Eduardo Mendoza, Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2025: "No escric per agradar"
- Eduardo Mendoza guanya el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2025
- L'escriptor acaba de publicar el llibre 'Tres enigmas para la Organización'
L’escriptor barceloní Eduardo Mendoza ha estat guardonat amb el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres 2025, un reconeixement que premia una trajectòria literària "plena de creativitat, ironia i mirada crítica", segons el jurat.
“Jo no escric per agradar“
Conegut per obres icòniques com 'La verdad sobre el caso Savolta' o 'El misterio de la cripta embrujada', Mendoza rep aquest premi amb 81 anys i en plena activitat literària, tot just després de publicar el seu nou llibre, 'Tres enigmas para la Organización'.
En una conversa amb Gemma Nierga al programa Cafè d’idees, Mendoza ha compartit la seva visió de l’escriptura, l’humor, el pas del temps i l’estat de la seva ciutat natal, Barcelona. "Estic bastant bé. M’acabo de despertar, però em trobo estupendament", ha dit amb la seva habitual ironia, tot just començar l’entrevista.
El premi l’ha rebut "amb molta alegria, és clar", però no com un punt d’inflexió: "No tinc cap teoria sobre la meva obra, i no aspiro que ningú la tingui", ha remarcat.
Una veu literària lliure i irònica
Mendoza ha estat sempre un autor difícil d’etiquetar, amb una obra que oscil·la entre el relat històric, la crítica social i la paròdia literària. Sobre aquesta llibertat estilística, ell ho té clar: "Jo no escric per agradar. Escric perquè tinc alguna cosa a dir, i ja veurem si agrada o no. Si vols agradar, no escriguis llibres".
També ha parlat de com viu l’escriptura avui dia, amb una franquesa sense filtres: "A la meva edat, escric el que em dona la gana. He perdut el sentit del ridícul. Si abans pensava 'què pensaran?', ara penso que m'és igual".
Tres enigmas para la Organización: humor i melancolia
Al seu nou llibre 'Tres enigmas para la Organización', torna al registre detectivesc i paròdic que el va fer popular, però amb un to més reflexiu. "És un llibre curiós, que no té gaire sentit", ha dit entre somriures. La trama gira al voltant d’un funcionari gris que rep encàrrecs misteriosos d’una entitat anònima, l'Organització, que poden anar des de trobar una persona desapareguda fins a resoldre enigmes absurds.
"És una paròdia del gènere d’espies, però més melancòlica. M’adono que amb l’edat l’humor que faig és menys divertit i més trist. És inevitable", ha confessat. Tot i això, ha assegurat que ha escrit el llibre "amb molt de gust" i que ha tingut total llibertat creativa, fins i tot per jugar amb les convencions del gènere. "L’únic que no permeto és avorrir-me escrivint", ha subratllat.
El pas del temps
L’entrevista també ha deixat espai per a la reflexió personal. Mendoza ha reconegut que la vellesa l’ha portat a mirar enrere amb un cert despreniment: "Em trobo en una etapa molt agradable de la vida. Estic tranquil. Estic viu, estic bé i encara faig coses".
L'escriptor assegura que està escrivint, però no sap si el següent que publicarà serà una novel·la. "Estic escrivint altres coses que sempre he volgut escriure, algun assaig. La vida és avorrida si no fas res", comenta.
Sobre si li fa por el futur, ha respost sense dubtar: "No em fa por. Soc molt optimista. No penso gaire en el futur, ni en el passat. I si penso en el passat, m’ho invento".
