El cas Pujol: història d'una fortuna oculta
- L'origen i la gestió de la fortuna familiar dels Pujol continuen marcant una de les causes judicials més extenses i mediàtiques de les últimes dècades
- Una investigació que ha arrossegat tota la família a declarar davant la justícia i que qüestiona el llegat polític de l'expresident
Enlaces relacionados
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
"Lamentablement, mai es va trobar el moment adequat per a regularitzar aquesta herència", confessava Jordi Pujol en un comunicat publicat el 25 de juliol de 2014. Una "deixa" del seu pare, Florenci, que havia mantingut oculta per més de 30 anys. 140 milions de pessetes en dòlars dels de 1980.
“No vaig voler saber mai el més mínim detall“
Una fortuna que Pujol va decidir que gestionés una persona de màxima confiança: "No vaig voler saber mai el més mínim detall". Fins que el 1990 es va fer càrrec el fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola.
Pujol va ser president de la Generalitat fins al 2003. Però aquesta confessió la va signar 11 anys després. Es va veure "obligat", va escriure, davant "les informacions aparegudes des de fa gairebé dos anys en relació amb els membres de la meva família més directa i a les insinuacions escrites sobre l'origen dels mitjans econòmics".
L'expresident que va conduir durant 23 anys la Catalunya de la Transició perdia el seu llegat polític en una pàgina i mitja. El seu penediment i sol·licitud de perdó van ser acompanyats de la pèrdua del seu sou i de totes les seves prerrogatives d'expresident. Encara que el temps li ha retornat el “molt honorable”.
Però en realitat, la confessió no era l'origen del cas Pujol. Si no, la seva implosió.
L'Audiència Nacional ja estava rere l'origen de la fortuna del primogènit de la família des de 2012, quan una examant, Victoria Álvarez, el va denunciar. Va afirmar davant la UDEF que “júnior” portava a Andorra grans quantitats de diners en efectiu i va detallar viatges, comptes o moviments bancaris. El jutge Pablo Ruz es va fer càrrec de la investigació i de les primeres comissions rogatòries per rastrejar les seves operacions. Fins que l'abril de 2014 el va imputar, al costat de la seva dona Mercè Gironès, per blanqueig de capitals i delicte fiscal.
Aleshores Oriol, l'únic dels 7 fills de l'expresident que havia triat seguir el seu camí en la política, ja estava imputat per un altre cas aliè al de la fortuna. Sent secretari general de CDC li van processar pels tripijocs en les concessions de les ITV. Va acabar condemnat a dos anys i mig per suborn, falsedat documental i tràfic d'influències. Va passar dos mesos a presó.
I encara que en la seva confessió Jordi Pujol deia que “dels fets descrits i de totes les seves conseqüències" era l'únic responsable”; tota la família, inclosa la seva dona Marta Ferrusola i els 7 fills, van acabar compareixent davant la justícia com a investigats. Primer en els jutjats de Barcelona, el gener de 2015. I després en l'Audiència Nacional, on es va unificar la causa, el febrer de 2016. Ara, davant el jutge José de la Mata.
Un any després, el 2017, Jordi Pujol Ferrusola va ingressar a la presó provisional i no va sortir fins a pagar una fiança de mig milió d'euros, 8 mesos després.
En 2021, gairebé 9 anys després de l'inici de les perquisicions, el jutge Santiago Pedraz va obrir el judici oral per a enviar-los a tots a judici. Excepte a Marta Ferrusola, que va quedar exonerada pel seu estat de salut. Va morir el juliol de 2024.
La versió de l'herència, qüestionada
La versió de l'herència va ser completament descartada pels diferents instructors. “No s'ha aportat cap element que permeti contrastar la veracitat d'aquesta versió, ni tampoc s'ha subministrat explicació alguna raonable i contrastable”, consta en el sumari.
La fortuna dels Pujol, segons fiscalia, la va aconseguir l'expresident català aprofitant la seva posició política, teixint “una xarxa de clientelisme, fins al punt de constituir un entramat” que implicava empresaris afins a CDC. Entre ells, es repartien els “excel·lents beneficis de concursos públics” que depenien d'administracions sota el control del seu partit. El seu patrimoni, doncs, era “aliè als seus ingressos legals” i, per això, va haver d'“ocultar-lo” a Hisenda i a la societat catalana.
La investigació atribueix l'ocultació i aflorament dels fons al matrimoni Pujol. La gestió dels beneficis a Jordi i Josep Pujol Ferrusola i a Mercè Gironès. I la col·laboració per a ocultar-los, a la resta de la família. Això és, conclou fiscalia, actuaven com una “organització criminal”. Els empresaris processats, per part seva, haurien col·laborat en el blanqueig dels diners i en la falsificació de documents.
En els anys 90, tots els membres de la família van ser titulars o van disposar de fons en comptes bancaris a Andorra. En la documentació de la causa consten informes policials i d'hisenda, comissions rogatòries i altres documents que, segons la fiscalia, van deixar al descobert comptes amb saldos rellevants a Suïssa, transferències a entitats financeres a Luxemburg, societats instrumentals domiciliades a Panamà i altres jurisdiccions opaques, operacions en efectiu o mitjançant empreses interposades per part d'empresaris a canvi de concessions, ús de testaferros, factures o contractes simulats… Tot un catàleg d'operacions destinades, segons l'acusació, a blanquejar els diners obtinguts, suposadament, de manera il·lícita.
