El Consell de Política Fiscal i Financera avala el nou finançament tot i el rebuig del PP
- El CPFF aprova el nou sistema de finançament autonòmic que mobilitza 20.975 milions addicionals i uns 4.700 per Catalunya
- Madrid fracassa en el seu intent de boicotejar la reunió després que la resta de Comunitats del PP hi hagin assistit
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Nou pas, no exempt de dificultats, per assolir un nou sistema de finançament autonòmic. El Ministeri d'Hisenda, juntament amb Catalunya i les Canàries han donat el vist-i-plau necessari al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) celebrat a Madrid. El nou model, que aportarà prop de 21.000 adicionals a les Comunitats, substituirà un sistema vigent des de fa dotze anys i que havia quedat àmpliament desfasat.
La trobada també ha estat marcada per l'intent fallit de la Comunitat de Madrid de boicotejar la reunió. Tot i l'absència del govern d'Isabel Díaz Ayuso, la resta de comunitats governades pel PP han assistit al consell i han permès garantir el quòrum necessari per celebrar la votació. Els representants autonòmics han evitat entrar a valorar la plantada de Madrid.
“💶 Ayuso es queda sola dins el PP en l'intent de plantar la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera | @ilianaviera
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) September 4, 2026
➕ Info: https://t.co/VS0ogvbFCa pic.twitter.com/4RPKEEB14Y“
Més diners per a tothom
El principal argument del govern espanyol és que el nou model incorporarà 20.975 milions d'euros addicionals al sistema de finançament de les comunitats autònomes. Segons les dades exposades durant la reunió, totes les autonomies veuran incrementats els seus recursos. L'increment és possible gràcies a la cessió d'un major percentatge de la recaptació d'IRPF i IVA, que passaria del 50% actual al 55% i al 56,5%, respectivament.
El model parteix d'un nou càlcul de la població ajustada, al qual s'apliquen diversos ajustos, inclòs un nou fons climàtic i la possibilitat d'ingressar el 5% de l'IVA generat per les pimes en el seu territori.
En el cas d'Andalusia, l'augment previst és de 4.846 milions d'euros anuals, mentre que Catalunya rebria 4.686 milions més. L'executiu defensa que la reforma reduirà les diferències de finançament entre territoris i permetrà una distribució més equilibrada dels recursos públics. Un dels punts clau és el respecte al principi d'ordinalitat, es a dir que s'ajusti l'esforç financer al que finalment es rep.
La consellera d'Economia, Alícia Romero, abans de començar el Consell de Política Fiscal i Financera
El suport de Catalunya
La consellera d'Economia i Finances, Alicia Romero, ha celebrat l'acord i ha assegurat que es tracta d'un model "més just i més igualitari". Segons ha destacat, els gairebé 4.700 milions addicionals que rebria Catalunya serviran per reforçar els serveis públics, especialment en àmbits com la sanitat, l'educació i les polítiques socials.
“💶💶💶 Romero veu una "bona notícia" que la majoria de comunitats del PP assisteixin al Consell de Política Fiscal i Financera.
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) September 4, 2026
🗣️ Segons Romero, la cita suposa un "pas molt important" per al nou sistema, que creu que es pot aprovar en els pròxims "tres o quatre mesos". pic.twitter.com/gQaQYqriD8“
Romero s'ha mostrat satisfeta perquè la proposta iniciï ara la seva tramitació política i ha expressat la confiança que pugui quedar aprovada en els pròxims tres o quatre mesos. A més, ha fet una crida a Junts per Catalunya perquè contribueixi a millorar el text durant el debat parlamentari i eviti bloquejar la reforma.
Rebuig frontal del PP
Les comunitats governades pel Partit Popular han reiterat la seva oposició al projecte i n'han reclamat la retirada. Els consellers populars han qualificat la proposta d'"injusta, insolidària i regressiva" i han acusat el govern central de dissenyar el model condicionat pels seus acords amb l'independentisme català.
Seient buit reservat a la consellera d'Economia i Hisenda de Madrid Jesús Hellín EUROPA PRESS
La consellera d'Extremadura, Elena Manzano, ha afirmat que el nou sistema respon a les exigències d'una sola comunitat autònoma i ha defensat que perjudica l'equilibri territorial. Malgrat aquest rebuig, la reforma continua la seva tramitació i haurà d'afrontar ara el debat polític al Congrés, on el govern buscarà els suports necessaris per convertir-la en realitat.
Junts manté el pols pel concert econòmic
L'aprovació del nou model de finançament autonòmic al Consell de Política Fiscal i Financera ha suposat només el primer pas d'un llarg recorregut parlamentari. Per entrar en vigor, la reforma haurà de superar la seva tramitació al Congrés dels Diputats, on el govern espanyol necessitarà sumar aliats. L'executiu compta amb el suport d'ERC, soci en la negociació del nou sistema, tot i que els republicans consideren que la proposta es queda curta respecte a les aspiracions de Catalunya.
“🏛️ La Generalitat apunta a Junts per facilitar la tramitació del nou finançament al Congrés. Els de Puigdemont insisteixen en concert econòmic | @annaforment
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) September 4, 2026
➕ Info: https://t.co/VS0ogvb7MC pic.twitter.com/IclCGcv2qV“
Les mirades se centren ara en Junts per Catalunya, que manté el seu rebuig al model i defensa un concert econòmic català. El diputat Josep Maria Cruset ha anunciat que la formació presentarà una esmena a la totalitat quan la proposta arribi al Congrés i ha fet una crida a ERC, els Comuns i el PSC perquè hi donin suport. La posició de Junts es perfila com una de les claus per determinar si la reforma del finançament pot prosperar durant la seva tramitació parlamentària.
