'París, districte 13': relacions obertes i cors tancats al cinema francès

• Sexe, amor i relacions modernes en aquesta comèdia protagonitzada per Noémie Merlant
• Rodada en blanc i negre, els protagonistes del film s'endinsen en la intimitat ràpidament sense saber com continuar

'El cinema de La 2' - París, districte 13

El romanticisme clàssic està en perill d'extinció? Les relacions amoroses tal com les coneixíem podríem estar desapareixent. Hi ha noves formes de viure l'amor i sembla que en un món cada cop més interconnectat les relacions d'intimitat més enllà del sexe escassegen. Cada cop costa menys relacionar-se a través de la pantalla, però és difícil mantenir relacions a llarg termini.

Els protagonistes de la pel·lícula de Jacques Audiard, 'París, Districte 13' són una prova. Rodada en blanc i negre i protagonitzada per la magnètica Noémie Merlant, la comèdia repassa les relacions modernes, on hi ha cabuda per a l’amor romàntic, tot i que aquest no s’ajusta als paràmetres preestablerts.

Noémie Merlant a 'París. Districte 13'

Canvis en les relacions amoroses

Amb l’atmosfera d’un París multiracial i multicultural, l’anàlisi psicològica dels personatges és molt encertada: uns joves urbanites que no tenen clar què esperen de l’amor ni quins termes poden definir el sentiment i les relacions, però que es moren de ganes d’endinsar‑se-hi. Arriben a la intimitat molt ràpidament, però després no saben ben bé què fer‑ne.

La trama segueix tres persones que cerquen no només l’amor sinó també la seva pròpia visió sobre aquest sentiment; una història que desafia el romanticisme clàssic, però que, tanmateix, no pot evitar caure’n en les xarxes.

'París, Districte 13'

Estrenada al Festival de Cannes, on va rebre una càlida acollida del públic, el particular guió de 'París, Districte 13 ' està escrit a quatre mans. Entre elles les de Céline Sciamma, una de les directores franceses més prometedores dels darrers anys, amb qui Merlant ja havia treballat a Retrat d’una dona en flames i que hi aporta la seva mirada, sempre atenta als detalls. La pel·lícula, basada en la novel·la gràfica Intrusos d’Adrian Tomine, retrata una societat contemporània en què les xarxes socials i Internet han canviat completament la manera de relacionar‑se.

Atenció a la banda sonora

Un altre punt fort del film és la seva evocadora banda sonora, composta per Rone, un dels productors electrònics més destacats de França. Construïda amb peces curtes —“Humiliation”, “Arrival”, “Mother”, “Porno”…—, vesteix gairebé totes les escenes d’aquesta obra que combina drama, comèdia i romanticisme. El rodatge en blanc i negre li dona un toc clàssic que fa ressaltar encara més la modernitat electrònica de Rone.

Gaudeix de la pel·lícula a RTVE  Play Catalunya. Només cal que et registris, és gratis!