Fachada del Nacimiento

Quan Antoni Gaudí (1852-1926) es va fer càrrec de la incipient obra de la Sagrada Família el 1883, es va proposar aixecar el temple més alt de la cristiandat. Un vincle entre la terra i el cel que enllaça amb la verticalitat de les catedrals medievals.

El projecte ja estava començat, de manera que, abans de poder aixecar els murs, l'arquitecte català va haver de decidir què fer amb allò que ja s'havia construït. Va introduir canvis des del principi, però "el més important de Gaudí a la Sagrada Família és que projecta cap al futur", explica la historiadora de l'art Mireia Freixa. Com que era conscient que no veuria la seva obra acabada, l'arquitecte va apostar pel pragmatisme: va centrar els esforços a deixar acabada la façana del Naixement, el primer dels tres accessos principals a la basílica; seria una mostra del camí a seguir pels seus successors al capdavant del projecte.

Un "pessebre" a mida real

L'obra de la Sagrada Família va acompanyar Gaudí durant tota la seva vida. La façana del Naixement se centra a plasmar els anys inicials de la vida de Jesús: des de l'Anunciació fins a la seva trobada amb els doctors al temple. Cada escena està il·lustrada amb escultures de Jaume Busquets, Joaquim Ros i Bofarull, i Llorenç Matamala. Gaudí va triar veïns de l'entorn de les obres i fins i tot algun dels seus col·laboradors com a models d'aquest pessebre a mida real.

A més de ser un "catecisme en pedra", la façana del Naixement és plena d'animals i elements vegetals. Ocells, rèptils, cargols, fruites, flors, espigues i vinyes que serveixen per exaltar la creació divina de tots els éssers vius.

Les obres de la façana del Naixement van durar 41 anys. Hi van arribar a treballar 112 persones alhora. I, tot i que van acabar el 1936, 10 anys després de la mort de Gaudí —que va morir a causa de les ferides de l’atropellament per un tramvia—, l'arquitecte va assolir el seu objectiu de deixar una mostra vigorosa per als arquitectes que havien de venir.

De la cripta a les naus per reinventar el gòtic

Gaudí encara no havia fet 31 anys quan va assumir la direcció de les obres de la Sagrada Família. Va heretar el projecte neogòtic de Francisco de Paula del Villar, qui va renunciar per una disputa entorn dels materials de les columnes de la cripta, segons recull la biografia de l'arquitecte escrita per Gijs Van Hensbergen. El seu nomenament va ser avalat pel seu mentor, Joan Martorell, per haver estat alumne de l'home a qui anava a substituir i perquè ja comptava amb un ampli historial en arquitectura religiosa, malgrat la seva joventut.

El primer repte al qual es va enfrontar va ser, precisament, acabar la cripta. El neogòtic del plantejament inicial es pot identificar fàcilment en aquest lloc que avui s'utilitza com a parròquia del barri de Barcelona on hi ha la Sagrada Família. Gaudí va respectar l'estil de base, però hi va introduir canvis significatius.

La cripta de la Sagrada Família suporta tot el pes del temple mitjançant un sistema de 22 voltes nervades. La més gran és la que cobreix el centre de la cripta. Es tracta d'una solució enginyosa, que s'eleva dos metres per damunt de les cobertes de les capelles i es recolza en 12 nervis radials per obrir més finestres a la part alta dels arcs.

Una estructura que "accepta" la gravetat

Gaudí va apostar per reinventar el gòtic, un estil arquitectònic que va permetre que les catedrals medievals guanyessin alçada i perforessin els seus murs per inundar el temple de llum. Tanmateix, mentre que en el gòtic tradicional hi ha una estructura que sosté el temple per fora, Gaudí va idear una solució que permet tornar a introduir els suports a l'interior. Després d'anys d'investigació, va dissenyar les columnes arbòries, dos anys abans de la seva mort.

En paraules de l'hispanista Gijs Van Hensbergen, Gaudí, descendent d'un llinatge de calderers de Tarragona, va aprendre a entendre l'espai a partir de la transformació de làmines de coure en calderes. Va ser, per això, un arquitecte "educat en la gramàtica de l'artesania". Concebia els projectes com una evolució contínua a partir d'una idea genèrica, la qual cosa explica que anés modelant la Sagrada Família durant quatre dècades a mesura que la construïa.

"Les torres de la façana del Naixement tenen el perfil de la corba de la catenària, que permet que el pes de la torre es transmeti directament als fonaments", explica l'arquitecte director de la Sagrada Família, Jordi Faulí. Es tracta d'una solució que va permetre aixecar-les sense res al voltant.

Per Van Hensbergen, l'arc catenari beu dels arcs ovalats de les fortificacions del Marroc espanyol que Gaudí va conèixer gràcies a la fotografia, una tècnica aleshores relativament recent que va oferir als arquitectes de la seva generació accés a les obres més importants de l'arquitectura universal. "L'arc és alhora l'element que sustenta i el sustentant, i si fas una estructura a partir de tot això, pots arribar a fer coses realment diferents i genials", afegeix la historiadora de l'art Mireia Freixa.

