Hi haurà apagada elèctrica?
- Aquesta mesura implicaria la indisponiblitat de metros i trens, talls en les comunicacions, falta de subministrament, la inutilització de semàfors i enllumenat públic i la manca d’aigua calenta, calefacció o nevera.
- L'apagada generaria una gran afectació en la indústria i en sectors bàsics com el de la salut
- Descobreix-ne més a RTVE Play
Una apagada elèctrica de temps indefinit a Europa és un escenari que contemplen les forces armades austríaques, després d'haver encertat en les seves prediccions de pandèmia global, atemptat terrorista a Viena i atacs cibernètics. En Línia ha convidat al programa a Jordi Dolader -enginyer industrial i consultor energètic- i Elisabet Escriche -periodista econòmica del Diari Ara- per tractar un tema que està generant certa psicosi entre la societat.
Estem davant d'una apagada elèctrica imminent? Què implicaria?
"La probabilitat és baixíssima. Hi ha hagut un interès per donar importància a aquesta qüestió en el sector energètic (elèctric), i per tant no cal obsessionar-se. Ens podem quedar sense llum minuts, hores... però és altament improbable quedar-nos sense llum setmanes o mesos", comenta Dolader. L'enginyer explica que es duria a terme una apagada de llum de setmanes o dies si es produís una terriblement important malmesa o una manca de subministrament -que faltés algun tipus d'energia primària, la qual està completament assegurada pels operadors-. Escriche tampoc pronostica l'adopció d'aquesta mesura extraordinària, la qual no s'ha implementat mai excepte casos d'inclemències meteorològiques.
Les conseqüències, segons la periodista, dependrien de la durada de l'apagada. "No és el mateix que duri uns minuts o unes hores on les conseqüències són mínimes i recuperables, que duri setmanes o mesos, on les conseqüències consumarien el caos absolut. La crisi de la Covid. Als hospitals s'haurien de posar generadors, no podríem treure diners als caixers automàtics, no podríem pagar amb targeta, les cadenes i indústries paralitzarien", comenta Escriche.
Antecedents
L'apagada més llarga que mai s'ha produït al món va tenir lloc fa dos anys a Veneçuela i Colòmbia, arribant a comptabilitzar-se centenars d'hores sense subministrament elèctric. La segona apagada més extensa va tenir lloc a Turquia el 2012. Malgrat tot, els països de la Unió Europea no han patit grans problemes en els darrers anys.
Això no impedeix que ens hàgim quedat en algun moment a les fosques a Catalunya. Les tres apagades més exagerades que s'han produït a territori català són:
- 24 d'agost de 1993: apagada de més d'una hora a causa d'un llamp que va caure contra un transformador elèctric de Sant Andreu i que va provocar que més de 5 milions de catalans es quedessin sense electricitat, sense llum i sense aigua calenta.
- 23 de juliol de 2007: apagada que es va allargar tres dies per la caiguda d'un cable d'una subestació elèctrica que va crear un efecte dominó que va fer deixar de funcionar diferents subestacions elèctriques, fins al punt d'incendiar-se la del Passeig Maragall de Barcelona. Gairebé tots els districtes barcelonins van quedar sense electricitat: cent mil persones en van patir les conseqüències, com per exemple la inoperativitat del 70% de semàfors de la ciutat, el metro i el ferrocarril, que van deixar de funcionar, o la impossibilitat de fer operacions quirúrgiques. La situació va provocar cassolades i protestes al carrer i els danys de l'apagada es calculen en 62 milions d'euros.
- 8 de març de 2010: apagada que va afectar les comarques gironines. Una gran tempesta de neu i de vent que va caure sobre desenes de torres elèctriques va provocar l'ensorrament d'aquestes i, conseqüentment, un tall important en el subministrament. 220.000 persones en van patir els efectes i en alguns casos no es va arribar a recuperar fins al cap d'una setmana. A més, la Cambra de Comerç de Girona calcula que 22.000 empreses van ser durament afectades, traduïdes en pèrdues econòmiques de 100 milions d'euros.
Pànic als carrers
La por per l'amenaça d'una apagada de llum ha provocat que s'esgotin les llanternes i les existències de cuina de càmping. "A Àustria no hi ha la psicosi que hi ha a Espanya. Allà l'exèrcit fa recomanacions, i aquí les xarxes socials han inflat tant el globus que arriba el punt que està pràcticament fregant la notícia falsa. Això no obstant, tot i que és palpable una certa psicosi entre la gent, hem d'estar preparats per qualsevol cosa, sobretot en zones rurals", adverteix Dolader.
'Kit' de supervivència
La web oficial de Protecció Civil ens recomana que tinguem a l'abast un kit per a qualsevol mena d'emergència, com per exemple una poc probable apagada elèctrica. Per començar, és imprescindible tenir una motxilla on poder guardar els estris que necessitarem i recordar on col·loquem cada objecte:
- Una bossa estanca per guardar documents importants que podríem necessitar -per evitar que es mullin i tenir-los a l'abast- i diners en metàl·lic (en cas de marxar l'electricitat, seria impossible pagar amb targeta).
- Una armilla reflectant per evitar accidents de tràfic (que els possibles conductors ens puguin veure).
- Agenda de telèfons física.
- Guardar la bateria del mòbil per si hem de fer una trucada d'emergència.
- Ràdio que funcioni amb piles recarregables per estar informats en tot moment.
- Llanterna que funcioni amb piles.
- Espelmes i llumins.
- Kit minifarmaciola amb productes d'higiene.
- Paper de vàter.
- Ampolla d'aigua.
- Menjar de l'estil de barretes energètiques, fruits secs, favada, llaunes i obrellaunes manuals, etc.
La conclusió de tot plegat és ben clara: les possibilitats de què succeeixi una apagada de llum són pràcticament inexistents, però no nul·les. Per tant, és millor prevenir que curar, i cal estar preparats per qualsevol situació, per molt remotes que siguin les probabilitats.
