Rugbi femení a Catalunya: el camí cap a una igualtat real entre dones i homes
- Al documental ‘La història desconeguda’ professionals del rugbi relaten situacions masclistes
- El Docu 2 està disponible RTVE Play Catalunya
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El rugbi va arribar a Catalunya als anys 20. Tanmateix, les dones no van practicar-lo de manera professional fins dècades després. De fet, la dictadura franquista va impedir que qualsevol esport es desenvolupés entre en sexe femení. “Hi havia la creença que una dona que practicava esport tindria més dificultats després per procrear”, assegura Carles Santacana al documental ‘La història desconeguda’, doctor en Història contemporània a la UB. La pressió que exercia l’Església tampoc va ajudar perquè es veia malament l’exposició pública del cos d’una dona. “L'esport femení va quedar absolutament anorreat”, afegeix. “A mi em diuen que les dones jugaran a rugbi i jo hagués dit impossible”, diu Jordi Robirosa, periodista esportiu que va començar en la professió fa cinquanta anys. Per sort, s’equivocava.
Masclisme al rugbi català
“No s'entenia que les noies juguessin a rugbi“
Bet Boloix és pionera del rugbi a l'INEF Barcelona. Va descobrir l’esport quan estudiava a la universitat. “No sabia que era el rugbi”, comenta al documental. Va ser l’any 1981, segons apunta, quan es va crear el primer rugbi-15 femení. “Jugàvem a un esport que aquí gairebé no es coneixia. No s'entenia que les noies juguessin a rugbi”, afegeix Boloix.
L'exjugadora Bet Boloix a un partit de rugbi rugbi a l'INEF Barcelona.
“Hi ha coses que no es poden tolerar“
Aroa González, entrenadora de rugbi al F.C. Barcelona, també va començar a jugar a rugbi a la universitat. Jugadores com ella són les que han obert camí a les noves generacions, però, tal com apunta encara no hi ha igualtat: “Jo porto des que vaig començar a jugar amb tretze anys per poder treure diners per comprar samarretes... venent loteria, venent impermeables, venent tot el que es pot vendre i encara no he vist nois traient diners per poder comprar material per a ells. “Hi ha coses que no es poden tolerar”, assenyala l’entrenadora que també situacions discriminatòries que va viure quan jugava a la Selecció espanyola. Per exemple, a Tarazona, les veteranes jugaven les Cinc Nacions i als homes els van allotjar a l’hotel del poble i a elles al monestir on no hi havia calefacció ni taules per menjar.
Aroa González, exjugadora de la Selecció espanyola de rugbi Aroa González, exjugadora de la Selecció espanyola de rugbi
Marie Teixedor, presidenta del CRC Terrassa, també denuncia que quan va proposar la seva candidatura per presidir el club hi havia persones que la van qüestionar perquè era mare: "A part de ser mare de dos fills soc una altra cosa també. No es van qüestionar les meves capacitats de direcció” .
Una societat patriarcal
“Us pegueu igual que els homes?“
Al documental ‘La història desconeguda’, Maria Losada, exjugadora internacional comenta que encara hi ha gent que li pregunta "Us pegueu igual que els homes?". “Que les dones hagin tardat més a arribar a un esport com és el rugbi no és per l'esport, és per les oportunitats. Juguem a rugbi, és el mateix esport. Que el practiquin homes o que el practiquin dones el farà diferent i especial a la seva mesura, però no farà que sigui un esport completament diferent”, diu Losada. “Crec que les oportunitats que se'ls han donat a les dones sempre han estat tapades per un sistema heteropatriarcal com el que tenim i crec que això ens ha privat d'arribar a posicions en les quals els homes han arribat molt més fàcilment”, afegeix.
Jugadores de rugbi del Barça durant un entrenament Jugadores de rugbi del Barça durant un entrenament
Ale Ruggero, psicòleg i exjugador, considera que com vivim en una societat masclista, el rugbi també ho és i que d'igual manera que la societat s’ha de redefinir en aquest aspecte, a l’esport també cal un replantejament. Montse Martín, doctora en Sociologia, assegura que els homes volen mantenir els seus privilegis perquè si al rubgi les dones tinguessin les condicions i l'entorn fos favorable, "podrien florir" més que ells en molts casos "perquè ho desitgen molt més”.
Sergi Coma, jugador UE Santboiana, reconeix que dins del rugbi també hi ha masclisme, que a vegades sent comentaris que pensa “Mare déu, però com acabes de dir això?". Creu que encara s’ha de treballar més perquè segueixen “molt lluny” d’una igualtat real.
Jugadores de la Selecció catalana de rugbi
El futur del rugbi femení
En el segle XIX el rugbi s’ha feminitzat. Així ho confirma Marc Sentís, director tècnic Federació Catalana de Rugbi: “Hi ha dones a tots els equips. Molts clubs comencen a tenir equips femenins que han estat molt masculinitzats.” A Sentís li agradaria que d’aquí a 100 anys realment fos “un esport mixt” i que “hagi evolucionat de veritat cap a un futur més igual”.
“Cada cop estem creant més referents“
Que el dia de demà hi hagi una equitat real entre el rugbi practicat per homes i per dones també és una il·lusió per a Maria Losada: “Crec que estem anant cap allà. Ja fa 100 anys que a Catalunya practiquem aquest esport, una mica menys practicat per dones, però ara som aquí, se'ns reconeix. Cada cop estem creant més referents i crec que el rugbi femení i el rugbi en general a Catalunya està creixent en la bona direcció.”
