Maria Sellés, filla de donant: "El dret a conèixer els orígens existeix, el dret a donar semen no"
I tu què faries?
- Maria Sellés, nascuda per donació de semen defensa que cal acabar amb l’anonimat en la reproducció assistida
- Samanta Villar: "Hi ha persones que només entenen els límits quan se'ls marca amb contundència"
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Cada vegada més infants neixen gràcies a tècniques de reproducció assistida amb donants de semen o d’òvuls. Tot i això, la majoria no sabran mai que ho són. La llei espanyola garanteix la confidencialitat dels donants i només preveu aixecar l’anonimat en casos extrems relacionats amb la salut del menor, una excepció que, segons diverses veus expertes, deixa desprotegits els drets dels nascuts.
Maria Sellés, nascuda per donació de semen i membre de l’Associació de Filles i Fills de Donants, defensa que cal acabar amb l’anonimat perquè els nascuts per reproducció assistida tinguin, com a mínim, l’opció de saber d’on venen. “El dret a conèixer els orígens existeix, però el dret a donar semen no. L’anonimat no és un dret, és un contracte”, afirma al programa I tu, què faries? , presentat per Patrick Urbano.
Sellés rebutja que el debat es plantegi com una col·lisió de drets entre donants i fills: “Que estigui escrit en una llei no ho fa un dret. En tot cas, és una col·lisió d’un dret amb unes normes del joc.” Segons diu, la manca d’obligació legal afavoreix una cultura del silenci dins les famílies. “L’anonimat afavoreix molt que les famílies continuïn tenint aquest tema com a tabú”, assegura. “Al final estàs deixant que els drets de les criatures quedin en mans de les famílies, com si fos una decisió seva respectar-los o no”, afageix.
Què diu la llei espanyola?
La legislació vigent sobre la reproducció assistida estableix que les persones donants de semen o d’òvuls han de ser majors de 18 anys, gaudir de bona salut psicofísica i conservar les plenes capacitats. També fixa que les donacions són anònimes i altruistes, tot i que preveu compensacions econòmiques.
Però, segons Núria Terribas, vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya, aquest marc legal entra en contradicció amb altres normes. “La llei de drets de la infància i l’adolescència diu que els nens tenen dret a conèixer els seus orígens i no fa distinció entre adoptats o nascuts de reproducció assistida”, explica. “En canvi, la llei de reproducció manté l’anonimat”.
“No consta enlloc administrativament“
Terribas alerta que molts infants no tenen cap via per saber-ho si la família no els ho explica. “No consta enlloc administrativament. No hi ha cap dada en la història del nascut”, denuncia. Per això defensa un canvi mínim però clau: “Hauríem de regular que administrativament constés que és nascut en reproducció de donant.”
El presentador Patrick Urbano al I tu què faries?
La donació de gàmetes és un negoci?
Tot i que la donació es defineix legalment com a altruista, els centres estableixen compensacions econòmiques: uns 50 euros en el cas del semen i fins a 1.000 euros en el cas dels òvuls, a causa del procés mèdic que implica. Segons Sellés, l’anonimat és “un dels pilars fonamentals del negoci” de la reproducció assistida. “Si cau l’anonimat, el negoci quedaria tocat, però no desapareixeria”, afirma. Una idea que comparteix Terribas: “No cauria, però es modificaria. Canviaria el perfil de donants i el model.”
“Si cau l’anonimat, el negoci quedaria tocat“
Aquest context ha convertit Espanya en la primera destinació europea de turisme reproductiu i la segona del món, només per darrere dels Estats Units, gràcies a una legislació especialment permissiva en comparació amb altres països.
