Jordi Pujol: "Tenir un país de qualitat és impossible amb les condicions que ens imposen"

• Cristina Puig va entrevistar l'expresident de la Generalitat que ha publicat: "Jordi Pujol Memòries. De la bonança a un repte nou (1993 - 2011)"

"59 Segons" és un programa dirigit per Francesc Cruanyes i presentat per Cristina Puig.

Qui va ser president de la Generalitat durant 23 anys acaba de publicar el tercer –i aparentment últim– volum de les seves memòries, on repassa els darrers anys del seu mandat i la política de pactes "amb qui governa, ja sigui la UCD, el PSOE o el PP".

Jordi Pujol té una visió optimista del futur de Catalunya perquè afirma que "hi ha país", però creu que el moment actual és molt difícil. "Ens estan conduint a un carreró sense sortida", adverteix quan parla de la crisi econòmica i de la situació política. I afirma: “Tenir una país de qualitat és impossible amb les condicions que ens imposen”.

Per Pujol, "si no hi ha pacte fiscal, alguna cosa haurem de fer perquè Catalunya segueixi avançant. Almenys tenir un bon finançament, i espero que entre aquest any i el vinent s'aconsegueixi una millora'. Per l'expresident assolir la independència és molt difícil, i ho explica així: "Econòmicament Catalunya seria molt viable, políticament no seria gens factible tant en clau espanyola com europea, però el que seria impossible és poder mantenir en el context actual un país atractiu i amb el nivell de benestar que hem tingut fins ara".

A la segona part del programa els analistes han debatut la complicada situació de l'economia espanyola després de saber que el dèficit s'ha disparat fins al 8,5%. Davant aquest fet s'espera que el govern del PP presenti uns pressupostos molt austers i amb una important reducció de la despesa que podria afectar sous i serveis públics.

Pels analistes l'increment de la protesta social al carrer s'ha d'entendre com l'expressió lògica del descontentament, però en cap cas creuen que la revolta social a Catalunya i a Espanya es pugui comparar amb el cas de Grècia.

Pel que fa als comptes catalans, la majoria dels analistes nega que les autonomies tinguin la culpa de la desviació del dèficit públic, que correspon sobretot a l'Estat, i denuncia que l’objectiu real és una homogeneïtzació a la baixa de les autonomies.