Això és el que tenen en comú Sílvia Abril i Santi Millán
I ara què?
- Els actors Sílvia Abril i Santi Millán repassen els seus inicis a companyies teatrals Comediants i La Cubana
- L'actriu Nora Navas explica com lligar a partir dels 50 anys després de la seva separació
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Sílvia Abril i Santi Millán recorden al programa I ara què? els seus inicis al món del teatre, una etapa marcada per la precarietat i per una forma de treballar molt allunyada del glamur que sovint s’associa amb el món de l’espectacle. Els actors expliquen que, en els seus primers anys a companyies com Comediants i La Cubana, no només actuaven, sinó que assumien tota mena de tasques tècniques i logístiques.
Entre explosius i entrepans de mortadel·la
Abril, que va formar part de Comediants durant una dècada, relata que els mateixos intèrprets s’encarregaven de preparar els espectacles. “Ens ha tocat muntar i desmuntar de tot”, explica. L’actriu rememora els muntatges amb pirotècnia que sovint preparaven en espais improvisats. “He connectat coses que no sé ni què he connectat”, diu entre rialles.
Sílvia Abril i Santi Millán al programa 'I ara què?' Cris Palomar Cris Palomar
Millán també recorda la seva etapa de deu anys a La Cubana, on la implicació dels actors anava molt més enllà de l’escenari. En alguns espectacles, explica, els membres de la companyia preparaven els entrepans que després es repartien entre el públic. “Els fèiem nosaltres, de mortadel·la”, comenta. L’elecció no era casual: “Era l’embotit més barat.”
“Recollíem els entrepans que el públic no s’havia acabat “
La precarietat arribava fins al punt que, en acabar algunes actuacions lluny de casa i a altes hores de la nit, els actors no tenien res per menjar. “Moltes vegades recollíem els entrepans que el públic no s’havia acabat i aquell era el nostre sopar”, admet Santi Millán.
No hi ha cabuda per l'ego
Aquella manera de treballar, però, també va marcar la seva forma d’entendre la professió. Segons expliquen els actors, haver fet de tot dins d’una companyia teatral els ha ajudat a mantenir una relació més sana amb l’ego, una qüestió recurrent en el món dels intèrprets. “Venim d’una escola on l’ego no té gaire cabuda”, assegura Millán.
“Venim d’una escola on l’ego no té gaire cabuda“
Abril coincideix que els inicis i els fracassos professionals són sovint la millor vacuna contra l’excés de confiança. Tots dos recorden amb humor alguns projectes en els quals van treballar junts i que no van funcionar, com la sèrie Divinos, una experiència que defineixen sense embuts com “un fracàs”.
Malgrat això, tant Sílvia Abril com Santi Millán defensen que aquestes etapes també formen part de l’ofici. Segons l'actor, en una professió on la majoria de projectes no triomfen, aprendre a relativitzar els errors és gairebé una necessitat: “No hi ha fórmules per garantir l’èxit."
Amb els anys, Abril i Millán s’han convertit en dues de les cares més conegudes de la comèdia a Catalunya i a l’Estat. Tot i això, continuen reivindicant aquells inicis humils, quan abans de sortir a actuar també tocava preparar entrepans per al públic i aprendre que, al teatre, tothom acaba fent una mica de tot.