Per calcular altres formes, com els arcs que sostenen les naus, va fer servir el model funicular: una manera de mesurar els pesos que ha de suportar l'estructura a partir d'una maqueta feta amb cordes. En fotografiar-la i girar la imatge, Gaudí n'obtenia l'estructura ideal. Aquest mètode es va anticipar al càlcul estructural modern en convertir la gravetat en una eina de disseny i va permetre ampliar les dimensions de les naus principals, tant en amplada, amb 15 metres a la nau central, com en alçada, amb la volta més alta elevada a 45 metres.

La tecnologia darrere de la construcció de la Sagrada Família

Laia Vinaixa Responsable del Centre de Documentació de la Sagrada Família

Les voltes de la Sagrada Família representen la culminació de l'evolució artística de Gaudí i formen una coberta interior lleugera i permeable a la llum basada en hiperboloides. "Gaudí volia una nau molt lluminosa i va cercar una estructura que fos a l'interior perquè els finestrals estiguessin plens de vidrieres per a l'entrada de la llum", explica Faulí. Això va conduir a una llarga investigació que va concloure amb l'ús de les columnes com a "arbres estructurals".

Un bosc de columnes inclinades

Les columnes de les naus dels temples cristians ja s'entenien com un bosc des de l'edat mitjana, però Gaudí cerca una mimesi total amb la natura. "En el cas de la nau, aquestes columnes són simbòlicament arbres", descriu el director de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya, Galdric Santana. L'estructura interior de la Sagrada Família es recolza en 56 columnes que s'inclinen a mesura que guanyen alçada. Una inspiració forestal en la qual Santana veu un esforç de Gaudí per entendre les lleis naturals per aplicar-les i "crear una nova natura". Gaudí sostenia que "l'home no crea", sinó que "descobreix" i parteix d'aquest descobriment "per formar noves obres".

"Gaudí va entendre les lleis naturals per aplicar-les"

Galdric Santana Comissari de l'Any Gaudí i director de la Càtedra Gaudí

Per optimitzar la resistència de les columnes, Gaudí va triar materials diferents segons la funció de cada pilar. Així, les columnes més lleugeres estan fetes de pedra de la propera pedrera de Montjuïc, mentre que les del creuer, que són les que suporten més pes, estan fetes de pòrfir, una roca ígnia de gran duresa. També s'han fet servir granit i basalt.

Absis dedicat a la Mare de Déu

Just a sobre de la cripta, l'absis va ser la primera part visible de la basílica a peu de carrer i la seva façana va començar a construir-se en vida de Gaudí. Es tracta d'una estructura tradicional que l'arquitecte català va batejar com el "perfeccionament del gòtic" i els pinacles de la qual s'aixequen fins a 50 metres des del terra.

L'absis de la Sagrada Família és una projecció de la cripta cap a la superfície. L'arquitecte va exagerar les arestes per reforçar els clarobscurs formats per les ombres i també va generar nou absidioles separades per contraforts, en els quals va col·locar set capelles i dos espais per a escales.

En consonància amb la devoció mariana imperant a l'Europa de finals del segle XIX, Gaudí va decidir consagrar el conjunt de l'absis a la Mare de Déu. No obstant això, els oratoris del capçal del temple estan dedicats als set dolors i goigs de la vida de Sant Josep.

Antoni Gaudí: l'home darrere del mite

Chiara Curti Historiadora i arquitecta

La Sagrada Família en altres obres de Gaudí

A la Sagrada Família, Gaudí va sintetitzar dècades d'observació de la natura. Tenia clar que el temple no havia de semblar un edifici, sinó un organisme viu. La seva inspiració en les muntanyes i els troncs dels arbres no es va basar a copiar les seves formes, com ja feien altres artistes del modernisme. Gaudí va analitzar el funcionament dels seus elements per extreure'n propostes estructurals i formals que va aplicar a tota la seva obra.

Antoni Gaudí va ser pioner a adaptar l'abstracció de les superfícies reglades —que s'estudiaven en geometria descriptiva i analítica— per portar-les a un ús arquitectònic i estructural. Per això, la seva arquitectura sembla que creix en lloc de construir-se. Aquest compendi sintetitza un estil arquitectònic, artístic i simbòlic propi, que va anar assajant a menor escala en els encàrrecs que va simultanejar amb la Sagrada Família.

Des de l'eclecticisme i l'exotisme dels seus primers treballs fins a la seva maduresa, l'obra de Gaudí fa un recorregut que transita pel neomudèjar i el modernisme que s'imposa en el gust dels industrials establerts a la capital catalana. Les seves creacions solen construir una narració al·legòrica o mitològica que moltes vegades s'enfoca en la identitat catalana, una visió molt influenciada per la Renaixença de finals del segle XIX. No obstant això, per a l'arquitecte, "la bellesa i la lògica estan per damunt dels estils". I els arcs catenaris, les columnes inclinades o l'ús de models funiculars van trobar el seu zenit a la Sagrada Família, però són, en realitat, el reflex d'experiments que Gaudí havia provat en altres llocs i que avui també formen part del seu llegat.

Contenidos Relacionados