Maria Molins: "Abans de la maternitat tenia molts prejudicis del que volia dir ser mare"
Cinema de mercat
- L’actriu Maria Molins reflexiona amb Pep Prieto sobre la pressió estètica i la maternitat al programa Cinema de mercat
- Montse Guallar: "Quan em veig en pantalla i em veig les arrugues em moro, però és el que hi ha"
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L'actriu Maria Molins fa més de 30 anys que es dedica a la interpretació: ha fet teatre, cinema i televisió. En la part més personal, al llarg d’aquestes tres dècades, també ha estat mare. En una entrevista al programa Cinema de mercat, Molins explica que abans de ser mare tenia molts prejudicis sobre què significava realment la maternitat. Amb l'arribada de la seva filla tot va canviar. "Em va arrelar més a terra", afirma. L’actriu situa aquesta etapa com un dels moments que més l’ha marcat: “De cop, qui mana és un nadó, que és totalment dependent, i hi ha quelcom més animal.”
La barcelonina també reconeix que aquesta experiència ha influït directament en la seva manera d’interpretar. Recorda especialment el paper que va fer a la pel·lícula El fill de Caín, on donava vida a la mare d’un adolescent conflictiu. Ara, anys després i amb una filla de la mateixa edat que el personatge, assegura que afrontaria aquell paper d’una manera diferent i canviaria la seva mirada a l'hora de posar-se en la pell d'aquella dona.
Crítica a la invisibilització de les dones
Molins carrega contra la indústria audiovisual per la falta de dones majors de 40 o 50 anys en papers protagonistes. Assegura que això “ha estat una estafa històrica". Critica que això ha passat sempre en tota la història de la humanitat, "les dones han quedat amagades", aconseguit d'aquesta manera invisibilitzar-les completament, perquè "si no tenim referents, les dones, quan creixem, continuem allà adormides” afegeix l'actriu.
Durant l’entrevista, Molins també reflexiona sobre la situació de les dones dins la indústria audiovisual. Lamenta la manca de papers protagonistes per a actrius majors de 40 o 50 anys i qualifica aquesta realitat d’“estafa històrica”. “Les dones han quedat amagades durant tota la història de la humanitat”, afirma. Segons l’actriu, aquesta absència de referents femenins adults contribueix a invisibilitzar-les: “Si no tenim referents, les dones, quan creixem, continuem allà adormides.”
“Les dones han quedat amagades durant tota la història de la humanitat“
Alhora, recorda com als inicis de la seva carrera li van arribar a dir: “Si vols entrar al món del cinema, als 30 anys et regalen una corona de morts". Malgrat això, no va fer cas i va continuar endavant. Celebra aquella decisió que va pendre, ja que molts dels reconeixements professionals li han arribat després dels 36 anys. L’actriu reivindica que "les dones de 40 i 50 anys existeixen” i, per tant, reclama que s’escriguin més papers pensats per a elles.
“Fer-nos gran és una cosa normal“
A aquesta invisibilització que han patit les dones històricament, Molins hi suma la pressió estètica que, assegura, encara viuen moltes dones. “Hi ha molta mirada externa que fa molt mal. Una mirada absurda i antiga que portem inherent”, denuncia. Malgrat defensar la joventut d'avui dia, l’actriu aposta també per “l’envelliment natural” i reclama “normalitzar d’una vegada que fer-nos grans és una cosa normal”.
Una trajectòria consolidada entre teatre, cinema i televisió
Maria Molins té una carrera extensa tant en teatre com en cinema i televisió. Ha participat en algunes de les telenovel·les més populars a Catalunya com El cor de la ciutat o La riera. A nivell estatal ha aparegut en sèries de TVE com Valle Salvaje o Servir y proteger. En cinema, la seva interpretació a El bosc, d’Óscar Aibar, li va valer el premi Gaudí a la millor actriu protagonista.
Més recentment, l’èxit internacional li ha arribat amb Entrevías, una sèrie de Mediaset España que es va convertir en tot un fenomen global quan Netflix la va afegir al seu catàleg i es va convertir en una de les sèries espanyoles més vistes dels últims anys. Molins explica que, arran de la fama de la sèrie, va començar a rebre missatges i mostres d’afecte de persones d’arreu del món. “Que puguem treballar localment i arribar a nivell global parla molt bé de com treballem aquí i que les coses que es fan molt bé”, assegura.
Després d’haver participat en nombroses obres de teatre, Molins ha estat uns anys allunyada dels escenaris. Ara ha tornat amb força amb Göteborg, de Jordi Casanovas, un drama contemporani que enfronta passat i present a través d’una mirada íntima sobre les relacions humanes. Tot i haver treballat en gairebé tots els àmbits de la interpretació, Molins admet que encara té una assignatura pendent: protagonitzar un musical cinematogràfic.
