La cineasta Judith Colell: “Les dones directores treballen amb pressupostos més baixos”
Gran Tonino
- La cineasta Judith Colell parla sobre les desigualtats de les dones al món del cinema
- Frontera, la nova pel·lícula de la cineasta, rep 8 nominacions als XVIII Premis Gaudí
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Tot i els avenços en representació femenina, la directora Judith Colell a Gran Tonino alerta que la desigualtat econòmica continua marcant les trajectòries professionals de moltes directores. “Les dones acostumen a fer pel·lícules més petites, i no perquè vulguin”, explica la cineasta. “Les dones directores treballen amb pressupostos més baixos. Això vol dir que fem pel·lícules més petites i segurament que cobrem menys”, comenta.
Amb Frontera, el seu projecte més recent, Colell ha pogut treballar amb un pressupost més elevat del que era habitual fins ara: “És molt important no només que cada vegada tinguem més presència, sinó que comencem a pensar que les dones podem treballar amb pressupostos importants. Les dones podem fer de tot”.
Nina i Judith Colell s'abracen a 'Gran Tonino' t
La presència femenina al cinema
Des de la seva posició institucional i com a creadora, la cineasta i presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català posa sobre la taula una realitat incòmoda: hi ha més dones que mai dirigint pel·lícules, però costa arribar a la igualtat. De fet, aquest any, als Premis Gaudí, la presència femenina ha estat notable: “S’han presentat moltes pel·lícules dirigides per dones. Tenim un percentatge alt de productores, guionistes… però continuem tenint un problema important en altres categories tècniques”.
Pel que fa a la direcció, reconeix una evolució positiva: “Vaig ser fundadora de CIMA, l’associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals, i en aquell moment érem un 15%, una misèria. Actualment, superem el 40% i cada any anem pujant”. Tot i això, avisa que encara queda camí: “No arribem al 50%, ni ens hi mantenim”.
“Mai he tingut l’oportunitat de fer una pel·lícula de terror – Judith Colell“
D’altra banda, la directora de cinema assenyala com alguns gèneres cinematogràfics continuen sent terreny majoritàriament masculí. “Mai he tingut l’oportunitat de fer una pel·lícula de terror. Hi ha molt poques dones que en facin”, explica, i destaca el treball que fa el Festival de Sitges per revertir aquesta situació.
La falta de referents
Per a qualsevol col·lectiu, és fonamental tenir referents que assenyalin fins on es pot arribar i que serveixin d’inspiració. Judith Colell confessa que de petita volia ser actriu de terror. “No sabia que existia la figura del director darrere la càmera”, explica. “No hi havia directores. Jo no recordo haver-ne vist”, afegeix. Aquest és el motiu pel qual la manca de referents femenins fa que, sovint, moltes nenes ni tan sols s’imaginin ocupant professions com la de directora de cinema.
La pianista Laura Andrés suma la manca de referents en el panorama musical, reflexió que Colell amplia i valora les dones compositores: “N’hi ha de molt bones, però encara n’hi ha poques”. Una constatació que resumeix bona part del seu discurs: el talent hi és, però encara calen espais, oportunitats i recursos perquè pugui desplegar-se en igualtat de condicions.
