Les terres rares són difícils de trobar? Aquesta és la resposta d'un geòleg

Els Estats Units d’Amèrica va signar el passat dimecres un acord amb Ucraïna per explotar els minerals del país europeu. El govern nord-americà vol tenir el control de les terres rares, però què són exactament i per què són tan preuades? Són un conjunt de 17 elements químics que, segons Jordi Vilà, geòleg a la Universitat de Barcelona i divulgador científic al web geòleg.cat, "ni són terres ni són rares”, ja que no és tan estrany trobar-los. L’expert ha explicat a ‘El cafè d’idees’ que el més complicat és extreure'ls, processar-los i separar-los.

Terres no tan rares

El neodimi, l’escandi, l’itri o el lantani són alguns dels elements necessaris per construir telèfons mòbils, ordinadors, satèl·lits, etc. L’ús de dispositius tecnològics demana aconseguir aquests materials finits. Són fàcils de trobar, però es troben en poca quantitat. Segons el geòleg, és habitual que per cada tona de terra, s’extraguin uns 100-150 grams de minerals. “Són rares precisament per això, perquè estan molt disseminades. Costa trobar un indret on hi hagi una concentració prou evident i prou important per extreure-les”, assegura.

Tal com apunta l’expert, la concentració més gran d'aquests metalls és a una mina xinesa, que té una concentració d'unes 30-50 quilos per cada tona. El país asiàtic té el 70% de les reserves mundials i, a més, té el control sobre l'exploració del 90% dels minerals en l’àmbit global.

Pel que fa a Ucraïna, té el 5% de la reserva mundial de terres rares, però no té explotacions comercials. “Dels 34 minerals crítics que té detectats a la Unió Europea, Ucraïna en té 22. D'aquests, molts d'ells són el liti, per exemple, que es fan servir en bateries dels cotxes”, assenyala Vilà. Segons comenta el geòleg, hi ha llocs on el percentatge és superior com, per exemple, Groenlàndia i Escandinàvia.

Un repte mediambiental

Abans d'explotar un terreny amb terres rares, s’ha de decidir si és rendible econòmicament i s'han de tenir en compte la legislació de cada país. ”A Europa ens trobem que sí que hi ha jaciments, però les lleis mediambientals restringeixen l'explotació d'aquestes mines, mentre que la Xina, per exemple, té una laxitud amb aquestes lleis...”, explica Jordi Vilà.

L’extracció d’aquests minerals genera molts residus, però, segons comenta l’expert, “la mateixa llei mediambiental fa que al final aquestes mines acabin regenerant-se. Per exemple, tot el que es treu de material sobrant es torna a posar el mateix forat per tapar-ho, restituir tot això”. Tanmateix, apunta que per extraure els metalls s’han de fer servir productes com àcids que “poden contaminar el medi ambient”.

Vilà comenta a ‘El cafè d’idees’ que la Universitat Politècnica de Catalunya està treballant per fer una mineria sostenible: “vol dir optimitzar els materials que es fan servir per extreure”. Un dels objectius és reutilitzar els minerals dels dispositius tecnològics que llancem: “Els abocadors estan plens d'això”. Tanmateix, no és una solució rendible. Tal com argumenta el geòleg, dins d’un mòbil hi ha 75 elements diferents i separar-los un a un és complicat i costós. El repte del futur: plantejar la mineria en abocadors.