1958: El primer Barça - Madrid al Camp Nou sota la cobertura manipulada del NO-DO
L'any que vas néixer
- El franquisme aprofita el primer Barça - Madrid al Camp Nou per projectar una imatge d'unitat i germanor
- La periodista esportiva Olga Viza repassa a L'any que vas néixer els seus inicis al món de la televisió
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El 1958 és un any carregat d'esdeveniments rellevants a escala internacional: Joan XXIII és escollit nou Papa de Roma, França entra en crisi per la guerra amb els independentistes d'Algèria i recorre a un general, Charles de Gaulle, perquè sigui el nou president, i Fidel Castro i els seus seguidors forcen la fugida del dictador Fulgencio Batista de Cuba. Però també és l'any en què queda marcada una fita esportiva de primer ordre a Barcelona: la celebració del primer partit entre el FC Barcelona i el Real Madrid al Camp Nou. Un enfrontament que el NO-DO narra amb un relat aparentment esportiu, però que, en efecte, està fortament condicionat per la retòrica del règim franquista.
El debut del clàssic al Camp Nou
El 2 de febrer de 1958 el FC Barcelona i el Real Madrid disputen, per primera vegada, un partit oficial al camp del club blaugrana des de la inauguració del Camp Nou, el passat 24 de setembre de 1957. Tot i que el partit encara no se'l coneix com a "El clàssic", l'expectació és màxima i el Camp Nou s'omple de públic. El Madrid arriba com a campió d'Europa i el Barça com a equip amfitrió disposat a jugar el seu primer partit a casa contra els blancs amb una victòria. Finalment, el club madrileny s'imposa per 0-2 amb gols dels davanters Marsal i Rial, en un partit que el NO-DO descriu com una "formidable trobada" dels blancs.
El FC Barcelona rep al Camp Nou per primera vegada des de la seva inauguració al Real Madrid, disposat a sortir victoriós com a equip amfitrió. Arxiu del NO-DO
La narració oficial del NO-DO
La crònica del NO-DO posa l'accent en el domini del Real Madrid i en la seva superioritat futbolística, destacant figures com els davanters Di Stéfano, Gento o Rial. El relat subratlla constantment la pressió dels blancs i la incapacitat del Barça de frenar l'atac rival, reforçant la imatge d'un Madrid hegemònic i triomfador. En essència, la cobertura del noticiari destaca especialment per construir una imatge esbiaixada del partit que encaixa amb els interessos del règim. El franquisme vol difondre un missatge d'ordre, cohesió i fraternitat a través de l'emoció dels aficionats blaugranes, projectant un discurs que queda ben lluny de la realitat que s'està vivint a l'estadi.
Els jugadors del Barça defensen la seva porteria al Camp Nou davant del Real Madrid, que acaba guanyant el partit per 0-2. Arxiu del NO-DO
"El noble públic català": una imatge qüestionada
Un dels elements més polèmics de la cobertura és la descripció que el NO-DO fa del públic local. El NO-DO afirma que "el noble públic català ovaciona esportivament el gol" del Real Madrid i que és "admirable l'actitud del públic cap els madrilenys", una afirmació poc creïble que evidencia una edició intencionada de les imatges. La peculiaritat principal de la peça no és estrictament esportiva, sinó narrativa: el noticiari franquista projecta un ambient de cordialitat, harmonia i fins i tot d'admiració barcelonina envers l'equip rival.
Les imatges manipulades dels mocadors alçats suggereixen ovacions que, en realitat, es produeixen en un context de frustració i ràbia local. La narració mostra un públic disciplinat, educat i admirador del rival, dissolent l'emoció real dels aficionats blaugranes —frustrats per la derrota del seu equip en el debut contra els blancs al nou estadi— en un discurs de "noblesa esportiva".
El NO-DO afirma que el públic català ovaciona els gols dels madrilenys però, en realitat, els aficionats blaugranes estan freds i frustrats per la derrota del seu equip. Arxiu del NO-DO
Descobreix-ne tots els detalls
En definitiva, la victòria madridista i l'actitud suposadament exemplar del públic català serveixen per reforçar un discurs d'unitat, normalitat i submissió a l'ordre establert pel franquisme, més enllà del que succeeix realment a les graderies. Un clar exemple de com el NO-DO mostra que el futbol pot ser utilitzat com una eina de construcció simbòlica i un instrument de propaganda. Si vols descobrir-ne més, pots veure a RTVE Play L'any que vas néixer, presentat pel periodista i locutor de ràdio Xavi Bundó, amb la periodista Olga Viza i l'escriptor Matthew Tree.
