Ona Carbonell, nedadora: "Criar i educar és la feina més difícil que he fet mai"
Gran Tonino
- La nedadora Ona Carbonell assegura que la conciliació familiar no és fàcil ni en l'esport ni en altres professions
- L’esportista olímpica ha marcat un abans i un després en la natació sincronitzada
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Més enllà de l’esport, Ona Carbonell alça la veu a Gran Tonino per una causa necessària: la conciliació real. La nedadora conversa obertament amb Nina i Laura Andrés sobre la duresa de ser mare, especialment quan es combina amb una carrera d’elit. “Criar i educar és la feina més difícil que he fet mai”, confessa l’esportista.
La conciliació familiar a l’esport
La realitat és que combinar una professió tan exigent amb la maternitat és un gran repte. Tot i així, la nedadora assegura que no és fàcil per cap dona: “La conciliació familiar és poc realista en qualsevol professió”. A més, Carbonell explica que a l’esport encara és més difícil perquè la seva eina de treball principal és el cos, que es transforma profundament durant l’embaràs.
“La conciliació familiar és poc realista en qualsevol professió“
Un altre aspecte sovint invisibilitzat és el postpart. “Ningú en parla i sembla que tot sigui preciós”, diu l’esportista. I és que un embaràs sempre implica molts canvis dels quals gairebé no es parla. Aquesta experiència li ha fet prendre consciència de la necessitat urgent de generar més suport i visibilitat. “Fins que no ho vius, no saps com funciona”, explica.
Retirar-se per ser mare
La nedadora va decidir fer una pausa en la competició per formar una família. Ara té tres criatures. “Arriba un punt en què vols prioritzar”, explica Carbonell. Tot i això, reconeix el seu privilegi: “Jo he tingut moltes més facilitats. Intento reivindicar sabent que he tingut molta sort i que, per al 90% de les altres esportistes, la situació és molt diferent”.
Avui en dia, Ona Carbonell està molt implicada en la millora de les condicions per a les mares esportistes d’elit. Entre altres iniciatives, ha impulsat la creació d’una comissió de maternitat conjuntament amb el Comitè Olímpic Espanyol. I, malgrat que encara queda camí per recórrer, és optimista: “Hem avançat moltíssim”.
Als Jocs Olímpics de París, per exemple, ja es van habilitar espais de cura per als nadons, sales de lactància i es va permetre viatjar amb els fills, una realitat impensable fa uns anys, ni tan sols assumint-ne el cost una mateixa. També destaca la importància de comptar amb professionals qualificats per entrenar dones embarassades, ja que les necessitats físiques no són les mateixes.
Laura Andrés, Nina i Ona Carbonell a 'Gran Tonino' t
L’exigència de la natació sincronitzada
Sovint només veiem la brillantor de les medalles, però Ona Carbonell posa xifres al sacrifici, fins i tot abans de ser mare. La nedadora calcula que, al llarg de la seva carrera, ha passat més de 50.000 hores dins l’aigua; és a dir, l’equivalent a cinc anys seguits de vida submergida. Una dada que evidencia la disciplina i la dedicació absoluta que exigeix l’elit.
Carbonell també ens apropa a la complexitat de la natació artística: la necessitat d’equilibrar la perfecció tècnica amb la capacitat de transmetre emocions. A la superfície, han de captivar públic i jutges amb l’expressió corporal i facial; sota l’aigua, en canvi, executen moviments mil·limetrats amb una exigència física extrema.
Aquest nivell d’esforç i constància, sumat als reptes que implica la maternitat en l’esport d’elit, ha portat Ona Carbonell a implicar-se activament per obrir camí i facilitar el futur de les noves generacions d’esportistes. Una tasca ben encaminada, tot i que encara queda molt per recórrer.
