Enlaces accesibilidad
Habitatge en conflicte

Ajornat el desnonament del bloc per fer 'coliving' de Sant Agustí a Barcelona per la pressió veïnal

  • El primer desnonament d’un bloc de Gràcia s'ajorna fins al 15 d'abril
  • Més de 500 persones s’han concentrat per impedir el llançament i forçar una mediació
  • El Govern obrirà expedients sancionadors per als 23 habitatges de l’edifici per excedir el preu de lloguer
Txema Escorsa, el veí de Sant Agustí que s'enfronta al desnonament, amb mediadors.
Txema Escorsa, el veí de Sant Agustí que s'enfronta al desnonament, amb mediadors. Joan Mateu Parra ACN | Joan Mateu Parra

El primer desnonament previst d'un dels veins del bloc del número 14 del carrer Sant Agustí, al barri de Gràcia de Barcelona, s’ha ajornat finalment fins al 15 d’abril gràcies a la pressió veïnal. La decisió s’ha pres després que aquest matí arribés la comitiva judicial per executar-lo, enmig d’una concentració de prop de 500 persones que intenten evitar el llançament, i d’una negociació amb el llogater afectat, Txema Escorsa, i els serveis de mediació.

Ajornat el desnonament del bloc de Sant Agustí a Gràcia

El veí afectat, de 31 anys, és el primer veí del bloc que s’enfronta a un procés de desnonament d’aquest tipus. Fa 11 anys que viu a la finca i actualment paga un lloguer de 800 euros mensuals. Ha sortit de l’edifici mentre representants del Sindicat de Llogateres i del Servei de Mediació d’Habitatge mantenien converses amb la comitiva judicial. El llogater afectat ha denunciat que la seva situació no és un cas aïllat. “Avui sóc jo, però podria haver estat qualsevol altre veí”. També ha defensat que el conflicte va més enllà del seu cas personal: “L’habitatge ha de ser un dret i no pas un negoci”, ha dit davant els concentrats.

L’acord s’ha tancat amb la participació del Sindicat de Llogateres i del Servei de Mediació d’Habitatge de l’Institut Municipal d’Habitatge de Barcelona. S'obre ara un període de negociació entre els veïns i la propietat, l’empresa New Amsterdam Developers. El procés es farà amb la mediació del Síndic de Greuges de Barcelona, amb l’objectiu d’arribar a una solució que eviti nous desnonaments.

Ajornat el desnonament de Txema Escorça a Gràcia després de la pressió veïnal

Mobilització veïnal al barri

La protesta ha aplegat a mig miler de persones per intentar impedir el desnonament i denunciar el procés de gentrificació al barri. Des del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès ha criticat l’operatiu d'aquest dimecres: “Quants policies està disposat a enviar el govern per fer fora de casa un professor d’institut?”. També ha qüestionat l’ús de recursos públics: “Quants diners públics es gastarà en un dispositiu policial perquè un fons d’inversió holandès pugui convertir pisos en co-livings?”.

Els col·lectius en defensa del dret a l’habitatge consideren que el cas és un exemple de pressió immobiliària sobre els veïns de tota la vida.

Rebuig al model de ‘coliving’

El conflicte es remunta al 2023, quan l’empresa neerlandesa New Amsterdam Developers va comprar la finca. Segons denuncien els veïns, la propietat no ha renovat els contractes de lloguer i ha reformat els pisos per convertir-los en habitacions de ‘coliving’, amb preus que poden arribar als 900 euros. Berta Munné, del Sindicat d’Habitatge de Gràcia, ha assegurat que “qui no ha volgut negociar fins ara sempre ha estat la propietat” i ha advertit que “no podem permetre que els pisos es converteixin en co-livings ni que el procés de gentrificació continuï endavant”.

Reacció del Govern

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha expressat el seu rebuig al desnonament i ha assegurat que s’han activat mecanismes legals per protegir els veïns.

En un missatge a les xarxes socials, ha afirmat que "en cap ciutat de Catalunya permetrem actuacions abusives en contra del dret dels veïns a viure al seu barri" i ha remarcat que el Govern actua contra iniciatives que no compleixen la normativa.

Possible sanció a la propietat

El Govern obrirà expedients sancionadors contra l’empresa propietària del bloc després d’haver detectat possibles incompliments de la normativa vigent en matèria d’habitatge. Segons ha explicat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, arran d’una inspecció feta dimarts, s’ha constatat que el model de lloguer per habitacions podria vulnerar els límits legals de preu, ja que la suma dels imports supera el topall establert.

L’executiu preveu iniciar expedients per als 23 habitatges de l’edifici i considera que els fets podrien constituir una falta greu, amb sancions mínimes de 90.000 euros per cada pis, d’acord amb la normativa aprovada pel Parlament a finals del 2025.