Miqui Puig, cantant: "Amb 40 anys de carrera, encara hem d'anar picant portes"
PUNTS DE VISTA
- L’excantant de Los Sencillos, Miqui Puig, repasa a Punts de Vista la seva trajectòria professional
- L’artista celebra 40 anys de carrera amb un llibre de memòries i dos concerts únics
A mitjans dels anys 80, Miqui Puig, un jove de l’Ametlla del Vallès, va fundar un grup de música amb els seus amics: Aullidos en el Garaje. Després, aquest es va convertir en The Crits i, finalment, en Los Sencillos, una banda que no necessita presentació. L’any que ve, faran quatre dècades d’aquell debut, però l’artista ja ho ha començat a celebrar amb la publicació d’un llibre de memòries, Yo no quería ser Miqui Puig, i amb l’anunci de l’espectacle Canciones.
A Punts de Vista, programa disponible a RTVE Play Catalunya, Miqui Puig confessa que avui dia, on predomina la tirania dels festivals, encara ha de reivindicar-se. “Amb 40 anys de carrera, encara hem d’anar picant portes”, expressa. “Hi ha una part del sector musical que creu que ha de descobrir sempre el més nou, en el moment més nou, sense donar temps que les coses es consolidin. I a mi em fa molta por, perquè veig com a molta gent els pugen molt de pressa, com si els fessin jugar al Camp Nou de seguida”, continua.
““
De fet, Puig assenyala que, en les trajectòries de llarg recorregut, s’han de viure etapes de tota mena. “Jo he passat alts, baixos, èpoques que no se m’ha conegut, èpoques que he estat a casa amb la manta fins al coll… Però, al final, això forma part de la carrera”, explica. “Una vegada, la Martirio, en Carlos Tena i l’Alaska em van agafar per dir-me que plorés, però que tirés endavant”, afegeix.
Les memòries de Miqui Puig
Coincidint amb l’aniversari del seu debut musical, Miqui Puig publica Yo no quería ser Miqui Puig, un llibre de memòries que retrata una generació que volia trencar amb el passat de la dictadura. “Jo no volia ser el Miqui Puig que pel carrer pensen que soc. El Miqui que es lleva al matí i surt a passejar no és el mateix Miqui que puja dalt d’un escenari”, diu.
““
“A la meva època no es parlava de les malalties mentals“
L’artista reconeix a Punts de Vista que, a la biografia, volia explicar el perquè de tot plegat i omplir aquells forats de la història que la gent no coneixia: “No tot és bonic, som persones. A la meva època no es parlava d’una manera explícita i oberta com se’n parla ara de les malalties mentals, del bullying… Però sí que hi eren”.
L’èxit de Los Sencillos
El 1992, Miqui Puig va arrasar amb Los Sencillos gràcies a una cançó: ‘Bonito es’, el gran hit de Encasadenadie, el segon àlbum de la banda, que 30 anys després es continua ballant. “Quan sento a algú jove dient que vol petar-ho sempre els dic el mateix: ‘Creieu que Sisa quan va fer ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’ pensava que aquella cançó passaria a l’imaginari col·lectiu?’ Quan l’estrenes, de seguida veus si és bona o no”, reflexiona.
No obstant això, el grup es va dissoldre 10 anys després d’aquell ‘boom’: “La indústria deia que Los Sencillos ja no interessàvem, que no havíem de seguir, i quan anava en solitari em va dir que per què no tornava a muntar Los Sencillos… Vaig veure que aquella indústria que sempre promet que vetlla per l’artista, no ho feia i que el camí era molt solitari”.
“L’art no ha de ser amable“
Ara, el cantant pensa que ens trobem en un moment de sobreproducció en tots els àmbits: al cinema, a la literatura, a la música… “Volem donar cabuda a tothom i quedar bé amb tothom, quan jo crec que l’art no ha de ser amable. L’art ha de tirar endavant els millors, hi ha coses que són millors que d’altres”, sosté.
L’espectacle Canciones
Al llarg de la seva trajectòria, Miqui Puig ha estat cantant, dj, productor, presentador i col·laborador de televisió, locutor de ràdio, jurat de talent show, compositor… Però, si només es pogués quedar amb un d’aquests vessants, seria amb la de cantant, assegura. De fet, per commemorar l’aniversari, l’artista prepara dos concerts únics sota el nom de Canciones: el 17 d’octubre actuarà a la Sala Apolo de Barcelona i el 7 de novembre, a la Sala Changó de Madrid.
““
