Les llars catalanes llencen 330 euros de menjar a l'any
L'altaveu
- Segons el Departament d’Agricultura, el menjar que es llença podria alimentar el 14% de la població en risc
- Al programa 'L'altaveu' ensenya com netejar la nevera correctament
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Cada any, a Catalunya, una llar mitjana llença menjar per valor de 330 euros. Es tracta d’aliments caducats, plats que no s’acaben o restes que, amb els dies, acaben fent mala olor i van a parar al contenidor. Són dades d’un estudi encarregat pel Departament d’Agricultura que posa xifres a l’impacte econòmic, social i ambiental del malbaratament alimentari.
El programa L'Altaveu ha posat el focus en les conseqüències de llençar menjar i en algunes solucions per consumir de manera més responsable, pensant tant en la butxaca com en el planeta.
Quant costa llençar menjar?
El càlcul és clar: cada català perd 112 euros anuals per aliments que no es mengen. Si es mira per llars, la despesa puja a 330 euros. I en total, Catalunya malgasta l’equivalent a 900 milions d’euros a l’any.
Quants aliments es perden?
L’estudi revela que cada persona llença 22 quilos de menjar l’any. Això representa un 10% de la seva cistella de la compra. En termes globals, estem parlant de 174.000 tones anuals que acaben al contenidor marró. Amb aquesta quantitat, es podrien alimentar 275.000 persones durant 365 dies. O dit d’una altra manera: cobrir les necessitats bàsiques del 14% de la població en risc de pobresa.
Aliments a la brossa Getty Images
Com es pot evitar el malbaratament?
Per evitar el malbaratament, el primer pas és saber distingir entre la data de caducitat i la de consum preferent. També pot ajudar comprar articles amb data de caducitat propera, sovint rebaixats, per evitar que acabin a les escombraries. Fer la compra amb una llista tancada i amb l’estómac ple és clau per evitar compres impulsives. Apostar pels vegetals frescos de proximitat, a més de reduir emissions pel transport, també contribueix a un consum més sostenible.
“l'ordre: al rebost i a la nevera“
La col·laboradora del programa, Evelyn Segura, convida els espectadors a ordenar els productes un cop s'arriba a casa del supermercat. Comenta que a vegades un no sap que té al final de l'armari i acaba comprant el mateix sense saber-ho. A més, la divulgadora conclou que "l'ordre és un bon punt a establir: al rebost i a la nevera".
Iniciatives que salven aliments
Tot i que el 80% del malbaratament es produeix a les llars, moltes fruites i verdures ni tan sols arriben a les botigues. Les grans superfícies rebutgen productes que no compleixen els criteris estètics, encara que siguin perfectament comestibles.
Per combatre aquesta situació, han sorgit iniciatives com la de Talkual. És el projecte d’una família pagesa que s’ha cansat de llençar collita per ser massa lletja per als supermercats. Han creat una plataforma on els consumidors poden comprar directament vegetals imperfectes, però de qualitat.
La major part dels aliments es desaprofiten a casa. Es compren productes que no s’arriben a consumir, se serveixen quantitats massa grans o es descarten perquè tenen mal aspecte o han superat lleugerament la data de consum preferent. Tot plegat fa que el 60% del malbaratament alimentari es generi en l’àmbit domèstic. Per reduir-lo, és important organitzar bé la compra, conservar adequadament cada producte i donar una segona vida a allò que ha quedat cuinat.
