Alerta que tres de cada cinc rescats ja són de pasteres
- L’avió de Frontex dona suport gairebé diari en la detecció d’embarcacions al sud de les illes
- Els sindicats reclamen més personal davant l’augment de la càrrega de feina i la complexitat dels rescats
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Des del Centre de Coordinació de Salvament Marítim a Palma expliquen que, des de la consolidació de la ruta migratòria entre Algèria i les Illes Balears cap al 2020, una part important de la seva activitat s’ha centrat en el rescat de persones migrants a la deriva. Salvament Marítim assegura que compta amb la col·laboració pràcticament diària de l’avió de Frontex en la vigilància del sud de ’arxipèlag.
El paper clau de Frontex en la vigilància marítima
Tres de cada cinc intervencions efectuades l’any passat van estar relacionades amb pasteres. Segons el cap de Salvament Marítim a les Illes Balears, José Ramón Crespín, la detecció d’aquestes embarcacions depèn en gran part dels dispositius aeris i patrulles: “Frontex i la Guàrdia Civil fan patrulles gairebé cada dia i ells ens informen dels avistaments de pasteres que arriben”
Rescats més complexos i exigents
Els rescats de pasteres presenten una dificultat afegida respecte a altres operacions marítimes. Les embarcacions solen anar sobrecarregades, amb entre 15 i 30 persones a bord, fet que incrementa el risc durant les maniobres de salvament.
Des del sindicat CCOO alerten que aquesta pressió sostinguda està tensionant els equips humans. El responsable de Marina Mercant, Cristian Castaño, destaca la dificultat de localitzar aquestes embarcacions en condicions adverses: “Trobar un cayuco o una embarcació precària és com buscar una agulla en un paller. Exigeix que les tripulacions estiguin degudament descansades i recuperades”.
Per això, reclamen reforçar plantilles i mitjans per garantir el descans dels efectius.
Una ruta curta però perillosa
La distància entre Algèria i les Balears és d’uns 250 quilòmetres en línia recta, amb travessies que acostumen a durar entre 30 i 40 hores. Tot i ser més curtes que altres rutes migratòries, com la de les Canàries, les ONG alerten de la seva perillositat. Més d’un miler de persones hi haurien perdut la vida l’any passat.
En aquest context, queda pendent veure si la represa de les relacions entre Espanya i Algèria pot influir en una reducció de les arribades.
Mentrestant, l’arribada de pasteres continua. En les darreres hores, s’han interceptat 14 persones d’origen magribí quan navegaven a unes quatre milles al sud de Formentera, en una operació conjunta de Salvament Marítim i la Guàrdia Civil.
A més, la passada nit es va localitzar un altre grup de 14 migrants a la línia de costa de s’Estufador, també a Formentera. En aquest cas, es tractava de deu persones d’origen subsaharià, tres de magribines i una d’un país asiàtic.
