Els Girona: tres contribucions dels primers empresaris moderns de Catalunya
Docu2
- Els Girona de Sergi Martí a Docu2: una vista aèria a la industrialització que va modelar Catalunya
- La família Girona és considerada com la primera nissaga catalana d'empresaris moderns
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Qui visqui a Catalunya haurà vist algun cop una construcció finançada per la família Girona. La llista és llarga: el Gran Teatre del Liceu, el canal d'Urgell, la façana de la Catedral de Barcelona, la línia de ferrocarril que uneix Saragossa amb Barcelona per Lleida... Aquesta nissaga procedent de Tàrrega va transformar el paisatge en plena revolució industrial, un moment en què tot estava encara per fer.
“Els Girona són encara uns dels grans desconeguts de la història contemporània de Catalunya“
"Tot i haver estat els màxims inversors de la revolució industrial a Catalunya i haver participat en la transformació, modernització i desenvolupament de la societat catalana de l'època, els Girona són encara uns dels grans desconeguts de la història contemporània de Catalunya", explica la historiadora experta en aquesta nissaga, Lluïsa Pla.
El documental Els Girona, dirigit per Sergi Martí, aprofundeix en el llegat d'aquesta família d'emprenedors que va començar fundant una botiga a Tàrrega per erigir-se finalment en referents de la burgesia moderna a Catalunya. El documental és un viatge aeri per tota la geografia catalana que mostra les grans transformacions de país que van impulsar i que encara perduren avui.
Repassem tres de les grans contribucions d'aquesta nissaga al desenvolupament industrial i cultural de Catalunya i que es poden veure en el documental.
Gran Teatre del Liceu
Façana del Gran Teatre del Liceu, a Barcelona.
L'any 1844, Manuel Girona es proposa crear un gran teatre a la Rambla de Barcelona. Mitjançant la seva companyia, Casa Girona, van actuar de financers i constructors. "El Liceu es converteix en el teatre de més aforament d'Europa. I el que es fa amb tant aforament és vendre part de les butaques. És una manera de recuperar els diners del que ha costat la construcció", relata la historiadora Lluïsa Pla.
“No tenen cap necessitat d'exhibir luxe“
A més de la visió empresarial, amb la construcció de l'edifici del Liceu també s'intueix que la nova burgesia té una altra manera de fer les coses, cosa que es desprèn també mirant la façana modesta que dissenyen. "Aquesta burgesia, i en el cas de Girona es confirma, en general és discreta, no té cap necessitat d'exhibir el luxe", assenyala Pla.
Canal d'Urgell
Vista aèria del Canal d'Urgell.
Una de les obres més importants impulsades per Manuel Girona va ser el canal d'Urgell. Aquesta infraestructura pretenia distribuir l'aigua per la Plana d'Urgell per a convertir-la en el gran camp de conreu de Catalunya. Segons explica Lluïsa Pla, "al llarg del segle XIX saben que sense el desenvolupament agrari el desenvolupament industrial a Catalunya tindrà molts problemes: la població està creixent i s'ha d'alimentar."
“Hi treballaven 1.200 presoners“
"Han de ser capaços de poder travessar serres, muntanyes i les valls perquè l'aigua arribi amb la pressió adequada a Castellserà", relata Maribel Pedrol, directora de la fundació Canals d'Urgell. Una infraestructura clau del canal va ser un túnel de cinc quilòmetres a 130 metres sota terra que travessava Montclar. En aquest punt hi van arribar a treballar 6.000 persones, entre les quals hi havia també presoners, segons assenyala Pedrol: "En el moment que hi treballen més presoners en són 1.200, vinguts de totes les presons d'Espanya que pujaven caminant cordats."
El canal d'Urgell va ser tan complex que no el van veure acabat ni Ignasi Girona ni pràcticament el seu fill, Manuel. Avui dia continua sent una infraestructura essencial per a l'activitat agrícola al Pla d'Urgell.
Façana de la Catedral de Barcelona
Vista aèria de la Catedral de Barcelona.
El viatge finalitza al centre de Barcelona, a la majestuosa catedral. Manuel Girona va assumir el cost de la façana i les torres, i els seus fills el cimbori. En total, més d'un milió de pessetes de l'època. "És per aquest motiu que Manuel Girona està enterrat al recinte de la Catedral, actualment en una capella del claustre, i al costat hi ha la seva filla perquè va pagar el cimbori", assegura la historiadora Lluïsa Pla.
Segons explica Pla, després de molts estira-i-arronses amb els ministeris a Madrid, Manuel es va cansar i va donar un cop a la taula: "Va dir: «Farem el següent, jo faré la façana i la pagaré. Si no agrada, la desfaig. El tracte no pot ser millor». Aquest és Manuel Girona." I és precisament aquesta història la que defineix millor la nissaga dels Girona: un caràcter molt marcat que s'entreveu en totes les obres que van impulsar a Catalunya i que encara perduren.