Per exemple, diu la Fiscalia, “de l'examen dels saldos en comptes bancaris i dipòsits financers, dels quals disposaven a Espanya, resultava i s'ha pogut quantificar que des de l'any 2008 fins al 2012 es va produir un creixement que va oscil·lar des dels 106.796,66 euros fins als 12.214.184,65 euros.”
Els fons, continua el ministeri públic, sortien a l'estranger per imports milionaris catalogats com a “préstecs”, però eren inversions no declarades a Espanya. En altres casos, simulaven l'existència de deutes a l'estranger i així evitaven, diu fiscalia, l'embargament dels diners si entrava a Espanya.
El modus operandi
De la Mata resumia gràficament el modus operandi de l'“organització criminal” de la família en la pàgina 13 de la seva extensa ordre de processament (509 pàgines). “El lideratge de l'organització estava encarnat en Jordi PUJOL SOLEY i Marta FERRUSOLA LLADOS qui, de fet, s'autodenominava la 'mare superiora de la congregació'. (…) Sota aquests i seguint les seves instruccions es trobava Jordi PUJOL FERRUSOLA ('el capellà de la parròquia'). (…) “La resta dels germans, sense perjudici de la seva participació individual en determinats “negocis” o operacions, seguien les instruccions de Jordi PUJOL FERRUSOLA obrint les seves pròpies posicions bancàries a Andorra, gestionant els capitals que eren “distribuïts” per Jordi PUJOL FERRUSOLA i prenent decisions al llarg dels anys per a mantenir ocult el seu patrimoni il·lícit.”
Una mecànica que, segons l'acusació, es va mantenir fins a 2014, quan tots tenien ja tancades “aquestes estructures fiduciàries”. I la majoria van regularitzar la seva situació amb Hisenda.
Les defenses
La defensa de l'expresident català ventila els seus arguments en res pàgines en les quals afirma que “mai en l'exercici de la seva alta funció pública Sr. Jordi Pujol i Soley va torçar el seu recte i digne exercici (…) No existeix un sol ingrés en el patrimoni dels seus fills i esposa que tingui relació causal amb un abusiu i il·legítim exercici de la seva autoritat i potestats públiques”.
Més extensos són els escrits de defensa del primogènit i els seus sis germans. I tenen un nexe comú: atribueixen tot a la guerra bruta de la "policia patriòtica". Així, esgrimeixen que “la present causa troba origen i impuls en la iniciativa al marge de tota legalitat processal i control judicial protagonitzada per un grup de funcionaris del Cos Nacional de Policia (CNP) que van afavorir i van activar relat de denúncia enfilada a la incoació mateixa de la causa. (…) Van desplegar una operativa d'assetjament coactiu sobre la propietat i executius i empleats de la Banca Privada d’Andorra (BPA) a fi de fer fallida la seva voluntat i deures professionals i obtenir d'ells informació sobre la família Pujol Ferrusola, aconseguint els seus fins i obtenint còpia d'una captura de pantalla que seria filtrat al diari “El Mundo” el 7.7.2014”.
Dies després es va produir la confessió de l'expresident. La defensa explica que els 140 milions de l’avi Florenci, uns diners per a “cobrir aquestes contingències de perill, incertesa i inestabilitat” que ell li presagiava a Jordi Pujol, “es van beneficiar de tres devaluacions de la pesseta i una galopant inflació. El que va suposar rebre Sr. Jordi Pujol Ferrusola per a la seva gestió en 1990 títols i dinerari per valor de 500 milions de pessetes”.
I explica que entre 1990 i el 2000 es van obtenir interessos del 10 %. Fins a arribar a una liquidació final en favor de la mare i els sis germans de 126 milions de pessetes per a cadascun.
La defensa carrega contra els “set anys de profusa, exhaustiva i fins a extenuant investigació, amb aparatós desplegament d'aclaparadors mitjans policials” que, al seu judici, no han evidenciat la comissió de cap delicte. De cap dels Pujol.
Què es va quedar pel camí?
Pel camí va quedar arxivada, per no resultar “degudament justificada la perpetració de cap delicte” la causa a part oberta a Oleguer, el més jove dels Pujol, en 2014. El jutge Santiago Pedraz analitzava operacions immobiliàries gestionades per la seva empresa Drago capital per valor de 3.000 milions d'euros. Va ser detingut en 2014 per blanqueig i frau fiscal. I exonerat 9 anys després.
Pel camí també, més recentment, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna a l'exDAO de la policia nacional Eugenio Pino en el conegut com a cas ‘pendrive’. Va considerar provat que va revelar dades reservades de Jordi Pujol Ferrusola que havien estat robats d'un llapis de memòria en una operació que no tenia autorització judicial. El policia, condemnat a 1un any, els va incorporar al llapis de memória i el va lliurar a la UDEF, unitat encarregada de la investigació a la família.
I a Andorra, la jutgessa Stéphanie Garcia ha reactivat aquest estiu la investigació de l'anomenada trama andorrana de la "policia patriòtica". Entre els querellats estan Mariano Rajoy i alguns dels seus ministres, com Cristóbal Montoro o Jorge Fernández Díaz. Suposadament van coaccionar o van fer xantatge a BPA per a aconseguir informació bancària de polítics catalans. Entre ells, la família Pujol.
