"Rovira-Beleta, crònica pendent" protagonista a 'Biografies catalanes'
- El documental, narrat des del punt de vista de la néta del realitzador, recorda la figura de Francesc Rovira-Beleta
"Rovira-Beleta, crònica pendent" és un documental de Focus Audiovisuals i Ovídeo amb la coproducció de TVE i TV3, amb la col·laboració de l'ICEC, direcció i realització de Lara Mateo Rovira-Beleta, amb guió d'Àngel Colom Pons i Lara Mateo Rovira-Beleta.
TVE Catalunya emet aquest divendres un documental dedicat al director de cinema Francesc Rovira-Beleta, autor d'obres mestres com "Los Tarantos" i "El amor brujo".
'Rovira-Beleta. Crònica pendent' és un documental en què la néta de Francesc Rovira-Beleta, Lara Mateo Rovira-Beleta, descobreix qui va ser el seu avi. És una retrospectiva que retrata la vida d’aquest director absolutament contemporani, pioner en la producció de dibuixos animats i el rodatge en 3D, que va ser reconegut sobretot per les pel·lícules Los Tarantos i El amor brujo, totes dues seleccionades als premis Oscar en la categoria a la millor pel·lícula de parla no anglesa, en una època en què el cinema espanyol pràcticament no tenia projecció exterior.
Rovira-Beleta, un dels directors de cinema més influents dels anys cinquanta i seixanta del segle XX a l’estat espanyol, va abordar diversos gèneres cinematogràfics, per voluntat pròpia i per encàrrec, perquè fou un home d'ofici. Fins al darrer moment, sempre va tenir una gran inquietud: trobar l'assumpte, allò que generava prou interès per justificar l'esforç i la dedicació que destinava a cada pel·lícula.
La seva personalitat i la seva trajectòria es creen a partir de dos fils conductors: la preparació de la mostra Rovira-Beleta, més enllà de "Los Tarantos", que la Filmoteca de Catalunya va exposar l’any 2016, i la narració de 'Crónicas de sangre', un projecte que el tenia obsessionat, però que no va poder materialitzar. Lara Mateo Rovira-Beleta recrea la història a partir dels guions de la pel·lícula buscant els espais i les veus que suggereixen la història que s’entrellacen amb escenes de les seves pel·lícules i crea un diàleg atemporal que destaca els elements que van esdevenir una constant en la seva filmografia.
