Enlaces accesibilidad

El port de Palma recluta musclos per fer netes les aigües interiors

  • Investigadors de l'Institut Oceanogràfic experimenten amb la possibilitat de que els musclos puguin filtrar l'aigua
  • En tres mesos una corda de 4 mil metres de musclos podria filtrar tota l'aigua del port i regenerar-la

Por
S'han instal·lat gàbies amb musclos a l'interior per veure la capacitat de filtratge d'aquests animals
S'han instal·lat gàbies amb musclos a l'interior per veure la capac

L'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha engegat aquest 2022 el projecte El musclo com a bioremeiador a les aigües del port de Palma. Es tracta d'un estudi dirigit pel Centre Oceanogràfic de Balears, que n'ha confirmat la viabilitat i la supervivencia d’aquest mètode, una vegada superades les primeres proves.

Amb el suport logístic d’Astilleros de Mallorca, els científics de l'Oceanogràfic han iniciat els primers treballs a Palma, instal·lant diverses “cordes” amb musclos aportats pels mariscadors de Menorca. En concret, s'han instal·lat dues cordes, cadascuna amb uns 30 musclos, a la dàrsena de les instal·lacions d’Astilleros de Mallorca, una altra corda a les de la Lonja Marina Chárter i una quarta a l'exterior del port, que fa de control i diferenciació de paràmetres amb els de l'interior del port.

Cada tres mesos, l'equip investigador de l'Oceanogràfic, dirigit per la investigadora Salud Deudero, analitzarà els teixits dels musclos d'aquesta primera fase i determinarà la quantitat d'hidrocarburs, metalls pesants i microplàstics que acumulen. Finalment, en aquesta primera fase d'estudi, si els musclos del port de Palma resultassin clarament beneficiosos i viables per al biofiltrat final de les aigües portuàries, es publicaria una proposta científica per implementar bioremediació amb musclos al port de Palma, amb l'objectiu d’escalar-ho a mitjà termini a altres ports gestionats per l’APB.

Filtrar tota l’aigua del port

Els primers càlculs realitzats pels científics asseguren que uns 4.000 metres de corda de musclo, que estarien instal·lades i ocultes sota alguns pantalans, sense molèsties per als navegants o usuaris, podrien filtrar tota l'aigua del port de Palma cada tres mesos, ja que un sol musclo filtra fins a dos litres d’aigua per hora. Aquests càlculs previs seran finalment validats a la segona fase d'estudi.

De fet, diferents estudis, com el del laboratori marí de Plymouth, al Regne Unit, confirmen la capacitat dels musclos per eliminar els petits plàstics flotants, i ha comprovat que un grup de només 300 musclos podia filtrar fins a 250 mil peces de microplàstics cada hora. Els resultats permeten afirmar que els musclos podrien reduir amb rapidesa fins al 25% dels microplàstics que suren a la mar.

La fòrmula més barata

A hores d'ara no existeix una fórmula de filtratge i depuració d'aigües portuàries més barata, ecològica i sostenible que la implementada al port de Palma. A més, segons els experts, els musclos no hauran de ser sacrificats, ja que podran viure tot el cicle vital sense patir pel fet de viure en un port, on fins fa pocs anys eren habituals. Els elements contaminants serien finalment recuperats i eliminats segons la normativa vigent. Aquests mol·luscs, per tant, podrien tornar a les aigües portuàries el balanç ecològic, encara que aquest procés pugui dur anys o dècades, d'una manera natural i equilibrada amb el medi.

D'altra banda, els musclos en cap cas no es destinaran al consum, sinó que la seva missió serà únicament filtrar, oxigenar i ajudar a millorar les aigües portuàries, i potser en el futur també a zones properes a emissaris, aigües de deficient oxigenació i renovació o amb excés d'aportacions de fertilitzants d'origen agrícola.

Experiència pionera a Nova York

El primer port del món que ha implementat a gran escala el sistema de bioremediació amb musclos ha estat el de Nova York. Les conclusions dels investigadors de l'Administració Oceànica i Atmosfèrica nord-americana indiquen que els musclos han aconseguit filtrar bacteris, microalgues, sediments, hidrocarburs, metalls pesants i fins i tot microplàstics, millorant notablement les condicions biològiques i fisicoquímiques de les aigües portuàries de la ciutat nord-americana.