món estan en hores baixes”, exclama. “El llenguatge verbal es valora poc i, sobretot, hi ha una falta de sinònims. La parla és cada cop més plana”, continua.
En aquesta línia, l’autor de Verbàlia pensa que els jocs lingüístics és una molt bona eina per “fer atractiva l’aproximació a una llengua”. A més, afegeix que els palíndroms, aquests mots o paraules que és igual llegit d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra, van ser el primer joc de paraules que li van fer caure del cavall, com ara ‘català a l’atac’, ‘cuc’ o ‘Margarida dirà gram’.
Més publicacions de Serra
Màrius Serra has escrit assajos, contes, narrativa infantil, 14 novel·les… L’última d’elles és El rol del Roc, de la sèrie Comas i coma. “Jo no entenc la literatura sense la llengua, ni la llengua sense literatura. Hi ha gent que només està obsedida amb la correcció lingüística o amb una paraula o una altra i no entén que les paraules són per conformar pensament, relats, textos… Siguin orals o escrits”, diu. “L’escriptor necessita el llenguatge com un fuster ha de conèixer les fustes”, continua.
Per acabar, Serra recorda el seu fill Lluís, ‘Llullu’, qui va néixer amb una paràlisi cerebral i va morir el 2009, i qui li va ensenyar que tant el silenci com el tacte també són una manera de comunicar-se.
