Joan Laporta: "Volia ser metge i vaig acabar sent advocat"
Pla seqüència
- El president del FC Barcelona explica diverses anècdotes de la seva adolescència i joventut al Pla seqüència
- Joan Laporta: "El Barça no ha comprat mai un àrbitre"
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
"Repetides faltes d’assistència no justificades, actitud negativa amb el grup, faltes de respecte al professorat i robatori d’exàmens". Aquesta és la contundent carta que va rebre el pare de Joan Laporta quan el seu fill estudiava als Maristes de Barcelona. Un episodi poc conegut del president del FC Barcelona que ell mateix recorda en una conversa íntima amb Jordi Basté al Pla seqüència.
Laporta explica que, inicialment, volia seguir la tradició familiar i estudiar Medicina, com el seu pare i el seu avi. "Jo volia ser metge i vaig acabar sent advocat", relata. La decisió va venir marcada per la nota de tall: amb un 6,5 no va arribar al 7,2 necessari per accedir a la carrera i, finalment, es va decantar pel Dret.
“Van fer una manifestació perquè no m’expulsessin a la porta de l'escola“
Tot i definir-se com un “bon estudiant”, reconeix que l’últim any de COU es va distreure massa per l'arribada de moltes noies a la classe perquè començaven a ser mixtes. Aquell període va culminar amb l’escàndol del robatori d’un examen de Física. “Era molt complicat, el vam robar i el vaig repartir entre tots els companys, però ens van enganxar”, admet. En aquell moment, Laporta era delegat de classe i tenia accés a les claus on es guardaven els tests.
“M’agradava estar a tots els fregats”, reconeix amb ironia. El càstig va ser sever: l’expulsió dels Maristes. “Em van fer fora i vaig haver d’anar a una acadèmia perquè repetir curs era pecat”, explica.
Laporta va acabar el COU en només dos mesos en una acadèmia situada a la zona de la Pedrera per poder presentar-se a la selectivitat al setembre. El seu pare, “un home seriós i disciplinat”, va viure aquell episodi amb un gran disgust, mentre que la seva mare era més protectora. Malgrat tot, el president blaugrana recorda amb orgull un gest dels seus companys: “Van fer una manifestació perquè no m’expulsessin a la porta de l'escola”.
Joan Laporta i Jordi Basté
D’aquells anys d’escola daten amistats com les del neurobiòleg Rafael Yuste i l'exvicepresident del club Alfons Godall.
Finalment, va ser el seu oncle, advocat, qui el va animar definitivament a estudiar Dret: “Ser advocat em va introduir en un món que, si hagués estat metge, no hauria conegut. Allà em vaig estudiar els estatuts del Barça”, recorda.
Malifetes al servei militar
Durant la carrera universitària també va fer el servei militar, a les Milícies Universitàries, una modalitat opcional per a estudiants que permetia compaginar els estudis i formar oficials de complement.
Allà van tornar els episodis de rebel·lia. Destinat primer a Tenerife, va participar en una vaga on protestaven pel menjar que els donaven. Després va passar per l’acadèmia de cavalleria de Valladolid d’on, fins i tot, es va escapar un dia estant arrestat per tornar a Barcelona i sortir de festa. “Em van enganxar i em van tancar 15 dies a la prevenció”, explica. Gràcies a una normativa que permetia als no aptes incorporar-se a una unitat a la seva ciutat, va acabar recuperant el servei al quarter del Bruc, conegut col·loquialment per ells com “Disneyland”.
Les anècdotes militars encara inclouen una última fugida de Laporta: “Només em quedava l’agost per acabar la mili i una xicota em va dir que se n’anava a Egipte. Vaig saltar el mur i me’n vaig anar”. Històries d’un temps llunyà que avui queden com a fragments d’una etapa vital marcada per les decisions impulsives de la joventut i molts records inoblidables de l'ara president del Barça.
