Les cooperatives d'habitatge, una solució als desnonaments?

• Les entitats proposen convertir blocs com el de Sant Agustí de Gràcia en cooperatives en cessió d'ús
• Reclamen a l'Ajuntament més implicació, facilitats legals i finançament per impulsar el model

Tres blocs de pisos

A Gràcia, fa tres setmanes, un bloc del carrer Sant Agustí es convertia en símbol d'un conflicte cada cop més habitual a Barcelona. Contractes que no es renoven, pressió immobiliària i veïns decidits a no marxar de casa.

Aleshores es va suspendre el desnonament i ara hi ha negociacions obertes. En aquest cas, les entitats han trobat una nova via per fer front a la crisi habitacional.

Proposen transformar-lo en cooperatives en cessió d'ús, un model que podria garantir l'accés a l'habitatge assequible i evitar l'expulsió dels veïns.

Del conflicte a la proposta

La lluita va començar quan la propietat, New Amsterdam Developers (NAD), va decidir no renovar els contractes amb l'objectiu de reconvertir els pisos en colivings. És la mateixa empresa que l'octubre de 2025 va pressionar sis famílies del Bloc Papallona, situat a l'Eixample esquerre.

Veïns del Bloc Papallona denuncien assetjament immobiliari del fons holandès

Alguns veïns van optar per quedar-s'hi i plantar cara als desnonaments. El moviment veïnal va aconseguir aturar un primer llançament, el del veí Txema Escorsa, previst pel 25 de març, i obrir una mediació amb la Sindicatura de Greuges de Barcelona.

Posteriorment, la propietat va demanar un ajornament de tres mesos del desnonament, que s'havia fixat per al 15 d'abril. Segons el Sindicat de Llogateres, el procés judicial continua en marxa i es preveu que es fixi una nova data de llançament.

Cooperatives en cessió d'ús

Davant d'aquesta situació, i com a alternativa, el Sindicat de Llogateres, la Dinamo Fundació, Sostre Cívic i la Confederació Sindical d'Habitatge proposen convertir aquests edificis en cooperatives. Defensen que és una eina "efectiva" per transformar blocs en lluita en habitatge protegit, blindar els veïns davant desnonaments i garantir estabilitat a llarg termini.

A Catalunya, aquest model no és nou. Actualment hi ha prop de 1.200 habitatges que funcionen sota aquesta fórmula, basada en la propietat col·lectiva, la gestió democràtica i l’absència de lucre.

Experiències com les de Ciutat Meridiana, Cal Bloke, a Manresa, o el Bloc Sant Eloi, a la Zona Franca, en són exemples.

Pressió a l'Ajuntament

Les organitzacions han interpel·lat directament l'Ajuntament de Barcelona perquè estudï la proposta i s'hi impliqui. Plantegen una adquisició público-cooperativa de l'immoble, en què l'administració i el sector cooperatiu comparteixin esforços i inversió.

Entitats d'habitatge proposen cooperatives per recuperar pisos de fons d'inversió

“No venim a fer que ens salvin, sinó a col·laborar”, defensen des de Sostre Cívic. Els veïns també reclamen que aquesta opció es tingui en compte en les negociacions en curs amb la propietat i la Sindicatura de Greuges.

Més facilitats i finançament

Per fer viable aquesta alternativa, les entitats reclamen canvis estructurals. Demanen simplificar els mecanismes de compra cooperativa i ampliar les línies de finançament existents.

També proposen reforçar eines com el dret de tanteig i retracte, facilitar la compra de blocs sencers i impulsar una estratègia pública que incorpori el model cooperatiu dins la planificació d'habitatge.

A més, volen obrir un espai de treball amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per desplegar una resposta integral a l’emergència habitacional.