Enlaces accesibilidad

Almudena Ariza sobre 'Vivir y morir en Gaza': "Els testimonis són punyents, però reflecteixen molt bé què està passant"

  • La periodista Almudena Ariza dona veu al metge Raúl Incertis que descriu la seva experiència a la Franja
  • El videopòdcastVivir y morir en Gaza estarà disponible a RTVE Play i RNE Audio el 25 de setembre
Cafè d'idees - Almudena Ariza presenta el videopòdcast 'Vivir y morir en Gaza'

La corresponsal Almudena Ariza ha estat durant dos anys cobrint la massacre que està portant a terme el govern d’Israel a Gaza. Els periodistes occidentals no poden informar des de dins de la Franja així que han d’intentar explicar què està passant a través de periodistes locals i persones voluntàries que són allà. Un d’ells és el metge valencià Raúl Incertis que ha treballat més de quatre mesos a dos hospitals gazians. “Rebia cada dia nens cremats, amputats, ferits en bombardejos...”, comenta Ariza al Cafè d’Idees, on ha presentat el videopòdcast 'Vivir y morir en Gaza'.

A través de sis capítols de 30 minuts, disponibles a RTVE Play i RNE Audio el dijous 25 de setembre, la periodista explica la dimensió més humana de la tragèdia a través de la veu del doctor anestesista i d'urgències: “Aquests testimonis són punyents, però reflecteixen molt bé què està passant”.

Gaza en primera persona

La corresponsal explica que a l'abril una persona va informar-la a través d’Instagram que hi havia un metge voluntari espanyol que acabava d’arribar a Gaza i li va proposar contactar amb ell. Davant d'aquest oferiment, Ariza va demanar a Incertis uns vídeos per fer una peça per al Telediario perquè expliqués el que veia al seu voltant, el que sentia i el que escoltava. “Em van impactar molt perquè em vaig adonar que, primer, era un privilegi el lloc on era i, segon, per la serenitat amb la qual ho explicava, malgrat tot el dolor que sentia”, assenyala la comunicadora.

Després de fer la primera notícia per als informatius, la periodista va suggerir al valencià que fes un diari sobre la seva experiència a Gaza. Durant tota la seva estada, va enviar més de mil arxius de veu, vídeo i fotografies. “Cada dia m’enviava 5, 6 o 7 notes d’àudio que han reflectit quin ha estat el procés d’aquesta persona, inclús de desgast personal, frustració, depressió, ràbia, indignació... tot el que ha passat”, apunta.

La realitat de Gaza des de la mirada d’un metge

Raúl Incertis feia moltes de les gravacions a temps real des del quiròfan. “Jo sentia nens plorant, gent desesperada. Ell havia d’operar molts cops sense anestèsia, escollint qui salvava i qui no. Tot allò ho anava narrant”, explica Ariza.

Tráiler | Vivir y Morir en Gaza

Al final del capítol 1 del videopòdcast Vivir y morir en Gaza, el metge identifica el que se sent sota un bombardeig i la por que ha tingut: “La bomba és un recorregut de por cerval que et contrau tot el cos i et deixa tenallat, et deixa contret... I després et tornes a relaxar i es torna a repetir. I a més, sense ritme. I la por de morir és una cosa que succeeix: tens por de morir.” Segons Almudena Ariza, el capítol tres és el més dur: “És on es reflecteixen amb més cruesa els bombardejos i les seves conseqüències mentre succeeixen coses horribles al quiròfan.”

La periodista no només ha volgut relatar què passa Gaza a través de la veu del metge voluntari sinó també mostrar qui és Raúl Incertis per explicar que és el que porta a una persona com ell decidir anar al “lloc més perillós del món i posar la seva vida en risc”.

En el pitjor dels inferns hi ha llampecs de resiliència, de vida.

Vivir y morir en Gaza parla de les pèrdues diàries, però també de la llum que hi pot haver en un escenari desolador. “És el reflex de com és la vida i de com inclús en el pitjor dels inferns hi ha llampecs de resiliència, de vida. (...) Sents els riures dels nens jugant al carrer, en mig de les runes i de la destrucció, agafant trossos de plàstic com si fossin cometes”, explica Almudena Ariza. La corresponsal també volia que al videopòdcast hi hagués esperança: “En el pitjor dels horrors, sempre hi ha algú que et dona la mà, com és en Raúl i com són els sanitaris que hi treballen, molts d’ells locals”.